Perífrasis Verbals, Registres i Variació Lingüística: Guia Completa

Perífrasis Verbals

Perífrasis Modals

1. Perífrasis d'Obligació

• Haver de, deure.
• Caldre que, ser necessari que.
• Caldre, ser necessari.

2. Perífrasis de Probabilitat

• Deure, poder.

3. Perífrasis de Capacitat o Autorització

• Poder.

Perífrasis Aspectuals

1. Perífrasis d'Imminència

• Estar a punt de, començar a, anar a, arrancar a.

2. Perífrasis Duratives

• Estar, anar, continuar, seguir.

3. Perífrasis Culminatives, Perfectives o Resultatives

• Acabar de, arribar a, tenir, quedar, deixar.

4. Perífrasi amb Valor Repetitiu

• Tornar a.

Usos No Acceptables i a Evitar

Perífrasis d'Obligació No Acceptables

• No són acceptables: hi ha que, tenir que, ser precís que.

Perífrasis l'Ús de les Quals Cal Evitar

• Acabar per, portar, ser de, venir a, venir.

Varietats Funcionals o Registres Lingüístics

Entenem per això les diverses modalitats que presenta una llengua en relació amb els factors de la situació comunicativa, tals com la relació entre els interlocutors, el tema, el canal o la intenció de l’emissor.

Factors Determinants dels Registres Lingüístics

1. Tema

   Determina les característiques lèxiques i sintàctiques d’un text.

2. Canal de Comunicació

   El fet d’utilitzar el canal oral o el canal escrit també afecta el tipus de registre. El primer és més espontani i menys controlable que el segon, la qual cosa implica la presència d’anacoluts, oracions inacabades...

3. Grau de Formalitat (Tenor Personal)

   Indica la relació de proximitat o llunyania que hi ha entre l’emissor i el receptor del missatge.

4. La Intenció (Tenor Funcional)

   Condiciona les estratègies discursives de l’emissor o la selecció de determinades estructures segons si pretén persuadir, informar, criticar, argumentar, encetar un debat...

Variació Lingüística

1. Variació Diacrònica

   Diferències d’una llengua d’acord amb el moment històric o entre generacions diferents.

2. Variació Diatòpica o Geogràfica

   Diferències d’una llengua segons el lloc d’origen.

3. Variació Diastràtica o Social

   Diferències segons la pertinença a grups socials.

4. Variació Diafàsica o Funcional

   Diferències relatives a l’ús que es fa de la llengua.

Classificació dels Registres

1. Registres Informals

• Col·loquial

  Temes quotidians amb estructures senzilles i vocabulari d’ús comú. El canal és preferentment oral, la finalitat predominant és l’intercanvi d’informació i la relació entre els interlocutors és de proximitat.

• Vulgar

  Nivell d’informalitat més alt d’una llengua, el qual es manifesta en una gran quantitat d’incorreccions en tots els nivells lingüístics.

• Argot

  És un tipus de llenguatge més propi de les varietats diastràtiques, ja que s’associa a factors socials més que no al context comunicatiu.

2. Registres Formals o Específics

• Cientificotècnic

  Es caracteritza per presentar un grau de formalitat alt i una intencionalitat informativa des d’un punt de vista objectiu.

• Jurídicoadministratiu

  De la mateixa manera que el cientificotècnic, presenta un alt grau de formalitat, si bé destaca per l’abundància d’una fraseologia i una terminologia específiques, en part compartida per altres àrees com el dret o l’economia.

• Mitjans de Comunicació

  És la varietat pròpia de la comunicació pública, adreçada al conjunt de la població. Com a conseqüència de l’heterogeneïtat dels destinataris, s’expressa en un to formal.

L'Estàndard Lingüístic

És la varietat acceptada com a codi general per a tota la comunitat lingüística. Té la finalitat de facilitar la intercomprensió entre els parlants amb independència de la procedència geogràfica, social o generacional. Es basa en la selecció de les formes lingüístiques més neutres i generals d’entre totes les que es consideren correctes segons la normativa. D’aquesta manera, es crea una varietat genèrica i supradialectal.

El Procés d'Estandardització

El procés d’estandarització és aquell pel qual es crea aquesta varietat i es difon àmpliament en les diverses capes socials. Consta de dues fases:

1. Implantació d’un Projecte de Normativització

   Consisteix a establir unes normes ortogràfiques, una gramàtica i un diccionari que han de servir de guia als usuaris de la llengua i que han d’ajudar a discriminar els usos que són correctes dels que no ho són.

2. Difusió i Adaptació

   Difusió d’aquestes normes a tota la societat i adaptació progressiva a les necessitats dels diversos àmbits en què es preveu l’ús de la llengua.

Un exemple històric són les Normes de Castelló, que suposaven l’adaptació de les normes ortogràfiques fabrianes a les particularitats valencianes. El principal mecanisme de difusió de l’estàndard a la població és el sistema educatiu.

Característiques de l'Estàndard

1. Formal i Normatiu

   És formal, en tant que es basa en la llengua normativa i s’oposa als registres informals.

2. Supradialectal i Comú

   És supradialectal i comú a tots els parlants, ja que minimitza la variació personal.

3. Adaptable

   És adaptable a les necessitats específiques dels àmbits en què s’utilitza i a les evolucions de la societat.

4. Aprés

   S'aprèn mitjançant el sistema educatiu de manera no espontània.