PIB, Atur, Inflació i Política Fiscal: Conceptes Clau

Diferència entre PIB nominal i PIB real:

El PIB nominal és el valor monetari de la producció en un any sense considerar la inflació. Es calcula multiplicant les unitats pel preu unitari d’aquell any.

El PIB real és calcular el PIB d’un any agafant com a referència els preus d’algun any anterior. Permet veure si realment el país ha augmentat la producció, ja que el preu és fix i corregeix la inflació.

Limitacions més significatives en el càlcul del PIB:

• L’economia submergida: és l’activitat econòmica no declarada a hisenda (diner negre). Provoca que no es recapten tots els impostos que caldria en funció de la producció, ja que es produeix més del que realment es declara.

• Treballs sense contraprestació econòmica: no queda recollit en el PIB el treball de les ONGs, el de les mestresses de casa ni els bescanvis (“trueques”) sense intercanvi de diners.

• Les externalitats: la contaminació provoca despeses (potabilització aigües, assistència a centres hospitalaris per problemes respiratoris,...). Tampoc té en compte les externalitats positives: augments de productivitat per millora en les carreteres, increments tecnològics.

INEM = SEPE: registra les dades de les persones que voluntàriament s’inscriuen perquè busquen activament feina. No inclou aquelles persones que decideixen no inscriure-s’hi.

EPA: són enquestes fetes trimestralment via telefònica per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a persones triades a l’atzar, concretament a 200.000 persones (65.000 famílies).

Xifres d’afiliació a la Seguretat Social: és l’estadística més real de totes, encara que està subjecta a l’estacionalitat (estiu, Nadal augmenta; Setembre, febrer disminueix).

* Atur estacional: Per evitar aquest increment d’atur una de les solucions és diversificar la producció de béns i serveis de forma que la força laboral no es concentri només en el sector turístic.

* Atur cíclic o conjuntural: com recordem, els cicles en l’economia de qualsevol país conformen una errada de mercat que provoca que en la fase de recessió (decreixement) s’incrementi molt l’atur i en la fase d’expansió (creixement) disminueixi. Per evitar-ho o suavitzar-ho, els governs hauran d’impulsar polítiques anticícliques com augments d’obra pública per crear ocupació en èpoques de crisi (NEW DEAL).

* Atur friccional: és aquell originat quan persones que poden treballar no ho fan perquè decideixen prendre’s un temps lliure per formar-se, o descansar (any sabàtic) o per buscar una feina millor de la que tenen. Per evitar-ho, el govern fomentarà la contractació indefinida.

Atur estructural: és aquell originat perquè el nivell de formació exigida pels empresaris que demanden treballadors no es veu cobert per l’oferta de treball que ofereix el seu servei. Per evitar-ho, els governs han d’afavorir cursos formatius perquè l’oferta laboral es nodreixi de més coneixements o invertir en recerca i investigació en nombroses disciplines (Impacte de la robotització).

Les polítiques d’ocupació: tenen com a objectiu reduir l’atur o bé disminuir els efectes negatius sobre la població del fet d’estar en situació d’atur.

• Polítiques Actives d’ocupació: mesures d’incentius per crear ocupació o prevenir desocupació (subvencions o bonificacions per creació de llocs de treball a joves i majors de 45 anys, reduir edat de jubilació o disminuir la jornada laboral, obra pública...) -Polítiques Passives d’ocupació: mesures per protegir els aturats (oferir gratuïtament cursos de formació, que cobrin tot l’atur de cop,...)

Inflació: és l’augment sostingut i generalitzat dels preus de la majoria dels béns i serveis que circulen o es comercialitzen en un país.

Deflació: significa la baixada sostinguda i generalitzada dels preus de la majoria dels béns i serveis que es comercialitzen en un país. Les empreses poden arribar a deixar de produir o tancar perquè produir no és rentable. Els efectes són molt pitjors que la inflació.

Causes de la inflació:

• Inflació de demanda (males collites)

• Inflació de costos (augment d’impostos, augment del preu de l’electricitat)

Inflació de demanda: apareix en situacions d’escassetat degut a causes com per exemple males collites, tecnologia obsoleta i antiga, increment demogràfic, falta de subministrament internacional per conflictes diplomàtics entre països,..., tot això genera que els consumidors estiguin disposats a pagar més per gaudir d’aquests béns tant preuats i escassos. Això genera inflació.

Inflació de costos: 4 són els motius que provoquen augments de preu en els recursos productius:

• Encariment dels recursos naturals

• Pel poder de mercat de certes empreses

• Espiral salaris-preus i /o salaris-salaris

• Per variacions en el tipus d’interès

Una altra causa que genera inflació de demanda és la Millora en les Expectatives dels agents econòmics: (famílies, empreses i sector públic)

• Les Famílies: decideixen estalviar menys i gastar més (augmenta la demanda de béns de consum). Bona conjuntura econòmica. Coincideix amb fases molt expansionistes de l’economia.

• Empreses: decideixen ampliar instal·lacions per produir més, augmenta doncs, la demanda de béns de capital (maquinària) 12

• Sector públic: contagiat pel ritme de creixement dels altres agents i aprofitant els augments de recaptació i l’abundància de recursos decidirà millorar infraestructures (construir carreteres, escoles, hospitals...). Augmenta la demanda de béns necessaris que es convertiran en béns públics.

Grups Perjudicats per la Inflació:

• Pensionistes: la revalorització de les pensions no compensa la pujada dels preus sostinguda en el temps dels productes bàsics. Si augmenta el preu del pa o l’electricitat un 5% i la pensió un 1 %, s’empobreixen.

• Treballadors: l’augment salarial no és suficient per compensar l’augment de preus. Necessitaran treballar més hores. Les empreses, al tenir més costos productius, es veuen obligades a reduir personal per mantenir els beneficis.

• Els estalviadors o rendistes: amb la pujada de preus, amb els diners dipositats al banc cada cop podran comprar menys quantitat de productes. Es veuran pressionats a invertir-los per no perdre’n el valor o el poder adquisitiu.

• Empreses exportadores de productes nacionals: El producte provinent dels països amb elevada inflació serà més car que la resta i això en farà devaluar molt les vendes. Al no haver-hi exportacions o molt poques, les empreses nacionals podran fer retallades de personal per contrarestar la disminució de beneficis.

Grups beneficiats per la Inflació:

• Deutors: si tenim deutes amb bancs o altres entitats, amb l’augment de preus tot costa més i, per tant, vam poder comprar més coses abans de la inflació, quan ens van concedir el préstec, que després de la inflació, que és quan hem de tornar els diners.

• Estat: les administracions públiques tenen la costum de pagar per l’adquisició de béns i serveis al cap de mesos o inclús anys.

• *Empreses importadores de productes estrangers: si augmenta el preu dels productes nacionals i als estrangers no passa, de vegades resulta més barat comprar el producte a l’estranger que comprar-lo al propi país.

Grups beneficiats per la Inflació:

• Deutors: si tenim deutes amb bancs o altres entitats, amb l’augment de preus tot costa més i, per tant, vam poder comprar més coses abans de la inflació, quan ens van concedir el préstec, que després de la inflació, que és quan hem de tornar els diners.

• Estat: les administracions públiques tenen la costum de pagar per l’adquisició de béns i serveis al cap de mesos o inclús anys.

• *Empreses importadores de productes estrangers: si augmenta el preu dels productes nacionals i als estrangers no passa, de vegades resulta més barat comprar el producte a l’estranger que comprar-lo al propi país.

Tipus de política fiscal

• Política fiscal expansiva: consisteix en la disminució d’impostos, l’augment de transferències, l’augment de despesa pública. Totes aquestes mesures serviran per incrementar l’activitat econòmica d’un país, amb el handicap que pugui produir-se inflació.

• Política fiscal restrictiva o contractiva: consisteix en augment d’impostos, disminució de transferències i disminució de la despesa pública. Serviran per disminuir l’activitat econòmica i refredar l’economia, amb el handicap que pugui repuntar l’atur i aparèixer deflació.

Els Pressupostos generals de l’Estat (PGE)

Gràcies a la política fiscal i a la previsió d’ingressos i despeses que d’ella se’n deriven, el govern durà a terme els anomenats PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT.

INGRESSOS:

Cotitzacions socials: són els diners ingressats a la seguretat social pels treballadors afiliats perquè aquests tinguin cobertura mèdica-sanitària i tinguin dret a prestacions d’atur i/o jubilacions en el futur.

Tributs: representen aproximadament el 50 % del que es recapta

• Impostos: diners recaptats per l’administració però el contribuent aparentment no rep una compensació o contraprestació directa. Poden ser de naturalesa directa (es té en compte la situació econòmica o nivell de riquesa del que paga l’impost) o de naturalesa indirecta (no es té en compte la situació econòmica o riquesa d’aquell que paga l’impost).

• Taxes: són un pagament que realitzen els ciutadans en els que sí que reben una contraprestació directa per aquest pagament: taxes matrícules en universitat o en cicles formatius, taxes per ocupació de via pública, ...

Altres ingressos:

• Transferències corrents: subvencions atorgades a favor de les administracions, donacions efectuades a l’estat per part de persones o entitats.

• Ingressos patrimonials: diners procedents dels beneficis de les empreses públiques com Renfe, Altadis (tabacalera)....

• Alienació de béns d’inversió: diners procedents de la venda de terrenys, construccions o altres béns de titularitat estatal.

• Transferències de capital: diners procedents de la UE per finançar determinats projectes d’inversió (FEDER: Fons europeu de desenvolupament econòmic i regional,...)

DESPESES:

• Despeses corrents: destinades a proporcionar els serveis públics bàsics: sanitat, educació, policia, justícia, defensa nacional, bombers,... (sous i material necessari per gestionar-ho)

• Despeses d’inversió: destinades a mantenir o ampliar els serveis públics bàsics: construcció d’escoles, instituts, universitats, hospitals, centres sanitaris, carreteres, aeroports, ports...

• Transferències o subvencions: prestacions d’atur, jubilacions, incapacitats temporals per baixa laboral, beques estudi. Subvencions a empreses per crear ocupació o d’altre tipus...

  
  

Saldo pressupostari

De la diferència entre la suma d’ingressos (I) i despeses (D) poden produir-se 3 situacions:

• I=D, l’estat ingressa el mateix del que gasta: pressupost equilibrat.

• I>D, l’estat ingressa més del que gasta: Situació de Superàvit.

• I

Com es finança el dèficit?

1. Emissió de deute públic: en forma de Bons del tresor, obligacions del tresor, Lletres del tresor. L’inversor compra el títol a canvi d’una rendibilitat assegurada prèviament. Els inversors que compren el títol exigiran una rendibilitat més alta (PRIMA DE RISC) com més possibilitat d’impagament observin (major risc) o més endeutat estigui el país. (GRÈCIA)

2. Apujar impostos: pot tenir efectes desastrosos per l’economia, ja que desincentiva el consum. Té un impacte en la popularitat del partit polític del govern que ho apliqui.

3. Augmentar la quantitat de diners en circulació: concedint crèdits a tipus d’interès molt baixos. Això pot provocar inflació. Actualment aquesta mesura només la pot aplicar el BCE = Banc Central Europeu (no és potestat dels països membres).