La persecució del català durant el franquisme
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,16 KB
La persecució del català
Ens trobem amb un document textual, de font primària (contemporània als fets), de caràcter polític i cultural. Es tracta d'un article del Governador Civil de Barcelona, publicat a La Vanguardia el 5 d'agost de l'any 1939. El tema principal és la persecució del català.
La victòria de Franco
Va tenir unes característiques molt peculiars a Catalunya, i també al País Basc i a Galícia, ja que els sentiments identitaris d'aquests territoris atemptaven contra el principi de la unitat d'Espanya. Consegüentment, es van prohibir i perseguir les manifestacions lingüístiques i culturals en castellà que poguessin servir com a base per al manteniment d'actituds nacionalistes.
Una de les obsessions més grans de les noves autoritats franquistes era posar fi al que anomenaven "separatisme català". Per això, el dia 5 d'abril de 1938, tan bon punt l'exèrcit franquista va trepitjar terres lleidatanes, Franco signava un decret que abolia l'Estatut de Catalunya i posava fi a l'autogovern. A canvi, va imposar un règim centralista i uniformista que volia forjar una nova "Cataluña española" de la qual se'n pretenia extirpar definitivament el catalanisme.
L'intent d'esborrar la identitat catalana va tenir un gran impacte en l'àmbit cultural fins al punt que podem parlar d'un veritable genocidi cultural: es van prohibir els símbols identitaris de Catalunya, es va procedir a una nova retolació dels carrers, es van eliminar monuments públics, i es va apartar la llengua catalana de la vida i els espais públics. Així doncs, es va prohibir l'ús de la llengua catalana a l'administració pública, a l'escola, als mitjans de comunicació i a la vida econòmica i social, i el seu ús fora de l'àmbit familiar va ser objecte de multes i sancions. També es va impedir que s'utilitzés en l'edició de llibres, periòdics i revistes, en les representacions teatrals, en els espectacles públics i, fins i tot, a les esglésies.
Les principals institucions culturals, com l'Institut d'Estudis Catalans, van haver de passar a la clandestinitat i es va canviar el nom de la Biblioteca de Catalunya per Biblioteca Central.