Pintura Neoclàssica vs. Romàntica: Característiques i Trets

Pintura Neoclàssica: Ordre i Equilibri

Es va inspirar en l’ordre i l’equilibri de l’antiguitat, tot i que les pintures clàssiques originals eren molt escasses. Les seves característiques principals són:

1. Aplicació de la perspectiva lineal (personatges en un únic pla, com en els relleus clàssics).
2. Predomini del dibuix sobre el color i ús de llum freda per donar solemnitat al conjunt.
3. Ús de temàtiques clàssiques (figures nues i continguts ideològics, heroics i moralitzadors).

Temes i Autors Destacats

Els temes principals eren clàssics, històrics i mitològics, amb referències constants a la llibertat. Autors clau inclouen: Mengs, Ingres i Jacques-Louis David.

Pintura Romàntica: Diversitat i Emoció

Presenta una gran diversitat estilística, fruit de l’individualisme i el nacionalisme de l’època. Tot i això, es poden distingir dues tendències principals:

• La majoritària, de composició barroca i predomini del color.
• La classicista, amb predomini del dibuix.

Escoles Específiques

Cal destacar petites escoles amb una mateixa intenció i concepció artística, com els Natzarens alemanys o els Prerafaelistes anglesos. Els temes tractats eren històrics, paisatgístics i religiosos (especialment en pintors natzarens i prerafaelistes).

Característiques Clau del Romanticisme

Aquest moviment sorgeix a Europa a principis del segle XIX. No és només un corrent artístic, sinó una actitud vital que s’inspira en la ideologia dels pensadors del segle XVIII, com Rousseau. En l'art, sorgeix com a contraposició al càlcul i l’harmonia del Neoclassicisme.

Bases Ideològiques i Temàtiques

Es basa en l’exaltació vitalista i en l’exploració de camps nous i emocionals, com ara:

• L’exotisme oriental
• Conflictes bèl·lics
• Anàlisi psicològica
• Exaltacions nacionalistes i religioses
• Temes foscos o marginals (cementiris, bandolers, suïcidis, bogeria)
• Viatges, tempestes i paisatges exòtics

Trets Essencials de la Pintura Romàntica

Va ser un corrent bàsicament pictòric que tenia com a trets definitoris:

• La diversitat oposada a la uniformitat, l’exaltació de l’individu i les tradicions.
• L’aspiració a la llibertat individual i nacional.
• L’historicisme com a recerca de les arrels nacionals del passat.
• La comprensió i el sentiment de la natura des dels vessants sensible i religiós.
• Predilecció per l’exòtic, l’imaginari i l’irracional (interès en el món musulmà i oriental).