Perfil de l'usuari d'homeopatia i evidències científiques

Perfil de l'usuari d'homeopatia

El 60% dels ciutadans espanyols coneixen l'homeopatia, el 33% l'ha usat en alguna ocasió. A Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb més usuaris, amb un 44%. La majoria de les persones coneixen l'homeopatia a través de familiars o amics. El perfil dels usuaris és dona de més de 30 anys. El motiu d'ús és l'absència d'efectes secundaris, l'eficàcia i la possibilitat d'ús durant l'embaràs. Entre el 85% i el 99% dels usuaris es mostren satisfets amb els resultats i recomanarien l'homeopatia a familiars i amics. Les patologies més tractades són la grip, el refredat, el mal de gola, l'ansietat, l'estrès, l'insomni i les al·lèrgies.

Evidències científiques

• La homeopatia es basa en l'empirisme pur: observació directa dels efectes biològics dels medicaments homeopàtics sobre les persones.
• La llei de la similitud és un fenomen observat en nombroses substàncies tant homeopàtiques com de farmacologia convencional.
• Els assaigs clínics de la medicina convencional es basen en l'estudi d'un determinat fàrmac sobre una determinada malaltia.

Procediment

Anamnesi

És la part de l'examen clínic destinada a recopilar tota la informació necessària sobre la persona malalta. Es valoren els símptomes i el nivell d'energia vital. S'efectua seguint unes fases:

• Localització: dels teixits que manifesten els símptomes principals.
• Sensacions: determinació de la manera com es manifesten i la intensitat dels símptomes.
• Modalitats: modificació d'un símptoma respecte d'una circumstància externa (fred, calor, moviment, repòs).
• Símptomes concomitants: símptomes associats que acompanyen el símptoma principal, amb el qual no tenen relació fisiològica evident.

Identificació de les substàncies que provoquen els símptomes

Per localitzar la substància s'utilitzen els repertoris, que són un llistat de símptomes ordenats per òrgans o zones del cos. Per a cada símptoma s'indiquen els remeis que tenen aquest símptoma de la seva patogenesia.

Preparació i administració

S'ha d'establir quina serà la dilució adequada. Com més intensa és la malaltia, més feble és la vitalitat de la persona i més baixa ha de ser la dosi per tractar-la (dilució més alta).

Lleis de curació de Hering

• De dins cap enfora: els òrgans més vitals són els primers en curar.
• De dalt a baix: el primer que hem de curar és el cervell.
• S'efectua en sentit invers a l'aparició dels símptomes: els primers símptomes en desaparèixer són els últims que han aparegut.

Limitacions

• L'homeopatia només pot tractar una malaltia si:
• La lesió que s'ha de tractar és reversible.
• Existeix una substància activa capaç de provocar en individus sans una "malaltia semblant".
• El malalt és sensible a la substància.