La Persistència de la Memòria: Anàlisi de l'Obra Mestra de Dalí

La Persistència de la Memòria

1. Fitxa Tècnica

• Títol: La persistència de la memòria
• Autor: Salvador Dalí (1904-1989)
• Dimensions: 24x33 cm
• Data de realització: 1931
• Localització: Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA)
• Estil: Surrealisme

2. Context Històric

Primera meitat del segle XX. Cal destacar la fi de la dictadura de Primo de Rivera (1929), el moment de transició (la “Dictablanda”) i l’inici de la Segona República.

3. Anàlisi Formal

Descripció de l'Obra

Es tracta d’una pintura figurativa que ens mostra un paisatge al capvespre. En primer terme i, al centre de la composició, trobem una figura estranya que s’identifica com un cap tou amb un nas molt gran del qual surt una llengua. No hi ha boca i el coll es dilueix en la foscor. L’ull està tancat amb unes grans pestanyes i tot ell sembla que dormi damunt la sorra. Sobre el cap, un rellotge tou.

Al costat d’aquest rostre tou trobem un moble rectangular a l’esquerra de la composició on hi ha dos rellotges més. Un és petit, està tancat i al seu damunt hi ha tot de formigues. L’altre és més gran, és tou, està deformat i adopta la forma del moble, marca les 7 i hi ha una mosca. El següent element és un tronc del qual surt una branca d’on penja un altre rellotge tou i la marca dirigeix la nostra mirada cap al mar del fons i la costa, de tal manera que resulta una composició circular.

Aspectes Formals

Tècnica: Oli sobre tela. En aquesta pintura un dels aspectes més importants és el dibuix, que és de línies pures, precís i molt acadèmic. La pinzellada és molt neta i els colors són vius; la gamma cromàtica és rica i variada. Predominen els tons freds, però també trobem colors càlids com els ocres i els marrons.

Dalí busca fer una pintura amb molts detalls, molt precisa, però al mateix temps altera les dimensions dels objectes i els deforma. La composició és molt estudiada i es basa sobretot en una diagonal que recorre el quadre de dreta a esquerra per iniciar una trajectòria circular. No és, per tant, una composició simètrica, ja que el quadre està dividit en dues parts ben diferents. Una part important de la pintura seria la zona dels rellotges i de les formes toves, mentre que l’altra part seria el paisatge i, per tant, els elements durs. Cadascuna té una llum diferent; la zona tova té una llum molt més fosca, mentre que l’altra part té una llum molt intensa, molt nítida i irreal.

Estil: Surrealisme

És un corrent avantguardista que neix a França l’any 1924 de la mà d’André Breton, que va redactar el Manifest del Surrealisme. Breton defensava que el surrealisme era sobretot una actitud vital i, per tant, una manera de viure que tenia per objectiu transformar la societat burgesa. Per això, tot i que inicialment és un corrent literari, al final acabarà afectant totes les manifestacions artístiques.

Els referents del surrealisme són el moviment Dada, perquè va ser un corrent que criticava molt la burgesia, però també el Romanticisme o el Simbolisme, perquè aquests dos últims creuen que l’art pot transformar el món. El surrealisme defensa que cal ser capaç d’expressar el funcionament real del nostre pensament i, per fer-ho, defensen el que ells anomenen l’automatisme pur. Relacionat amb això, creuen que una de les figures més importants és Freud i volen alliberar-se de la raó, creient que cal potenciar el subconscient.

Dins del surrealisme, hi ha dues tendències:

• Uns pintors es vincularien amb l’Automatisme, com Miró.
• L’altre grup seria el Surrealisme Oníric, on estaria Dalí, que utilitzava un mètode pictòric que ell anomena mètode paranoicocrític, segons el qual Dalí interpreta els somnis i els transforma en imatges que sorprenen i que provoquen un cert misteri en l’espectador. Dalí havia dit que ell solidificava els somnis.

Amb la Segona Guerra Mundial, diferents artistes surrealistes van marxar als Estats Units i allà es van concentrar en un referent artístic:

• Max Ernst
• René Magritte

4. Comentari i Interpretació

Biografia de Salvador Dalí

Neix a Figueres l’11 de maig de 1904. El pare és notari, la mare mor quan ell té 16 anys i té una germana, Anna Maria. La família té una residència d’estiueig a Cadaqués i són amics dels Pichot. Comença a pintar els anys 20 en un estil proper al Cubisme.

Anirà a Madrid a la Escuela de Bellas Artes de San Fernando i estarà a la Residencia de Estudiantes, on coincidirà amb importants personalitats artístiques com Luis Buñuel o Federico García Lorca. L’any 1930 ja conviu amb Gala, la dona que serà fonamental en la vida de Dalí i que ha conegut l’any 1929; ha treballat amb Buñuel, està definint el seu estil i ha comprat una casa a Portlligat.

L’any 1936 participa en una de les exposicions més importants fetes al MoMA sobre el Dadaisme i el Surrealisme. Treballa amb Harpo Marx en un projecte que no s’arribarà a fer. Entre 1940 i 1948 estarà a Nova York. Treballarà amb Walt Disney en un projecte que no s’acabarà fent i col·laborarà en els decorats de la pel·lícula Recuerda d’Alfred Hitchcock. L’any 1970 comencen les obres del Museu Dalí de Figueres, que serà inaugurat el 1974. L’any 1982 mor Gala i Dalí deixa de pintar fins a la seva mort, el 1989.

Fama, diners i excentricitats són característiques que sempre l’acompanyaran. Importància de l’element sexual i de l’erotisme. Una de les seves obsessions va ser Freud. Sempre va mostrar interès per les matemàtiques i la física nuclear.

Artistes que va admirar:

• Millet
• Rafael
• Vermeer
• Friedrich

Tema i Significat

Dalí explica que va pintar aquest quadre una tarda, quan ell estava sol a casa després de dinar i quan Gala havia marxat amb uns amics al cinema. En quedar-se sol i veure les restes de menjar a la taula, va començar a pensar en el que va anomenar “super-tou” a partir de mirar un tros de formatge. Quan Gala va tornar i va veure el quadre, va dir que era un quadre impossible d’oblidar.

En aquesta obra, Dalí reflexiona sobre el concepte del temps i també sobre el fet de tractar-se d’una preocupació que en el fons és artificial i abstracta, inventada per l’home. A partir d’aquesta preocupació, ell crea una pintura amb elements durs i tous. Els durs són les roques, l’arbre, és a dir, tot allò que resisteix al pas del temps a la nostra memòria. Els elements tous ens remeten a allò que és efímer, caduc i mental.

Els rellotges mostren hores diferents, mostrant-nos el caràcter relatiu del temps. Un d’ells, a més, està tancat, la qual cosa ens indica el caràcter inútil de l’objecte quan aquest està tancat o espatllat. Segurament, per això utilitza insectes. Aquesta pintura, també anomenada Rellotges tous, es va exposar per primera vegada en una galeria de París l’any 1931 i va ser venuda molt ràpidament a un galerista de Nova York. El 1934, la pintura ja va passar a formar part de la col·lecció del MoMA.

Aquesta obra es relaciona amb una etapa molt creativa de Dalí que havia començat l’any 1929 amb El gran masturbador i, per tant, des que coneix Gala. L’obra presenta elements reiteratius, per exemple la forma dormida que hi ha al centre del quadre i que sembla un autoretrat, el paisatge de Cap de Creus i la mosca i les formigues que li serveixen per parlar de la idea de descomposició. A més, li permet donar sortida a un dels seus traumes d’infantesa, que és la por als insectes.

Funció

La funció és estètica, comercial i experimental.

Models i Influències

Dalí rep una formació acadèmica i ell mostra una gran admiració per aquells pintors detallistes i quasi miniaturistes. Pintors que influeixen en Dalí:

• El Bosco
• Brueghel el Vell
• Arcimboldo

Aquests són pintors detallistes i miniaturistes. A més, Goya, Rafael, Millet, Friedrich. També destaca la influència del primer cubisme, el Noucentisme i la pintura de De Chirico. No admirava els fauvistes ni els expressionistes perquè pensava que només feien especulacions pictòriques. Dels artistes abstractes, només admirava Kandinsky.

5. Conclusió

Dalí serà un gran pintor, però també treballarà en àmbits com el cinema i també és fonamental la seva obra com a escriptor. Se sent proper a artistes com Magritte, Max Ernst o Delvaux i, de vegades, farà relectures de les seves pintures, com és el cas d’aquesta d’aquí que, als anys 50, va pintar La desintegració de la persistència de la memòria.