La Perspectiva Social de la Discapacitat: Models, Conceptes i Acompanyament
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,03 KB
Perspectiva Social de la Discapacitat (Carlos Skliar)
La discapacitat, així com la normalitat, no és un concepte moral sinó social.
La Discapacitat des de la Perspectiva Social
Des de la Perspectiva Social, la discapacitat s'entén com l'efecte segregacionista que la societat provoca en els individus amb necessitats especials, amb necessitats vitals diferents del que podem anomenar majoria. La societat està pensada, muntada i organitzada per als no discapacitats. Existeixen barreres que impedeixen la plena participació:
- Barreres arquitectòniques
- Barreres socials
- Barreres mentals
- Barreres culturals
Aquestes barreres no permeten que la persona amb discapacitat pugui participar en la societat com a ciutadà de ple dret.
Enfocament en Capacitats i Habilitats
És fonamental no posar èmfasi en els aspectes negatius de la discapacitat, sinó en les capacitats i habilitats de les persones.
Models d'Abordatge de la Discapacitat
El Model Biomèdic (Medicorehabilitador)
El model biomèdic continua sent el paradigma dominant en aquests moments, i ha passat a ser denominat medicorehabilitador. El seu objectiu és curar i recuperar les capacitats i destreses, diferent del model social.
El Model Mèdic
El model mèdic interpreta el fenomen de la discapacitat com un problema personal, directament causat per una malaltia, lesió o condicions de salut, que cal abordar des de la perspectiva mèdica en forma de tractament individual a fi que la persona es pugui ajustar a la societat.
El Model Social
El model social entén que es tracta d’un problema social des del punt de vista de la integració de la persona amb discapacitat dins la societat. La discapacitat, segons aquest model, no és un tret distintiu o un atribut de la persona, sinó un conjunt complex de condicions que han estat creades per l’entorn social.
Impacte Social de la Discapacitat
Segons Hahn, la discapacitat és sinònim de sofrir:
- Marginació
- Discriminació
- Opressió
- Vulnerabilitat
- Abusos
Oliver assenyala que totes les persones amb discapacitat experimenten la seva condició com una limitació social. Les definicions sovint són elaborades per gent que habitualment no té discapacitat.
El treball dels professionals és contribuir a treure les càrregues que dia a dia omplen les motxilles de valors negatius. Partir del canvi terminològic és imprescindible per a anomenar la discapacitat d’una manera diferent.
Conceptes Clau en Discapacitat
Normalització
La normalització implica l'adaptació de l’entorn a les necessitats del subjecte, de tal manera que tingui les mateixes oportunitats que els altres de convertir-se en un ciutadà de ple dret i responsable actiu en la comunitat on viu.
Autodeterminació
L'autodeterminació és la capacitat d’actuar com a agent causal en la pròpia vida, escollir i prendre decisions en relació amb la qualitat de vida d’un mateix sense influències o interferències indegudes.
Wehmeyer sobre l'Autodeterminació
Segons Wehmeyer, l'autodeterminació significa que la persona controla la seva vida i el seu destí.
Més Enllà de la Discapacitat: La Persona
La persona és el centre de totes les perspectives des de les quals ens apropem a la discapacitat. És la protagonista de la seva pròpia vida, fins i tot amb limitacions. Sense prendre aquesta referència, desnaturalitzem el que passa i menyspreem els sentiments (Castillo).
L'Enfocament de la Intervenció Professional
La nostra intervenció ha d’enfocar-se a minimitzar les conseqüències negatives i a aconseguir fer descobrir els valors que desenvolupin la persona. La integració no és fer el mateix que les persones que hi veuen, sinó fer-ho com es pot, treballant i cooperant en societat i, sobretot, participant.
Les nostres intervencions han d’anar adreçades a fer que, per exemple, una persona cega aprengui a viure tenint en compte les seves limitacions, però també les seves possibilitats.
El Valor Intrínsec de la Persona
La persona es valida en si mateixa pel fet de ser persona; no hi ha cap ésser estàndard o comú, tots som diferents. El més important és que cadascú de nosaltres demostri el seu potencial i arribi a destacar en algun camp.
Mòdul 5: Acompanyament i Diversitat Funcional
L'acompanyament es realitza des de les capacitats, considerant la persona capaç de crear el seu propi projecte vital.
Què és l'Acompanyament?
L'acompanyament significa caminar al costat d’algú, estar-hi convivint. Implica cercar la participació activa de les persones amb discapacitat en la societat que les acull. Posa en joc les capacitats i les potencialitats de les persones, connectat al treball de medi obert.