La persistència de la memòria de Salvador Dalí

Edifici:

la persistència de la memòria Autor: Salvador Dalí (1904-1989)Cronologia: 1931Tècnica: oli sobre telaEstil: surrealistaTema: oníricLocalització: MoMa (New York)

Context històric

Aquesta obra s'engloba a les primeres avantguardes. Hi ha una crisi mundial, el crac del 29, que comença a Estats Units però més tard esdevé una crisi molt important internacionalment. Ascens dels totalitarismes a Europa. Període d'entreguerres.
A Catalunya estem a la Segona República, la societat està dividida entre dretes i esquerres ja que són els anys previs a la Guerra Civil. Hi ha molta tensió.

Salvador Dalí a Madrid entra en contacte amb el poeta Garcia Lorca i amb el cineasta Luis Buñuel. S’uneix al grup surrealista de París però més tard André Breton l’expulsa per raons ideològiques. A Nova York té contacte amb el cineasta Walt Disney. Cal destacar la influència de la seva musa, Gala.

Anàlisi de l'obra

Amb un paisatge realista de fons, trobem un total de 4 rellotges disposats en diferents superfícies.

• Al primer terme hi trobem el dur cobert de formigues i un dels tous.
• El tercer és en una branca d’una soca seca i el darrer l’observem sobre una forma antropomorfa (sembla mitja cara tombada, dormint).
• La pinzellada i el dibuix, amb predilecció per la línia, són molt precisos tot i les reduïdes dimensions del quadre.
• Els colors que dominen són càlids i brillants, i presenta una gamma cromàtica variada amb contrastos entre els tons càlids i els freds.
• La llum és brillant i nítida, presenta ombres allargades. Al fons hi ha molta llum, blanca i irreal, contrastant amb el tenebrisme del primer terme, on els objectes són il·luminats suaument.
• La composició és tancada, asimètrica, i presenta un equilibri perfecte entre la zona de les roques i la zona dels rellotges tous.
• Les diagonals ascendents d’esquerra a dreta guien la mirada de l’espectador.
• Les línies rectes de l’horitzó i del “moble” contrasten amb les corbes dels rellotges tous. Els objectes es troben en major nombre a la part esquerra del quadre.
• La perspectiva és lineal, aconseguida a partir d’un punt de fuga central i el paisatge en segon terme.
• La línia alta de l’horitzó fa que es doni més importància a la part de sota que no pas a les roques.
• El dinamisme de l’obra es tradueix en un moviment lent i tranquil dels rellotges tous, com si s’estiguessin desfent a poc a poc. Això contrasta amb l’estatisme dels objectes durs.

Tema: paisatge de port lligat

Iconografia: elements iconogràfics que no són nous: forma adormida de centre, paisatge de cap de Creus i les mosques i formigues (símbols de putrefacció). Com a elements iconogràfics nous trobem el pas del temps.

Significat: relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més abstractes i artificials, l’angoixa de controlar el temps.

Funció: obsessió per Gala, l’obra correspon a l’inici de la seva relació afectiva. Va trobar la inspiració amb un formatge Canembert.

El paisatge oníric i fantasmagòric recorda a la pintura de Giorgio de Chirico. Tela pintada al inici de la seva etapa surrealista.