El Període Visigot: Unificacions i Monarquia a Hispània

El Període Visigot: Societat i Cultura

Unificació Lingüística

Els natius parlaven llatí i els visigots parlaven got. Els visigots, de manera progressiva, van abandonar la seva llengua i van adoptar el llatí per dos motius principals:

• Per qüestió numèrica i pràctica.
• Perquè el llatí era la llengua culta de l'època.

Unificació Social

Els matrimonis mixtos estaven prohibits sota pena de mort. Al final del segle VI, el rei Leovigild va permetre els matrimonis entre visigots i hispanoromans.

Unificació Religiosa

Els hispanoromans eren cristians, mentre que els visigots eren arrians. L'arrianisme, que negava la divinitat de Jesucrist, fou condemnat com a heretgia l'any 325 en el Concili de Nicea.

L'any 589, en el tercer Concili de Toledo, el rei Recared, amb tot el poble visigot, va abandonar l'arrianisme i es va convertir al cristianisme. Pocs anys abans, hi havia hagut un conflicte religiós entre el rei Leovigild (arrià) i el seu fill Hermenegild (cristià).

Unificació Jurídica

Aquestes dues comunitats tenien lleis distintes. L'any 654, en el vuitè Concili de Toledo, es van unificar les lleis en un sol codi: el Liber Iudicorum (també conegut com a Codi de Recesvint).

Unificació Cultural

Es va produir una unificació entre la cultura visigòtica i la romana, que era considerada superior.

La Monarquia Visigoda

La principal característica de la monarquia visigoda era que era electiva (els nobles votaven el rei). Aquesta particularitat va generar moltes inestabilitats polítiques i contínues lluites pel poder, ja que només votaven els nobles.

Sistema d'Elecció del Rei

Inicialment, els nobles es reunien allà on havia mort el rei, formant un gran cercle. Qui més renou feia era proclamat el nou rei, que era elevat damunt el seu escut. Més endavant, aquest sistema va canviar per l'elecció a Toledo.

Requisits per ser Rei

La llei establia que el rei havia de complir els següents requisits:

• Ser noble.
• Ser visigot.
• No tonsurat (no podia ser clergue).
• No haver participat del "morbo gòtic" (malaltia o defecte físic/moral).

Aula Règia

Era una petita assemblea formada per nobles visigots i funcionaris de palau que assessoraven el rei.

Concilis de Toledo

Eren grans assemblees que convocava el rei. Es reunien a Toledo, la capital del regne, i estaven formades per nobles i bisbes visigots. Tractaven temes de gran importància per al regne, com ara:

• Qüestions religioses.
• Qüestions polítiques.

Importància del Rei Leovigild (573-586)

Leovigild va ser un rei molt important per diverses raons:

• Va conquerir i incorporar el Regne Sueu de Galícia.
• Va sotmetre els pobles de la franja cantàbrica: asturs, càntabres i vascons.
• Va conquerir Còrdova.
• Va autoritzar els matrimonis mixtos entre visigots i hispanoromans.