Personatges i espais a Tirant lo Blanc

Personatges

Tirant: cavaller protagonista i amb moltes habilitats en el camp de batalla, té debilitats, pateix els símptomes de l’enamorament de Carmesina, es converteix en heroi. Martorell s’inspira en un personatge real i l’idealitza, Roger de Flor.

Carmesina: filla dels emperadors, dama idealitzada (descriptio puellae), li costa accedir a les demandes sexuals de Tirant perquè ell és de condició inferior, és coqueta

Estefania: cosina de Carmesina, enamorada de Diafebus, bodes sordes (cap.163)

Diafebus: cosí de Tirant, fidel, parella d’Estefania

Plaerdemavida: serventa de Carmesina, enginyosa, fa d’alcavota, dona consells als enamorats, amaga Tirant perquè contempli a Carmesina

Viuda reposada: Dida de Carmesina, dona vella, s’enamora de Tirant però no és corresposta, s’inventa argúcies per destruir l’amor entre Tirant i Carmesina, és odiosa

Emperador: pare de Carmesina, es resisteix a l’imperi Turc i confia amb Tirant per salvar el seu regne

Emperadriu: mare de Carmesina, lliura el seu amor a un jove (Hipòlit), dona luxuriosa, desperta comicitat

Hipòlit: cavaller de l’exèrcit de Tirant, té relacions sexual amb l’emperadriu

Espais

Escenaris reals: Constantinoble (actual Istambul) / Nord d’Àfrica (Tunis) / Adrianòpolis (actual Edirme)

Espais exteriors: escenes bèl·liques

Espais interiors: escenes íntimes i amoroses (la cambra de la princesa o de l’Emperadriu, el palau…)

Veu narrativa

En alguns episodis el narrador és Tirant o Diafebus

Característiques

Versemblança: Martorell construeix un relat amb dades versemblants, creïbles perquè les treu de biografies i fets reals. Els espais on es mouen els personatges són identificables

La llengua i l’estil combinen l’estil solemne i retòric (parlaments, lamentacions, declaracions) amb l’estil col·loquial de la parla popular, familiar, amb diàlegs àgils i metàfores.