Els Quatre Períodes del Pensament de Nietzsche: Anàlisi i Obres Clau
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,65 KB
El pensament de Friedrich Nietzsche es divideix en quatre períodes principals:
- Període romàntic o filosofia de la nit.
- Període positivista o il·lustrat (o filosofia del matí).
- Període filosòfic del migdia o de Zarathustra.
- Període crític, la filosofia del capvespre.
1. Període Romàntic o Filosofia de la Nit
Entre 1869 i 1870, Nietzsche va impartir un curs de gramàtica llatina.
El 1870, durant la Guerra Francoprussiana, en la qual Nietzsche va participar, va tornar a la universitat. Allà va escriure nou articles que no va publicar:
- El drama musical grec
- Sòcrates i la tragèdia
- La visió dionisíaca del món
Tot això li va servir de base per publicar la seva primera obra, el 1872, El naixement de la tragèdia en l’esperit de la música. Aquesta obra va servir per demostrar la seva vàlua com a professor universitari. Però va ser criticada per gairebé tots els filòsofs, excepte un: Erwin Rohde. Aquesta situació, juntament amb problemes de salut, va iniciar el seu allunyament de la universitat.
El 1872, Richard Wagner i Cosima Wagner van abandonar Tribschen per anar a Bayreuth, on van poder construir un gran teatre operístic per representar totes les obres de Wagner. Avui dia, el teatre continua en funcionament.
Entre 1872 i 1873 es va publicar l'obra Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.
El 1874, Nietzsche va escriure quatre textos, els únics que va dedicar al present que estava vivint, coneguts com Les intempestives:
- El 1873: Primera intempestiva: David Strauss, el filisteu de la cultura. És una crítica a David Strauss, que era molt conegut.
- El 1874: Segona intempestiva: Sobre l'avantatge i el desavantatge de la història per a la vida. Critica la història i es pregunta si és perjudicial per als éssers humans (la història), i afirma que sí, perquè la història s'oblida del present, que és el més important.
- Tercera intempestiva: Schopenhauer com a educador. És un homenatge al seu mestre.
- Quarta intempestiva: Richard Wagner a Bayreuth. Posa per escrit una sèrie de pors que tenia: que Wagner deixés de ser ateu, que acabés acceptant la política de l'emperador, i que Wagner fos antisemita (amb una visió negativa del judaisme). En pocs anys, totes les seves pors es van confirmar: Wagner es va fer catòlic, i quan va estrenar la seva obra, l'emperador va assistir al teatre, etc.
2. Període Positivista o Il·lustrat (o Filosofia del Matí)
El 1876 es va produir la ruptura amb Wagner, els motius de la qual no estan clars. Nietzsche ens diu que, en el moment en què les seves obres i les de Wagner es van creuar, el soroll que van fer va ser com el de dos arbres que cauen. Quan Nietzsche va rebre l'obra de Wagner, va veure que aquest ja no era el mateix que abans.
El 1877 va publicar Humà, massa humà.
El 1879, la universitat el va jubilar per motius de salut. A partir d'aquí, va començar una vida nòmada, vivint segons les estacions de l'any i la seva salut (pels Alps, el sud d'Itàlia i la Riviera francesa). Va viure en pensions austeres o en cases d'amics.
El 1881 va publicar Aurora.
El 1882 va publicar El gai saber, que significa 'saber alegre'.
3. Període Filosòfic del Migdia o de Zarathustra
El 1883 va publicar la part I-II de Així parlà Zarathustra.
El 1884 va publicar la part III, que se suposava que havia de concloure l'obra.
El 1885 va publicar la part IV.
4. Període Crític, la Filosofia del Capvespre
El 1886 va publicar l'obra Més enllà del bé i del mal.
El 1887 va publicar l'obra La genealogia de la moral.
El 1888 va publicar El crepuscle dels ídols.
El 1888 també va publicar El cas Wagner.
El 1889 va publicar Ecce Homo.
Anàlisi de les Primeres Obres Clau
Aquests tres articles, escrits el 1870, van ser la base per a la seva primera obra publicada:
- El drama musical grec
- Sòcrates i la tragèdia
- La visió dionisíaca del món
El 1872 va publicar l'obra El naixement de la tragèdia en l’esperit de la música. En aquesta obra, Nietzsche analitza la tragèdia (obres que es representaven a Atenes al mes de març en honor al déu Dionís). L'origen de la tragèdia, d'entrada, no és clar. S'han conservat poques tragèdies, algunes de les quals són d'Eurípides, Sòfocles i Èsquil.