Percepció Química (Gust i Olfacte) i Desenvolupament Sensorial Infantil

Percepció Química: Gust i Olfacte

Els éssers humans som microsomàtics (sentit de l'olfacte poc agut en no ser vital i posseir menys receptors), a l'inrevés que els animals, que són macrosomàtics. Tot i això, l'olfacte és vital, ja que gràcies a ell podem detectar aliments en mal estat, fum o substàncies tòxiques.

Podem detectar petites variacions en la intensitat de les olors. De vegades és difícil reconèixer certes olors, però aquesta capacitat millora amb la pràctica. El sistema olfactiu té la informació necessària per identificar les olors, però necessita l'ajuda de la memòria per relacionar aquesta informació amb un nom concret. Quan tenim dificultat per reconèixer l'olor, és una deficiència de la memòria. L'olfacte dels éssers humans pot oferir informació sobre altres persones.

Trastorns de l'Olfacte

Anòsmia

Pèrdua de la capacitat olfactiva a causa d'una lesió o infecció. Les persones que la pateixen tampoc poden assaborir els aliments.

Procés del Gust

1. El procés gustatiu s'inicia a la llengua amb els estímuls que contenen les papil·les (estructures que donen a la llengua l'aspecte de rugositat). Hi ha 4 tipus de papil·les: filiformes, fungiformes, foliades i circumval·lades. Aquestes contenen botons gustatius (excepte les papil·les filiformes; hi ha al voltant de 10.000 botons gustatius) compostos per les cèl·lules del gust.

2. Aquestes cèl·lules estan dotades de llocs receptors especialitzats a respondre a diferents tipus d'agents químics. La transducció s'inicia quan les solucions gustatives activen els llocs receptors (ubicats a la punta de les cèl·lules gustatives). Hi ha diferents tipus de llocs per a les diferents substàncies químiques i provoquen la transducció, ja que afecten el flux d'ions que travessen la membrana de la cèl·lula gustativa. Aquests processen la informació i l'envien a les àrees del cervell responsables.

3. El senyal generat a les cèl·lules del gust “viatja” fins al nucli del conducte solitari de la tija cerebral i, a continuació, a l'ínsula i al còrtex de l'opercle frontal del cervell.

Les Qualitats del Gust

Les sensacions del gust es poden descriure a partir de quatre gustos bàsics: dolç, salat, agre i amarg, i potser una cinquena anomenada umami. Les persones es diferencien en les qualitats perquè contenen diferents densitats de botons gustatius.

Canvis de Gust Durant un Àpat

Al·liestèsia

Canvi de sensacions, mecanisme que triga un temps a desenvolupar-se, és a dir, evoluciona mentre l'individu va ingerint i es deu a la sacietat dels receptors de l'estómac (no cal que sigui el mateix aliment).

Sacietat Sensorial Específica

Alteració del sabor agradable experimentat en la primera ingesta d'un aliment en comparació amb la degustació del mateix poc temps després. És un mecanisme d'acció ràpid que es produeix per la sacietat dels receptors del nas i la boca (ha de ser el mateix aliment). No és necessària la ingesta de l'aliment; amb només olorar-lo o mastegar-lo és suficient per experimentar l'alteració.

La Interacció Gust-Olfacte (Sabor)

Quan tenim les fosses nasals tapades (refredat) és difícil reconèixer el que es menja o beu. Les fosses nasals tancades no obstrueixen la rinofaringe, però suprimeixen la circulació d'aire per aquest conducte, impedint que les emanacions arribin als receptors olfactius.

Moltes de les sensacions que pensem que són del gust (causades pels estímuls a la llengua) estan molt afectades per l'estimulació dels receptors olfactius. El sabor és la impressió que experimentem a partir de la combinació de l'estimulació nasal (olfacte) i oral (gust).

Fases en el Desenvolupament de la Percepció

Recent Nascut

• Capaç d'identificar característiques complexes dels sons (el sentit es comença a desenvolupar entre la setmana 26-29 en la fase prenatal).
• Reconeix el rostre de la mare i la seva veu.
• Diferencia estímuls olfactius i gustatius.

1 Mes

• La meitat dels nens ja poden distingir entre contrastos de verd/groc.
• Agudesa visual 20/600.
• Els criden l'atenció els objectes amb contorns pronunciats més que els objectes llisos.
• Atenció dirigida cap a objectes en moviment que augmenta amb l'edat; amb un mes són sensibles a objectes grans amb moviments lents.
• Ja poden escoltar i seguir el soroll.

2-3 Mesos

• Capacitat de discriminar colors com un adult tricromàtic.
• Segueix el moviment amb el cap.

6 Mesos

• Agudesa visual similar a la d'un adult.
• Llindars d'audició entorn de 10 o 15 dB.
• Capaç d'aconseguir objectes propers.
• Presenta disparitat binocular.
• Li atrauen les diferents textures i els colors vius (contrastos de colors).

Tècniques Oftalmològiques per Mesurar l'Agudesa Visual

Taula de Snellen

Tècnica clàssica de l'oftalmòleg quan pregunta “Què veus?” i demana que es llegeixin les lletres d'una taula. Calcula l'agudesa a partir de les lletres més petites que el subjecte pot reconèixer. No és adequada per a nens que encara no coneixen les lletres.

Test de Lea

Concebut per a nens petits a través d'un procés alternatiu de mesurament on s'empren figures geomètriques i dibuixos.

Tècnica de la Mirada Preferencial (Nens de 3 a 24 mesos)

Basat en la preferència de l'infant a mirar cap a un patró ratllat enfront d'un de llis igualment il·luminats. Se li presenten els dos estímuls i es controla la mirada del nen per veure el temps que dedica a cada estímul. Quan mira un estímul més que a un altre, pot distingir la diferència entre tots dos.

A mesura que disminuïm l'amplada entre les barres, és més difícil que distingeixi entre l'enreixat i l'estímul gris, fins que no troba diferència i mira per igual les dues representacions. L'agudesa es determina mesurant la franja més estreta que crida l'atenció.

Tècnica d'Habituació

Es presenta un estímul una vegada i una altra i es mesura el temps que dedica a veure'l en cada presentació. Quan es familiaritza amb ell, ja no el mira tant. Si el nen està habituat a l'estímul, pot distingir-lo d'un altre. Recordem que la deshabituació és que a l'infant li semblen diferents.

Tècnica dels Potencials Evocats

Tècnica objectiva i directa: registre i monitorització de l'activitat neuronal del còrtex visual mentre el nen mira una imatge.