La Pietat del Vaticà: Anàlisi de l'Obra Mestra de Miquel Àngel
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,55 KB
La Pietat del Vaticà: Obra Mestra de Miquel Àngel
La Pietat del Vaticà és un grup escultòric en marbre realitzat per Miquel Àngel entre 1498 i 1499. Les seves dimensions són 174 x 195 cm. Es troba a la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
Aquesta meravellosa obra és d'escultura de volum rodó, és a dir, es pot veure des de tots els angles, però el punt de vista principal és frontal. La Verge, amb els seus vestits que s'expandeixen amb nombrosos plecs, sosté el Fill mort. Intencionadament, el Fill aparenta més edat que la Mare, en una composició triangular serena i plena de tendresa.
La Joventut Eterna de la Verge
La joventut de la Verge és una mostra de l'idealisme renaixentista: es tracta de representar l'ideal de bellesa i joventut, una Verge eternament jove i bella. Miquel Àngel havia treballat els dos últims anys en la realització de les figures de la Verge amb el cos de Crist als genolls i en el lluïment de tots els detalls.
La Visió de l'Artista: De la Pedra a l'Emoció
L'artista veu amb els ulls de l'intel·lecte les formes tancades en la pedra; en aquest cas, el dolor d'una mare que té sobre els seus genolls un fill assassinat. La resta és qüestió de tècnica i paciència fins a descobrir les formes concretes.
La Signatura de Miquel Àngel: Un Acte de Fúria
Quan l'obra va ser finalitzada i lliurada, alguns van posar en dubte que Miquel Àngel n'hagués estat el veritable autor, dubtant d'ell per la seva joventut. En assabentar-se'n, Buonarroti, en un rampell de fúria, va gravar amb cisell el seu nom a l'escultura, sent aquesta l'única obra signada de l'artista. A la cinta que creua el pit de la Verge pot llegir-se: «Michael A[n]gelus Bonarotus Florent[inus] Facieba[t]» («Miquel Àngel Buonarroti, florentí, ho va fer»).
Harmonies de Contrast a la Pietat
En aquesta escultura predominen les harmonies de contrast. N'hi ha tres:
Primera Harmonia: Eixos i Plecs
Els eixos del cos de Jesús (línies trencades) es contraposen als plecs curvilinis i angulats dels vestits de la Verge Maria.
Segona Harmonia: Vida i Inèrcia
El braç dret de Jesús cau inert. Aquest es contraposa al braç esquerre de la Verge, que està ple de vida i commiseració.
Tercera Harmonia: Clarobscur i Sfumato
Els plecs de la Verge amb oquedades formen contrastos de clarobscur. Aquests es contraposen a les superfícies clares i llises del cos de Jesús, expressats en sfumato.