Personatges i Resum de Terra Baixa d'Àngel Guimerà

Anàlisi dels Personatges de Terra Baixa

Marta

Marta es pot considerar un personatge marginat. Es deixa dur per en Sebastià des de ben petita i es mostra feble davant d'ell. Aquest personatge és amable i dòcil per una banda, i agressiu per una altra. Els seus sentiments per en Manelic canvien al llarg de l'obra. Primer no el suporta i li fa fàstic, mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós, s'enamora d'ell i vol fugir amb ell a la Terra Alta.

El símbol de la moneda representa la riquesa, no exclusivament econòmica; també és la "granota" des del punt de vista d'en Sebastià, ja que diu que se la va trobar un dia de pluja en un terreny enfangat.

Manelic

Manelic és originari de la Terra Alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat. Però en passar un cert temps a la Terra Baixa, aquesta societat urbana i hipòcrita el fa canviar. El llop també està lligat a ell: l'amo, en Sebastià, li diu a en Manelic que li donarà una moneda per cada llop que mati. Quan al final del llibre en Manelic assassina en Sebastià, s'emporta amb ell la Marta. El simbolisme és que la Marta representa el premi que en Manelic rep per matar en Sebastià (el llop).

Sebastià

Sebastià és un personatge arrogant amb un gran sentiment de superioritat que no canvia en cap moment de l'obra. Creu que tot ho té sota control, i això és el que el mata. És una persona a qui el poder el fa ser egoista i pensar només en ell mateix. El llop el representa, ja que és una mena de llop que s'aprofita de la seva posició social per abusar dels seus treballadors.

Nuri

Nuri és la germana petita dels Perdigons. Té un caràcter similar al de la Marta i és per això que la seva amistat és molt gran. És una persona bona i innocent, que també canvia el seu caràcter al llarg de l'obra: de mica en mica va adonant-se de la realitat de la Terra Baixa, despertant i començant a ser menys innocent. És l'objecte de burla i, al mateix temps, representa l'única persona decent.

Els Perdigons

Els Perdigons tenen caràcters similars. En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. D'això, no se n'adonen fins ben al final de l'obra, i durant aquest temps només critiquen i fan cas a l'amo. Les ovelles els representen simbòlicament, ja que es tracta de la població en conjunt. Se'ls anomena d'aquesta manera pel fet que, com són tan covards, estan sotmesos a tot el que digui en Sebastià, de forma com si es tractés d'un pastor i el seu ramat.

Xeixa

Xeixa és un personatge que té un paper curt però bastant important. És l'únic que planta cara a en Sebastià (a excepció d'en Manelic) i decideix marxar del poble. També és el responsable que en Tomàs s'adoni de l'engany que s'està duent a terme.

El Tema de l'Amor

Un tema principal que apareix al llibre és el de l'amor. Apareix un triangle amorós entre en Manelic, en Sebastià i la Marta. En aquesta obra, l'amor es presenta com el remei per a tots els mals que pateixen els humans: qui té amor pot ser feliç en una societat malvada. Això ho representen en Manelic i la Marta al final de l'obra, ja que acaben enamorant-se i fugint en nom de l'amor. En canvi, la relació entre en Sebastià i la Marta representa el maltractament a la dona i la impotència d'aquesta contra el poder i els ideals d'un home i d'una societat.

Resum de l'Argument de Terra Baixa

L'obra comença amb la presentació dels personatges. En Sebastià, que és l'amo de tot, vol casar la Marta. Ella és com una filla adoptada per a ell, però entre ells hi ha més que això. La vol casar per motius econòmics, ja que ningú pot saber que entre ell i la Marta hi ha una relació amorosa. El marit que han buscat per a la Marta és en Manelic, un noi procedent de la Terra Alta que demostra que estima de veritat la Marta i que no es casa per conveniència.

Tothom al poble sabia que el casament era un muntatge d'en Sebastià, tots menys en Tomàs, l'ermità. Abans de la cerimònia, en Xeixa es nega a anar-hi i, per això, en Sebastià el fa fora. Un cop casats i vivint junts, la Marta demostra que no estima en Manelic. En canvi, ell es mostra ferit perquè l'estima de veritat i està molt il·lusionat per haver-se casat.

D'entre tota la gent del poble, sembla que en Manelic només fa amistat amb la Nuri, cosa que atraurà l'atenció de la Marta i la farà veure'l d'una manera diferent. La Marta li explica a en Manelic quin va ser el seu passat i com va conèixer en Sebastià.

Cansat de tanta burla i malícia per part de la gent del poble, en Manelic s'assabenta de certes coses que el fan enfadar. És per això que, de cop i volta, decideix marxar un altre cop a la muntanya amb la Marta per fugir d'en Sebastià i de la Terra Baixa. En l'intent de fugida, són atrapats per en Sebastià i el Mossèn. Quan en Sebastià descobreix les seves intencions, fa cridar els pagesos i fan fora en Manelic de la Terra Baixa. Després, es veu el penediment dels pagesos per haver-lo expulsat.

Tot i així, l'enfrontament entre en Manelic i en Sebastià continua. Es veu com la Marta enyora en Manelic i el troba a faltar, perquè els seus sentiments cap a ell han anat canviant una mica des del principi. Ja al final, en Manelic torna per veure la Marta, però és sorprès per en Sebastià. En aquell moment, la ràbia d'en Manelic el porta a matar-lo. I així acaba l'obra Terra Baixa, amb la famosa frase: "He mort el llop!".