La persistència de la memòria: Fitxa, context i anàlisi

Fitxa tècnica

Pintura a l’oli sobre tela de Salvador Dalí. És de 1931 i pertany al Surrealisme. Es troba al Museu MoMA de Nova York.

Context històric i artístic

La vida i obra de Dalí en aquesta època es poden contextualitzar al final de la Dictadura de Primo de Rivera (instaurada el 1923) i l'inici de la II República a Espanya. Durant aquesta nova etapa republicana (1931-1936), artísticament es pot definir com un període de grans inquietuds i il·lusions, però va ser massa breu perquè les seves iniciatives en marxa donessin fruit i es portessin a terme projectes nous.

El moviment surrealista

El Surrealisme va ser un moviment d’art i literatura que sorgí a França i florí entre els anys vint i trenta. André Breton fou el principal teòric del moviment. Breton i altres membres es van inspirar en les teories de Freud sobre l’inconscient i la seva relació amb els somnis, publicades al seu llibre La interpretació dels somnis (1900). Tot i això, per a Freud, l’estudi de l’inconscient tenia una motivació terapèutica, mentre que per als surrealistes s’havia d’alliberar l’inconscient del control que li imposava la raó, la moral i els bons costums per tal de convertir-lo en el veritable motor de la creativitat. El Surrealisme es convertí en el moviment estètic més estès i controvertit entre la Primera i la Segona Guerra Mundial. S’escampà per tot Europa i també pels Estats Units, on molts artistes van emigrar durant els anys de guerra.

Tècniques i influències surrealistes

El Surrealisme oferí un plantejament alternatiu al cubisme i als diversos tipus d’art abstracte, i els seus mètodes i tècniques continuaren influint en artistes de molts països. La forma en què els pintors surrealistes van explorar els principis freudians varià enormement, tot i que, en general, es poden trobar dues postures contrastades:

• Alguns artistes, com Ernst, Masson i Miró, utilitzaven tècniques espontànies com el frottage, en un esforç per eliminar el control conscient.
• A l’altre extrem, Dalí i Magritte pintaven amb un estil escrupolosament detallista, denominat trompe-l’oeil, escenes que racionalment no tenien sentit.

El Surrealisme és hereu del moviment Dadà en l'ús constant de la provocació (épater le bourgeois?), però també es pot considerar fill espiritual del Romanticisme i el Simbolisme, amb els quals comparteix els valors, el lirisme i la fe en la capacitat de l'art per transformar el món.

El mètode paranoic-crític de Dalí

Dalí seguí durant un temps la teoria surrealista de l’automatisme, però la transformà en quelcom més positiu que anomenà “mètode paranoic-crític”. D’acord amb aquests principis, cal cultivar l’engany sistemàtic, com en un estat paranoic, però conscient. En les seves pintures utilitzava una rigorosa tècnica acadèmica, que no s’adeia gens ni amb l’espai oníric irreal que descrivia ni amb el tarannà al·lucinatori i estrany de la seva imaginació. Va descriure les seves obres com a “fotografies de somni pintades a mà”.

Imatges recurrents a l'obra de Dalí

A la seva obra va manifestar preferència per algunes imatges recurrents, com ara:

• El cos humà amb calaixos mig oberts
• Girafes que cremen
• Rellotges deformats com si estiguessin fets de cera que es fon

La persistència de la memòria: Anàlisi

La persistència de la memòria correspon a l'etapa d'inici de la relació afectiva amb la seva musa, Gala. L'obra pintada el 1931 la va reinterpretar a La desintegració de la persistència de la memòria (1952-1954). Els rellotges tous, símbols del temps, ja no estan sobre una base sòlida sinó que suren a l'espai; un d'ells ja està fora de control.