Pierre Bourdieu, Reproducció Cultural i Estructura Social

Pierre Bourdieu: L'Educació i la Reproducció Cultural

Pierre Bourdieu utilitza el concepte de reproducció cultural (1986-1988) per referir-se a com les escoles, juntament amb altres institucions socials, contribueixen a perpetuar les desigualtats socials i econòmiques de generació en generació.

Aquest concepte fa referència als mitjans mitjançant els quals les escoles influeixen en l’aprenentatge dels valors, actituds i hàbits, de forma similar a allò que Illich anomenava el “pla d’estudis ocult”.

Les escoles reforcen les variacions dels valors i perspectives culturals assimilats durant els primers anys de vida. Quan els infants deixen l’escola, aquesta assimilació té com a efecte limitar les oportunitats d’uns i facilitar-ne les d’altres.

Què són els rituals de pas?

Rituals de pas i procés de socialització: Exemples actuals

Els rituals de pas són aquells que acompanyen tot canvi d’estat, de lloc, de posició social o d’edat. Segons Van Gennep, tenen una estructura senzilla que consta de tres fases:

1. Separació: Es refereix a la conducta simbòlica a través de la qual s’expressa la separació d’un individu o d’un grup d’un conjunt de condicions culturals prèvies.
2. Liminalitat: Durant el ritual, l’individu passa per un llindar (limen) que té unes característiques que no tenen gaire a veure amb el període o estat al qual accedeix.
3. Agregació: Amb l’agregació, l’individu adquireix els drets i obligacions del nou estat.

(Nota: Cal explicar en quin sentit formen part del procés de socialització i il·lustrar-ho amb un exemple de la societat actual.)

Què s’entén per estructura social?

Anomenem estructura social la xarxa de relacions fonamentals entre els subjectes o actors socials, que són principalment grups (la qual cosa fa referència als subjectes per un costat i a les relacions per un altre).

Tals relacions, relativament estables, no es refereixen a qualsevol aspecte de la vida de les persones o de la cultura, sinó que versen sobre recursos bàsics per a elles, sobre domini i poder, i donen lloc a un sistema de desigualtat que és la seva característica principal i, al mateix temps, aquella que pot donar origen a una explicació més satisfactòria.