Pintura Italiana del Trecento: Giotto, Duccio i l'Estil Italogòtic
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,31 KB
La Pintura Italiana del Trecento (Segle XIV)
La pintura italiana de l'època medieval va estar molt influïda pels models bizantins, però a partir del segle XIV evoluciona cap a un nou estil, l'italogòtic.
Característiques de l'Estil Italogòtic
Aquest nou estil es caracteritza per:
- La preocupació pels efectes espacials.
- L'estudi anatòmic de les figures a partir de l'observació del natural.
- La representació dels estats d'ànim mitjançant els gestos i les actituds dels personatges.
- La valoració de la llum i la matisació tonal dels colors.
Les Dues Grans Escoles: Florència i Siena
S'hi distingeixen dues escoles principals: l'escola florentina i l'escola senesa.
L'Escola Florentina: Cimabue i Giotto
A l'escola florentina destaquen les figures de Cimabue, encara molt influït per l'estètica bizantina però ja amb un major naturalisme en el tractament de la figura humana, i Giotto (1266-1337).
Giotto (1266-1337): L'Iniciador de la Pintura Moderna
Giotto és considerat l'iniciador de la pintura moderna amb el seu domini de la representació espacial i del volum o corporeïtat de les figures, així com la introducció de fons de paisatge. A més, pren els seus models del natural i trenca amb l'estilització bizantina. Entre les seves obres destaquen els frescos de la basílica de Sant Francesc a Assís, així com un altre cicle dedicat a la vida de Sant Francesc a la capella Bardi de l'església de Santa Croce de Florència. La seva obra mestra són els frescos de la Capella dels Scrovegni (1304-1306).
L'Escola Senesa: Elegància i Delicadesa
L'escola de Siena destaca per l'estil elegant i delicat. El mestre més important és Duccio, pintor extraordinari que domina la composició, el dibuix i el color. És l'autor del Retaule de la Catedral de Siena (1308-1311).
Altres Mestres Senesos: Lorenzetti i Simone Martini
Altres artistes remarcables són els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti; Ambrogio, el més conegut dels dos, és l'autor de l'Al·legoria del Bon i del Mal Govern, al Palau Comunal de Siena. Simone Martini és el més refinat dels pintors de Siena. Entre les seves obres destaquen els frescos de l'església inferior d'Assís (1315) i l'Anunciació (1333) conservada a la Galeria dels Uffizi de Florència.
L'Italogòtic a Catalunya: Ferrer Bassa i els seus successors
En el segle XIV, Ferrer Bassa introdueix a Catalunya l'estil italogòtic. La seva obra cabdal són els frescos de la Capella de Sant Miquel, al monestir de Pedralbes de Barcelona. Com a miniaturista, és l'autor del Llibre d'Hores de la reina Maria de Navarra. Amb ell treballa el seu fill Arnau Bassa, autor del Retaule de Sant Marc (Seu de Manresa).
L'estil italianitzant continua vigent amb l'obra de Ramon Destorrents, autor del Retaule de la capella del palau de l'Almudaina de Mallorca. Contemporanis de Destorrents són els germans Serra, entre els quals destaca Pere Serra, autor del Retaule de l'Esperit Sant a la Seu de Manresa.