Physis: Natura en la seva dimensió universal i còsmica. Arkhe: Principi que rau en la fi dels objectes sensibles i que ens explica la seva realitat malgrat les seves variacions: generació, moviment, corrupció i destrucció. Tales de Milet: el principi generador de totes les coses o arkhe és l'aigua; l'aigua és l'origen i la fi de les coses. Anaximandre: el principi i element és l'indeterminat. No el definirà com a aire, aigua o qualsevol altre element. L'arkhe del món és l'àpeiron, el tot indefinit de l'espai i el temps; és etern i sense determinació qualitativa. L'àpeiron no pot ser definit per qualitats físiques concretes perquè les qualitats particulars són just les que permeten identificar o definir els elements materials concrets. No hi ha res fora de l'àpeiron a la naturalesa. L'àpeiron no es troba en estat pur, és àpeiron transformat. Heràclit: la physis (natura) és necessàriament inestable, dinàmica i permanentment canviant; les coses sorgeixen justament en la lluita dels oposats, en la tensió i equilibri dels contraris. Aquesta llei és la que ho governa tot; no hi ha lloc per a la irracionalitat.
Potència (dynamis): Capacitat d'una cosa de devenir en una altra; per exemple, el nen que ha de ser home però encara no ho és. Acte (energeia): Potència realitzada. Nous: Intel·ligència o coneixement intel·lectual i immediat de les essències de les coses. Hilemorfisme: Teoria aristotèlica segons la qual tots els éssers sensibles es componen de matèria (hyle) i forma (morphe). Teologisme: Concepció segons la qual la realitat és animada segons un propòsit o finalitat.
Crítica a la teoria de les idees (Aristòtil): Aristòtil no admet l'existència separada de les formes, tot i admetre que el coneixement de les coses s'obté a partir del coneixement de la seva forma o essència. Plató atorga estatus de realitat a les idees; aquestes són reals i les ubicarà a un món separat, el món intel·ligible. Així, segons Aristòtil, on abans hi havia un problema ara n'apareixen dos: no només s'haurà de defensar la hipòtesi d'una realitat intel·ligible, caldrà justificar a més com es relacionen amb dues realitats: la sensible i la intel·ligible. És el vell problema filosòfic de com interactuen dues substàncies diferents. Ànima: Ànima vegetativa: és l'encarregada de proporcionar aliment i reproducció; la tenen tots els éssers vius i és la pròpia dels vegetals. Ànima sensitiva: pròpia dels animals i té cura de la percepció, el moviment local, el desig. Ànima racional o intel·lectiva (nous): és la raó i la intel·ligència, exclusiva dels éssers humans. En aquesta ànima es diferencien dos tipus d'intel·lecte: l'actiu i el passiu.
Elements de l'ànima racional: Intel·lecte actiu: Principi causal i actiu, el qual correspon fer totes les coses. Intel·lecte capaç de fer les coses ben enteses que la mateixa cosa és la ciència en acte i el seu objecte. Aquest intel·lecte és qualitativament més excels i superior que l'intel·lecte passiu, com el principi ho és de la matèria i l'agent ho és respecte del pacient. Aquest intel·lecte habitualment es disposa igual com ara la llum: separable, sense barrejar i impassible, sent com és acte per la seva pròpia entitat. Un cop separat és només allò que en realitat és: és immortal i etern. Passiu: Intel·lecte que és capaç de ser totes les coses; és corruptible.
Coneixement: Aristòtil afirma que tots els animals tenen capacitat de percepció, de rebre sensacions. Ara bé, la percepció dura el que dura l'estímul. Alguns animals, però, tenen a més de la sensació, memòria, com a conseqüència de la repetició d'estímuls semblants. L'experiència és el coneixement empíric, es fonamentarà en la memòria i és el coneixement de les coses singulars, no universals. Aquest coneixement no es pot transmetre. Aristòtil coincideix amb el plantejament platònic segons el qual els objectes particulars no són l'objecte en la ciència; només allò que és universal pot ser conegut científicament i, a més, és un coneixement que pot ser transmès a generacions futures. Les formes, els trets comuns que comparteixen els membres d'una classe o universal, sí que són l'objecte de la ciència i no els individus singulars, que només són coneguts per la sensació i que, per tant, només són abordables per l'opinió.
catalán con un tamaño de 4,63 KB