Pere Calders: Anàlisi dels Personatges i la Narrativa

Dolgut per la poca consideració a la seva obra creativa anterior, publica un relat mexicà molt pessimista sobre les possibilitats de triomf de les idees revolucionàries, i ofereix una novel·la sense fantasies, però que tampoc accepta els pressupòsits ideològics del "realisme social".

3. Els personatges

La majoria de les narracions de Calders són explicades en primera persona. El personatge del narrador és una part essencial en moltes de les històries. Normalment, el lector acostuma a donar la seva confiança al narrador, fins i tot en el cas que ens expliqui fets o circumstàncies difícils d'acceptar. Calders acostuma a jugar amb aquesta confiança que li atorguem al narrador. En altres casos, gairebé obliga el lector a acceptar la seva realitat sense permetre-li defensar-se amb les lògiques prevencions. Altres vegades, però, el narrador no és el protagonista dels fets principals sinó que fa de contrapunt a un segon personatge; llavors el seu paper sol consistir en un intent de posar seny al que l'altre li explica o de mirar de reconduir la situació cap a una explicació més satisfactòria. Normalment no ho aconsegueix i acostuma a acabar atrapat en els arguments de l'altre.

Podem observar com els herois de les obres de Calders van canviant al llarg del temps. En les primeres obres, el protagonista acostuma a ser un jove vanitós, una mica poca-solta, que es mostra molt segur de si mateix o just tot el contrari. També s'hi inclouen els científics que han fet una descoberta prodigiosa. Aquesta mena de personatges li permeten jugar millor amb les "conveniències socials". Perquè, en tots els casos, allò que realment compta és la reacció que tenen davant d'un fet insòlit. Acostumen a ser individus poc disposats a acceptar així com així que es posin en dubte les seves conviccions i la seva manera de viure.

L'aparició del fet extraordinari és un trasbals; no els representa cap mena d'alegria. El personatge s'entossudeix a mantenir els codis de comportament anteriors a la novetat sobrenatural. S'insisteix en la normalitat de la cosa. El comportament del personatge és una reflexió sobre el comportament humà en general.