El periodisme i la seva funció social

Periodisme

Periodisme: no es explica bé la realitat, selecciona el que es considera rellevant per la societat, aquesta selecció després és explicada.

Selecció, explicitació i legitimació de la informació

La influència del periodisme es basa en la seva capacitat per imposar agendes públiques. Això significa que el periodisme ens imposa el que és important.

Actualitat

Actualitat: la realitat social que el periodisme interpreta, allò que canvia de les relacions humanes. Ve determinada per la seva relació amb la quantitat d'informació que aporta i és variable en funció dels contextos i espais temporals.

Informació

Informació: Alguna cosa que s'afegeix al que ja se sap. S'han provocat diferents canvis en la informació, com per exemple: De ben escàs a sobreabundant, excessiva, subjecta a constants i ràpides actualitzacions que s'han de difondre de manera immediata (infoxicació).

Legitimació del periodisme

El periodisme legitima que la informació sigui veraç, això ho fa: - Contrastant la informació. - Imparcialitat: donar dades ens ajuda a ser imparcials. - Pluralisme: més d'una veu explica el mateix. - Independència: no tothom explica les coses sense tenir alguna pressió o interès darrere. Si un vol ser un bon periodista ha de ser independent.

Funció social del periodisme

La funció originària del periodisme era oferir informació veraç, contrastada, objectiva i que construís un coneixement comú i socialment útil, però en l'actualitat els diferents criteris de determinació del que és notícia estan allunyant-lo d'aquests factors. Tot i així podem assegurar que el periodisme és el 4rt poder, el contrapoder i en podem destacar els següents factors: - Control de la cosa pública: La corrupció serà menor quants més periodistes es trobin investigant i controlant les despeses i accions dels seus polítics. - Generar un patrimoni comú i compartit: els mitjans de masses permeten que informacions generals que mai no arribarien a gent només interessada en àrees molt concretes, arribin a tothom. - Socialització del coneixement de la societat: Ens ajuda a aprendre coses que siguin útils. Tothom pot transmetre la informació que ha rebut.

La falsa imparcialitat

Periodisme de declaracions: no es contrasta la veracitat de les declaracions, només s'exposen en un fals exercici d'equitat i objectivitat dues postures que podrien ser mentida.

Drets de les personalitats

Límits principals de la llibertat d'expressió. Dret a l'honor: Dret de qualsevol persona a protegir i defensar la seva imatge social i el seu prestigi. Dret a la intimitat: Aspectes relatius a la vida privada que volem preservar del jo social: relacions familiars, personals, orientació sexual, creences, ideologia, etc. (LOPD 15/1999) Dret de la pròpia imatge: Dret de qualsevol persona a protegir la seva imatge gràfica, per evitar que se'n faci un ús indegut.

Normativa penal

Injúries: Acció o expressió que afecta la dignitat de les persones i fereix el seu honor. No hi ha pena de presó, només una indemnització. Calúmnies: Atac a l'honor de les persones. Imputació d'un delicte feta amb coneixement de la seva falsedat o amb temerari menyspreu a la veritat. Pena de presó (6 mesos a 2 anys).

Exceptio veritatis: lliure de responsabilitat demostrant la veritat de les afirmacions. Perdó de l'ofès: tanca el procés penal d'injúria o calúmnia.
Descobriment i revelació de secrets

Robatori de qualsevol document que contingui dades relatives a la intimitat de les persones. Delicte qui roba la informació i qui la difon.

Garanties

Secret professional: és un dret, no un deure. No revelar les fonts d'informació. Dret de rectificació: dret de qualsevol persona de donar la seva versió dels fets. Clàusula de consciència: Garantir la independència dels periodistes en la seva tasca professional.

6 raons per aplicar la ètica periodística

Per estatus professional: una conducta ètica exemplar mostra un expedient de servei professional de categoria més elevada. Es guanya la consideració i el reconeixement social i professional. Per conscienciació: Reflexió dels nostres valors personals. Per raons comercials: El públic demana garanties d'un producte de qualitat. Per compromís social: Informació com a bé públic, hem de pensar en els efectes i la projecció social de la tasca realitzada. Per corporativisme: Estratègia de defensa comuna davant de regulacions no desitjades del poder polític. Per patriotisme: Compromís altruista cap al país, per millorar-lo.

1. Informar de manera acurada i precisa: El professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment, té l'obligació d'acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible.

2. Evitar prejudicis per informacions sense prou fonament: No s'han d'usar expressions injurioses ni difondre dades imprecises o sense prou fonament que puguin lesionar la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit a entitats públiques o privades.

3. Rectificar les informacions incorrectes. L'obligació d'esmenar tant les informacions com les interpretacions resultants que s'hagin demostrat falses o errònies comporta fer-ho amb promptitud i amb el tractament i l'extensió proporcionats.

4. Utilitzar mètodes lícits i dignes per obtenir informació. És inacceptable l'ús de càmeres ocultes i de qualsevol altre procediment subreptici o enganyós per obtenir informacions, imatges i testimonis.

5. Citar les fonts i preservar el secret professional. Les fonts s'han de citar perquè la informació sigui creïble.

6. Conciliar els drets individuals amb el dret públic a saber. El periodista ha de defensar el dret a la informació davant de qualsevol restricció a la transparència exigida per l'interès públic, especialment quan les fonts són administracions i organismes oficials.

7. Evitar el conflicte d'interessos. No es poden acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar o publicar informacions i opinions

8. No utilitzar en benefici propi informacions privilegiades. Els periodistes no han d'usar en benefici propi la informació que reben de manera confidencial en l'exercici de la seva funció,

9. Respectar el dret a la privacitat. Les persones han de ser tractades amb respecte i dignitat, particularment les més vulnerables.

10. Salvaguardar la presumpció d'innocència. Tota persona acusada o imputada d'un delicte té dret a la presumpció d'innocència en les informacions i opinions relatives a indagacions, causes o procediments penals.

11. Protegir els drets dels menors. Cal evitar difondre la identitat dels menors quan apareixen com a víctimes (excepte en supòsit d'homicidi i casos de segrestos o desaparicions), testimonis o inculpats en causes criminals.

12. Respectar la dignitat de les persones i la seva integritat física i moral. No es pot discriminar cap persona a causa de la seva condició sexual, discapacitat física o mental, creences, origen ètnic, nacionalitat i extracció social