Les perspectives crítiques en la comunicació

Dins de l'estudi de la comunicació, trobem les perspectives crítiques, les quals es divideixen en tres escoles clarament diferenciades: l'Escola de Frankfurt, l'Economia Política i els Estudis Culturals.

Característiques generals i crítica als plantejaments

Aquestes tres escoles comparteixen una sèrie de trets fonamentals que defineixen la seva visió de la societat i els mitjans:

• Influència marxista: Són corrents d'esquerres influenciats pel marxisme. El factor fonamental de la seva anàlisi és la desigualtat econòmica entre les persones.
• Objecte d'estudi: Se centren en l'anàlisi de la societat capitalista del segle XX.
• Lògica del capital: Els mitjans de comunicació s'entenen com a empreses sotmeses a la lògica del capitalisme i com a sostenidors del sistema. En una societat amb molta desigualtat, els mitjans només contribueixen a agreujar-la.
• Instruments ideològics: Els mitjans són eines ideològiques. Des de la perspectiva marxista, es produeix una concepció concreta de la realitat; la perspectiva crítica sosté que no tenim una visió directa de la realitat, sinó una mediada per una perspectiva específica per entendre-la.
• Interiorització de la ideologia: L'èxit de la ideologia capitalista rau en el fet que la societat creu que aquesta perspectiva és natural i la té interioritzada.
• Conflicte social: La realitat social és inherentment conflictiva i no està en equilibri. La ideologia majoritària és, en realitat, una imposició de valors d'una elit sobre la majoria social per amagar els conflictes existents.
• Alienació: Els mitjans són eines per imposar la ideologia i alienar la societat, inculcant-li els interessos dels poderosos.
• Transformació social: La tasca d'aquestes perspectives és transformar la societat. Al marxisme no li interessa només saber com funciona el món, sinó transformar-lo mitjançant la denúncia de les estratègies de manipulació mediàtica.

El paper de l'audiència i la crítica interna

Tradicionalment, s'ha considerat que els mitjans tenen un poder de manipulació enorme i que les audiències són passives i influenciables. No obstant això, els Estudis Culturals discrepen d'aquesta visió: ells estudien com les classes desfavorides s'apropien dels continguts dels mitjans i defensen que les audiències són actives.