Periodisme Digital: Reptes, Ètica, Gèneres i Models

El Periodisme en un Ecosistema Canviant

Regla d'Or: No Barrejar Informació i Opinió

El canvi en l'ecosistema mediàtic, impulsat per Internet i la digitalització, ha transformat profundament el periodisme.

Canvi de l'Ecosistema Mediàtic

Ignacio Ramonet assenyala que la informació ja no circula de manera precisa i controlada a través de les formes tradicionals. Abans, el producte era acabat. La lògica de la informació en línia és llançar la notícia en brut, més ràpid. La lògica de la informació és vertical, veloç i work in progress, mentre que la dels usuaris és circular. Això porta a una pèrdua de la veracitat per la manca de contrast de fonts, afectant el periodisme veraç.

Reptes Actuals del Periodisme

• Periodisme Ciutadà: Pèrdua del valor social del periodisme, sobreinformació.
• Desaparició del Paper: Crisi econòmica dels mitjans, canvi del model de negoci.

Això condueix a:

• INFOXICACIÓ: Sobrecàrrega d'informació.
• CLICKBAIT: Titular que crida l'atenció perquè el lector entri. Genera diners, atrau anunciants. Més lectors = més anunciants = més diners.
• DETERIORAMENT DELS CRITERIS PERIODÍSTICS: Ara es treballa de pressa, els periodistes tenen menys temps per informar-se, les notícies estan menys contrastades: la Tirania de la Immediatesa.
• Postveritat: Dades a mig camí de la veritat per apel·lar a l'emoció o als prejudicis, generant Notícies Falses (Fake News). El periodisme hauria de buscar la veritat, però es trenca amb la desinformació. Desmuntar-la requereix fact-checking (a Espanya: Maldito Bulo, Newtral).

Què és la Informació i el Periodisme?

La informació és allò a partir del que els periodistes treballen.

Umberto Eco: és allò que suma al que ja sé, augmentant el coneixement que tinc. La informació era un bé escàs i ara és un mercat que busca audiència.

• De bé escàs a abundant.
• Abans d'Internet: menys informació, més lenta, amb censura i control governamental.
• Amb Internet: més informació (infoxicació), més ràpida. Molta gent pot crear notícies, fent difícil saber què és veritat.
• Censura per Excés: Sobreinformar-nos i difondre notícies falses (sovint per part dels agents de poder).

Periodisme vs. Espectacle

S'ha passat de buscar la veracitat i ser socialment útil (incomodar i qüestionar) a ser mercaderia, buscant el criteri de rendibilitat (audiència).

• Fal·làcia veure ≠ comprendre.
• Abús del directe sense contingut.
• Límits de l'autoinformació.
• Assistència com a dotació de significat.

Actualment, segons L. Gomis: és la realitat social que el periodisme interpreta, allò que canvia en les relacions humanes.

Passen coses constantment, el periodista identifica què és interessant i nou, variable en funció de l'espai, context... L'actualitat caduca ràpid. Depèn de la tecnologia.

Periodisme: Informació + Actualitat. Selecció del que és notícia i el que no.

La Selecció de la Notícia

• Explicar: Definir què ens ha d'importar.
• Contrastar informació: Justificar la veritat de la informació.

Informació + Actualitat → Notícia

• Selecció: Triar informació rellevant per ser informació (Gatekeeper: els mitjans no diuen què hem de pensar, sinó quins temes). El periodisme influeix en l'agenda-setting (què és col·lectivament rellevant).
• Descontextualització: Extreure el fet noticiable del contínuum de la realitat social. Treure informació per aïllar-la, no pots posar-ho tot a la notícia.
• Recontextualització: Explicar el fet noticiable. En elaborar la notícia, es decideix la dimensió, es crea un context nou i com s'ubica. Ex: No és el mateix una notícia a portada que dins del diari.

Periodisme vs. Comunicació

PERIODISME:

• Obté informació veraç, contrastada, objectiva.
• Informació socialment útil → patrimoni comú.
• Rutina: verificació, contrast, context, protecció de fonts.
• Codi deontològic.

COMUNICACIÓ:

• Comparteix missatges sense verificació.
• Més general, tota classe de comunicació, no té funció social específica.
• No garanteix preceptes periodístics.
• No té una ètica compartida única.

Legitimació del Periodisme

Criteris de Legitimació

• Independència: política i econòmica.
• Imparcialitat.
• Pluralisme.
• Informació contrastada.

Periodisme de Declaracions

Cal evitar-lo. Consisteix a difondre declaracions d'una persona sense contrastar la informació. Agafar una persona del bàndol contrari per semblar imparcial és una falsa imparcialitat.

Funció Social del Periodisme

Proveer informació als ciutadans, amb voluntat d'oferir informació de qualitat.

Sense periodisme no hi ha periodisme, i sense periodisme no hi ha democràcia.

El periodisme garanteix que la democràcia funcioni bé: controla altres poders, assenyala qui no fa bé la seva feina.

3 Funcions Principals

• Generar patrimoni comú i compartit.
• Socialització del coneixement de la societat.
• Control de la cosa pública. Legislatiu: crea les lleis. Executiu: governa. Judicial: regula les lleis. 4t poder: la premsa.

Criteris de Selecció de la Informació

1. Influència sobre la societat.
2. Acció política, social, econòmica.
3. Presa de decisions en democràcia.
4. Debat.

El periodisme ha de ser incòmode. Els governs volen silenciar-lo.

Reporting i Fonts Informatives

Reporting

Una de les principals funcions del periodista és la cerca i el contrast d'informació, treballant amb fonts informatives.

Font: Qualsevol persona o document d'on un periodista treu informació.

• Els periodistes busquen fonts.
• Les fonts s'adrecen al mitjà per denunciar casos d'abús, per interès propi, etc.

Tipus de Fonts

Segons la Naturalesa

• Personals: Conversa amb el periodista.
  • Directes: testimoni dels fets.
  • Indirectes: experts en el tema.
• Documentals.

Segons la Relació amb l'Objecte de Coneixement

• Primàries: Informació original. Cap persona ha interpretat la font abans.
• Secundàries: Han reelaborat informació a partir de fonts primàries.

Segons el Nivell d'Accés

• Exclusives:
  1. Confidencials: contactes.
  2. Espontànies: s'adrecen al mitjà per primera vegada i per necessitat. Poden tenir interessos ocults.
• Compartides:
  1. Institucionals: gabinets de premsa, agències de comunicació.
  2. Oficials: Govern o Estat (ajuntament, OMS, Mossos d'Esquadra).

Segons l'Atribució

• Font Directa: S'identifica i cita la font.
• Font Reservada: No es cita. Ex: Font judicial, però no es diu qui és.
• Font Reserva Total (Off the Record): Informació que no es pot publicar ni la identitat de la font.

Relació Periodista-Fonts

• No servir les fonts → no fer d'altaveu.
• No ocultar fonts → citar l'origen.
• Contrastar fonts i informació.
• Protegir fonts.
• Respectar el contingut i les opinions recollides → rigor en la transcripció.
• En conflictes, escoltar totes les parts.
• No divulgar rumors com a notícies.
• Respectar la presumpció d'innocència.

Fact-checking

Es duu a terme en:

• Verificació d'afirmacions de polítics: comprovació de promeses electorals.
• Verificació d'històries de cultura popular.
• Verificació de notícies publicades als mitjans.

Fonts d'Informació a Internet

Noves Fonts: infoxicació.

Cal contrastar més rigorosament les fonts i no fiar-nos del que veiem a les xarxes. L'ideal és un mediador que selecciona.

Aspecte positiu: noves fonts que abans eren inexistents.

El Contrast

• Multiplicar fonts i punts de vista.
• Avaluar la fiabilitat.
• Cercar nova informació o crear-la (entrevistes).
• Equilibri entre la necessitat d'immediatesa i el contrast.
• Trucar per telèfon o enviar correu electrònic.

Criteris per Avaluar Fonts a Internet

• Rellevància.
• Abast: Adequació al públic.
• Contingut:
  • Objectivitat.
  • Correcció ortogràfica i gramatical.
  • Referències i enllaços.
  • Nivell d'actualització.
• Exactitud: Informació correcta i exacta. Precisió.

Criteris per Avaluar la Qualitat de Fonts a Internet (Ricardo Fornas, 2003)

1. Autoritat (oficialitat del lloc web).
2. Credencials (qualificació dels autors).
3. Vigència (actualització).

Ètica i Aspectes Legals del Periodisme

Ètica Periodística

L'ètica o la filosofia de la moral és la recerca de valors i actituds vàlides per al comportament humà. Té una dimensió pràctica i es pregunta com ha de ser l'actitud del subjecte.

Estructura de la Moralitat (Victòria Camps)

• Insatisfacció davant el que hi ha, esperança per canviar-ho.
• Convicció que no tot val el mateix (jerarquització dels valors).
• Obligació de raonar les preferències d'acord amb criteris de valors.

Ètica periodística → Informació de qualitat → Opinió pública fonamentada → Societat democràtica.

L'ètica periodística és la reflexió i fixació de normes, jerarquitzades, sobre com han d'actuar els periodistes.

Codi Deontològic

1. Informar de manera acurada i precisa: recerca de la veritat, no difondre rumors, distingir informació d'opinions.
2. Evitar prejudicis per informacions sense prou fonament: no utilitzar expressions injurioses.
3. Rectificar les informacions incorrectes.
4. Utilitzar mètodes lícits i dignes per obtenir informació.
5. Citar les fonts i preservar el secret professional.
6. Conciliar els drets individuals amb el dret del públic a saber.
7. Evitar el conflicte d'interessos.
8. No utilitzar en profit propi informacions privilegiades.
9. Respectar el dret a la privacitat.
10. Salvaguardar la presumpció d'innocència.
11. Protegir els drets dels menors.
12. Respectar la dignitat de les persones i la seva integritat física i moral.

Recomanacions Específiques

• Manipulació d'imatges: posar autoria.
• Internet.
• Plagi: citar.
• Tractament de conflictes bèl·lics i armats: evitar llenguatge de les parts combatents, seguir explicant després de l'alto el foc, utilitzar fonts expertes.
• L'ús del terme "il·legals" referit a persones: NO fer-ho.
• Cita de nacionalitats i ètnies: NO fer-ho.
• Dones: Explicar la situació legal i com un fet atempta contra la llibertat de la dona, com una problemàtica social.
• Suïcidi: consultar experts, no simplificar, no donar detalls explícits, indicar factors de risc.

Institucions Periodístiques

• Col·legi de Periodistes de Catalunya: Estudis, defensa del dret col·lectiu.
• Consell de la Informació de Catalunya (CIC): Supervisar el compliment de la normativa.
• Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC): Òrgan d'arbitratge privat independent, aplicació i renovació del codi.
• Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC): Representació sindical dels professionals de la comunicació.

Aspectes Legals

Llibertat d'Expressió

Constitució Espanyola 1978: dret a expressar o difondre amb llibertat els pensaments, idees i opinions per qualsevol mitjà (hi ha límits).

Llibertats Informatives

Dret a la informació: dret a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà. (Veracitat NO és veritat absoluta, sinó diligència professional).

Drets de la Personalitat

Tant la llibertat d'expressió com el dret a informar tenen límits: els drets de la personalitat.

Dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge (Llei Orgànica 1/1982): Són 3 drets irrenunciables (no pots renunciar-hi), imprescriptibles (no caduquen) i inalienables (no pots cedir-los).

• Dret a l'Honor: Protegir la imatge social d'una persona.

Delictes contra l'Honor

• Injúries: Acció o expressió que afecta la dignitat. Pena: Indemnització (no presó).
• Calúmnies: Imputació d'un delicte amb coneixement de la falsedat o amb temerari menyspreu a la veritat. Pena: Presó (6 mesos a 2 anys).

• Dret a la Intimitat: La vida privada que volem preservar del jo social: relacions familiars, personals, orientació sexual... Per no vulnerar-lo, la informació que es publica ha de ser d'INTERÈS PÚBLIC.

Delictes contra la Intimitat

• Descobriment de Secrets: Robatori de documents o dades relatives a la intimitat.
• Revelació de Secrets: Comet el delicte qui roba la informació i qui la difon.

• Dret a la Pròpia Imatge: Protegir la imatge gràfica d'una persona per evitar-ne un ús indegut. L'enregistrament de la vida íntima d'una persona vulnera aquest dret.

Excepcions al Dret a la Pròpia Imatge

• Persones amb càrrec públic en un acte o lloc públic.
• Caricatura d'ús social (i no burla d'una malaltia).
• Imatge merament accessòria.

Protecció de Dades

Autodeterminació informativa: La Llei limita l'ús de la informàtica per garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets.

• Drets: accés, oposició, rectificació, supressió.

Altres Límits a les Llibertats Informatives

• Secrets oficials.
• Processos judicials.
• Relacions professionals.
• Protecció del menor.

Límits per la Protecció Professional

• Secret professional.
• Dret de rectificació.
• Clàusula de consciència.

Reptes Legals al Món Digital

• Propietat intel·lectual.
• Protecció de la intimitat.
• Responsabilitat editorial.

Gèneres Periodístics

El Llenguatge Periodístic

Ha de ser veraç, objectiu, concís i clar. Breu, perquè l'entengui tothom.

• Redacció ràpida (ex: 20 minuts per redactar).
• Públic ampli → Llenguatge comprensible i senzill.
• Sintaxi senzilla: Subjecte + Verb + Predicat.
• 3a persona; objectivament, sense valoracions.
• Exactitud de dades. Pocs adjectius.

Gèneres

• Informació: Allò que ha passat. Objectius. Donar dades d'un fet d'actualitat, sense subjectivitat. (Notícia i entrevista informativa).
• Interpretació: Entendre el món. És opinió, però sustentada (ex: experts). Explica i analitza aportant el màxim de dades. (Reportatge, crònica i entrevista de personalitat).
• Opinió: Afirmar el que pensem. (Editorial, columna, article de fons, vinyeta).

Gèneres Informatius

1. La Notícia

Peça base del periodisme. Concisa.

Fet nou/atípic que interessa a la comunitat i es divulga.

Requereix verificació (doble confirmació) i contextualització.

• Criteris de Pertinència:
  • Criteri geogràfic.
  • Nombre d’afectats.
  • Transcendència social.

FET + EXPLICACIÓ + CONTEXT

La piràmide invertida i les 6W:

La Notícia en Diferents Mitjans

Premsa:

• Titulars informatius concrets.
• Destacar la novetat.
• Oracions simples.
• No titulars tendenciosos.
• No paraules tècniques ni jocs de paraules.
• Afirmatius, no negatius.
• NO punt i final al titular.

Ràdio:

• Repetir informació per possibles distraccions.
• Frases curtes, lineal.
• Darrer paràgraf: recordar el més important.
• No usar "avui, ahir, demà".
• Millor: declaracions, entrevistes.

TV:

• Peça audiovisual.
• Elements: Imatge (recurs), declaracions, stand up (periodista desplaçat).
• Estructura del text: introducció, nus, desenllaç.
• Durada: 50”, 2’ o 3’.
• Informatiu: transició entre notícies, idees relacionades, tema explicat amb diferents peces, titulars a l'inici i al final.
• Recomanacions: entrevistes, veu en off, grafismes, textos redundants a la imatge...

Multimèdia:

Periodistes a Internet: forma immediata. Informació no ben contrastada, poc fiable.

2. L’Entrevista

Pot ser una font d’informació o un gènere periodístic.

• Entrevista Informativa: Important el que diu la persona, obtenir informació.

Estructura:

1. Titular: frase destacada.
2. Presentació o entrada: qui és l'entrevistat.
3. Desenvolupament: preguntes i respostes.
4. Tancament: comentari, última resposta.

• Entrevista de Personalitat: Mostrar l'essència del personatge, no només el QUÈ.

Interpretació: Informació + Explicació del periodista.

• Estructura variable (format).
• Ordre no cronològic (edició).
• Rellevància del periodista. El format té força, no només l'entrevistat.

• Qüestionari: Variant on s’entrevista sense preguntes directes (es respon a un qüestionari escrit).

Gèneres d’Opinió

Vehiculen l’opinió. Pot ser explícita (gèneres d’opinió) o implícita (en tots els gèneres).

És una forma democràtica i sana de confrontar idees.

Els mitjans han d'indicar clarament què és informació i què és opinió.

El comentarista és testimoni dels fets: els interpreta, relaciona, busca referents i emet judicis.

El periodista segueix normes deontològiques: fa comprovacions, busca diferents angles i dona un context a la informació.

1. La Crítica

Ressenya informativa d'una obra. Orienta l'opinió pública de forma fonamentada i argumentada. Ha de ser ponderada, justa i amb to respectuós. Analítica i sintètica.

Estructura:

1. Fitxa tècnica.
2. Títol connotatiu.
3. Flexibilitat en la redacció del text:
   • Antecedents.
   • Argument.
   • Veredicte de l'obra.

La crítica en el periodisme tracta l’actualitat (sobre un fet noticiós cultural).

Funció social: orientar, educar, socialitzar coneixement.

Regida per l’ètica i la deontologia: honestedat i insubornabilitat.

Però té uns trets específics:

• Gènere d’autor: important QUI l’escriu.
• Llenguatge evocador i connotatiu.
• Periodisme especialitzat.

Errors comuns: NO resum, evitar parlar en primera persona, manca de context.

2. Editorial

Reflecteix la ideologia del mitjà.

No s'escriu en 1a persona. Busca influir en l’opinió pública.

Estructura:

1. Introducció informativa.
2. Argumentació i interpretació.
3. Conclusions.

3. Article d’Opinió

Anàlisi i valoració d’un tema.

Més llarg que la columna.

Busca despertar la consciència crítica.

Estructura:

• Introducció.
• Detalls del tema.
• Anàlisi i comprovacions.
• Conclusions i posicionament.

4. Columna

Opinió d’un autor fix, amb estil personal.

Periodicitat fixa.

Expressió emotiva i subjectiva.

5. Comentari (Bitllet)

Article breu amb espai propi.

6. Altres Gèneres d'Opinió

• Cartes al director.
• Acudits i tires còmiques.

Gèneres d'Interpretació

1. Reportatge

Notícia ampliada amb més fonts i investigació.

• De Fets: Relata un fet tancat.
• D’Acció: Segueix l’evolució d’un tema.
• De Cites: Presenta entrevistes amb diverses opinions.
• Curt (Follow-up): Actualització d’un tema.

2. Crònica

Explica els fets seqüencialment amb visió personal.

Funció:

• Principal.
• Complementària (suport).
• Informativa-interpretativa (referçar importància de dades).
• D’autor (visió personal de l'autor).

Temàtica:

• Esportiva, política, parlamentària, de successos, de societat, etc.

Fotoperiodisme

Explica històries a través d’imatges.

Diferència entre fotografia (pot editorialitzar) i fotoperiodisme (contextualitza).

Elements clau: llum, enfocament, composició, moment decisiu.

Mitjans Digitals i Periodisme de Dades

Mitjans Digitals

Lev Manovich: la informació digital modifica els mitjans tradicionals (text, foto, cinema).

Ramón Salaverría (2005): el cibermitjà és interactiu, hipertextual i multimèdia.

Dinamisme: ús d'hipertext, multimèdia, interactivitat i actualització freqüent.

Debat de la Qualitat

• Poc temps i espai = menys rigor.
• Joan Mayans: la cultura de l’instant redueix profunditat i reflexió.
• El mitjà digital és un meta-mitjà i un nou mitjà alhora.

Comportament de l’Usuari

• Jakob Nielsen: els lectors escanegen el text (Eyetrack07).
• Titulars: només es llegeix el primer terç (2-3 paraules).
• Punt d’entrada: el text és més important que la imatge.
• En titulars, el més important va al principi (primer ter&ccedil).

Usabilitat (ISO)

Mesurable i quantificable. Temps que els usuaris triguen a trobar respostes o informació.

Piràmide Invertida en Digital

• Principi clau: informació més rellevant primer.
• Estratificació (Martha Sammons): capes d’informació → layering + hipertext.

Altres piràmides (Franco, 2008):

• 2n Nivell: Textos dividits temàticament, però dins la mateixa pàgina.
• 3r Nivell: Piràmides flotants ubicades en diferents webs. L’usuari crea la seva pròpia ruta de navegació.

Posicionament i SEO

• Els usuaris busquen la notícia, no el diari. S’interessen pels primers 3 enllaços de Google.
• Factors Clau per a SEO (Search Engine Optimization):
  • Paraules clau al títol i URL.
  • Paraules rellevants a l’inici del text.
  • No iniciar títols amb articles.
  • Evitar referències temporals i cursiva.
  • Negreta per destacar informació clau.

Posicionament i Usabilitat: Escriptura per a Web

1. El llenguatge metafòric confon l’usuari i els motors de cerca.
2. Concepte de piràmide invertida horitzontal:
   • Informació clau a les 2 primeres paraules del títol.
   • Informació extensiva a l'inici dels paràgrafs, intertítols, blocs temàtics, enumeracions, etc.
3. Canviar l'ordre dels elements de la frase perquè comenci amb les paraules més rellevants.
4. Ús de la veu passiva: l’atribut va abans del subjecte. A l'esquerra, els elements més rellevants.
5. Els dos punts: a l'esquerra, paraules portadores d’informació.
   • Detenen el discurs per cridar l’atenció.
   • Connecten oracions o proposicions.
6. NO títols amb:
   • Articles: són les pitjors paraules per començar.
   • Expressions d’enllaç (a més, a saber, ara bé, almenys, sembla que, malgrat…).
7. Evitar referències temporals.
8. Evitar cursiva.
9. Ús de negreta per destacar.

Imatge, Àudio i Text en Digital

• Àudio: màxim 10 minuts.
• Vídeo: màxim 5 minuts, descàrrega ràpida.
• Podcasting (RSS): nou canal de distribució.

Periodisme i Xarxes Socials

Mentalitat 360º: consultar sempre les fonts.

Llibres d’Estil

Manual sobre criteris ètics i estilístics del mitjà.

• Lingüístics: estil d'escriptura, ortografia, gramàtica, errors de redacció.
• Gràfics.
• Tractaments institucionals, específics per gènere, immigració, religió, salut.
• Qüestions professionals: ús de titulars, imatges.
• Ètics i deontològics: línia editorial.

Periodisme de Dades

Interpretar la realitat (contextualitzar, entendre) i aglutinar informació de manera atractiva per fomentar el pensament crític.

• Periodisme d’Investigació: Destapar informació amagada.
• Periodisme de Precisió: Anàlisi quantitativa i qualitativa.
• Periodisme Assistit per Ordinador: Ús de grans bases de dades.

Open Data = Transparència

Control ciutadà dels pressupostos, estadístiques, polítiques públiques.

Piràmide Invertida del Periodisme de Dades

1. Compilar dades (Open Data).
2. Netejar (unificar formats).
3. Contextualitzar (interpretar).
4. Combinar (crear significat).
5. Comunicar (visualitzar dades i explicar històries).

Articles Basats en Dades

Explicar històries amb números per a gent de lletres (Josu Mezo).

Exemples: articles de dades, visualitzacions interactives, dades obertes, aplicacions de notícies.

Models de Negoci i Convergència

Nous Models de Negoci

Transició dels diaris de paper a la web.

Inicialment, PDF online, que afectava les vendes físiques. Entre 2015-16, Google News va començar a indexar notícies, generant debat sobre la seva influència (va tancar en alguns països).

Mitjans Públics

Finançament: pressupost estatal (depenent del govern) o cànon (pagament per llar, com la BBC, assegurant més independència).

Mitjans Privats

Finançament clàssic: publicitat, subscripcions, venda d’exemplars.

Nous Models de Finançament

• Contingut patrocinat (risc de manipulació).
• Crowdsourcing (aportacions d’usuaris).
• Mur de pagament (paywall): part gratuïta i part de pagament.
• Nous serveis (ex.: venda de llibres).

Medició d’Audiència

Es fa mitjançant l’Estudio General de Medios (EGM) i la Oficina de Justificación de la Difusión (OJD) per als exemplars de diari. Èxit = audiència + vendes + difusió.

Criteris de Segmentació de Mercats (Yankelovich)

Demogràfics, geogràfics, socials, econòmics, estils de vida, comportament i actituds.

Models Basats en Tècniques Relacionals

Google obté dades dels usuaris a canvi de serveis. Jaron Lanier critica aquest model, ja que "gratis" implica pèrdua de control.

Joan Fuster: "Si no pagues la informació, algú altre la pagarà per tu", afectant la independència política i/o econòmica. Fuster defensava el model de negoci de subscripcions.

Cas d'Estudi: The New York Times

Ismael Nafría analitza la reinvenció de The New York Times:

1. Apostar pel periodisme de qualitat.
2. Model de negoci centrat en subscriptors.
3. Focus en usuaris fidelitzats (subscriptors).
4. Adaptació digital i mòbil.
5. Contingut més visual (infografies, dades).
6. Reinventar el diari imprès (no breaking news).
7. Treball col·laboratiu entre departaments.

Redacció Integrada i Convergència

Convergència Digital: Tot es transforma en codi binari, generant canvis en:

• Tecnologia (eines, sistemes de producció i difusió).
• Empresarial (diversificació mediàtica i coordinació creixent entre mitjans).
• Professionals (polivalència funcional i mediàtica).
• Continguts (cross-media).

Aproximació 360º (Guillian Doyle): Continguts accessibles en qualsevol moment, lloc i suport.

Redacció Integrada: Un sol periodista cobreix una notícia per a diferents formats. (David Domingo: desdibuixament de límits entre mitjans i rols).

Polivalència Professional:

• Funcional: un periodista grava, edita i produeix.
• Mediàtica: ha de saber treballar en televisió, ràdio, internet.

Nous Formats

• Adaptació a xarxes socials: TikTok, Instagram Stories.
• Error de molts mitjans: no adaptar-se al llenguatge de cada plataforma.
• Contingut breu = simplificació de la realitat.

Periodisme Ciutadà

Dinàmica de participació dels mitjans <—> participació independent de les empreses informatives.

• Audiència participa enviant informació als mitjans.
• Participació independent: revolució de les xarxes (Primaveres Àrabs, 15M).
• Risc: manca de verificació, sense responsabilitat legal.

Reptes de la Participació i la Desinformació

"Las redes sociales le dan el derecho a hablar a legiones de idiotas" (Umberto Eco).

• Les xarxes socials creen bombolles de filtre (timeline personalitzat). Al final, acabes pensant que l'opinió majoritària és la teva, que el món pensa com tu.
• Algoritmes prioritzen popularitat vs. rellevància.
• Cultura del jo: com jo estic present en allò que passa.
• Tecnocensura (Alberto Escorcia): manipulació digital → bots, bloqueig de xarxes en protestes, shadow banning.

Fake News

• Errors Informatius: Sàtira, titulars enganyosos, ús manipulador d’informació.
• Desinformació: Context fals, suplantació de fonts, contingut manipulat o fabricat.
• Conceptes Clau:
  • Bombolles de Filtre: Algoritmes ens mostren només allò que ens agrada.
  • Càmeres d’Eco: Només veiem opinions afins a les nostres.

Biaix de Confirmació: Seleccionem informació que reafirma la nostra opinió.