Pioners de l'Arquitectura i Urbanisme Modern: Segle XIX

Baron Haussmann: La Gran Renovació de París

• Va ser governador a partir del segle XIX.
• Va treballar intensament en la renovació urbana de París.
• Fins al segle XIX, la planta de la ciutat seguia un esquema medieval que ja no funcionava amb la nova societat industrial.
• Va proposar la reforma del Trident, obrint grans places amb monuments i dissenyant rambles que seguien el sentit natural de l'aigua, pensant en la circulació.
• Va crear avingudes que connectaven tota la ciutat i va implementar noves infraestructures amb visió de futur, com un doble clavegueram, modernitzant la urbs i millorant la salubritat.
• Les seves reformes van facilitar el trasllat del comerç, de l'exèrcit i de les persones, però també van facilitar les revoltes.
• La Ringstrasse de Viena, amb les seves formes rodones repetitives en el plànol, és un exemple d'influència de les seves idees.
• Per dur a terme la reforma, es van realitzar expropiacions i demolicions massives en algunes zones.
• Va prendre com a referència la Roma barroca.
• Va obrir grans bulevards i places per millorar la higiene, amb sistemes de clavegueram i aigua potable.

John Ruskin: Ètica, Bellesa i Conservació en l'Arquitectura

• Intel·lectual i crític d'art que no tenia formació arquitectònica.
• Defensava que l'origen de la bellesa es troba en la natura.
• Creia que l'arquitectura perd la seva bellesa si no s'inspira en la natura.
• Va provocar un canvi significatiu en l'ètica de l'arquitectura.
• Per a Ruskin, el valor d'una obra no resideix només en els materials, sinó també en el treball humà.
• Va introduir el concepte de Pàtina: la marca que el temps deixa en una construcció, reflectint l'esperit del temps. Creia que l'arquitectura hauria de ser "viva".
• Va admirar societats com la del Romànic, que van aplicar espiritualitat i esforç per millorar les seves construccions.
• Estava a favor de la conservació de les construccions per evitar que caiguessin, però sense una restauració invasiva que alterés la seva autenticitat.
• Va observar el creixement de l'art urbà a mesura que la gent es traslladava a les ciutats.

Viollet-le-Duc: Restauració, Neogòtic i Nous Materials

• Figura clau del Neogòtic.
• Context històric: la Revolució Francesa (14 de juliol de 1789), una revolta popular contra l'estament i l'Església, que va acabar amb la monarquia.
• Durant la Revolució, es va destruir tot allò vinculat a la corona i l'Església.
• Era un gran medievalista, amb una profunda admiració per l'estil gòtic.
• Va promoure la reconstrucció de monuments perduts o danyats durant les revoltes, una postura contrària a la de Ruskin, que creia que una obra perduda no s'havia de tocar.
• Va utilitzar l'estil gòtic com a símbol d'espiritualitat, ja que "tira cap amunt", recordant una espelma.
• Creia que la cabana primitiva era l'origen de l'arquitectura.
• Va experimentar amb nous materials:
  • Ferro: més lleuger, aportava més il·luminació i permetia espais més amplis.
  • Acer: utilitzat per crear estructures que permetien grans obertures i espais diàfans, com ponts sota edificacions.
• La seva obra no es basava exclusivament en l'arquitectura del passat, sinó que incorporava innovacions.
• Va utilitzar els edificis per crear ponts o connexions.
• Va ser un destacat RESTAURADOR DE MONUMENTS.
• Buscava la forma original i la natura com a base científica per a les seves restauracions.

Gottfried Semper: Color, Materials i Teoria Arquitectònica

• Provenia de la tradició neorenaixentista, que evolucionava d'una arquitectura blanca cap a una de més colorida, defensant que l'arquitectura antiga estava pintada amb colors vius.
• Va dissenyar nombrosos edificis.
• El 1848, durant l'època de les revolucions burgeses, va marxar a Anglaterra.
• Va col·laborar en el Crystal Palace, construït per a l'Exposició Universal, on es van començar a utilitzar estructures de ferro envidrades, mostrant la nova arquitectura amb materials lleugers.
• Va observar una exposició sobre l'evolució dels vaixells, incloent canoes utilitzades pels indis caribenys amb estructures lleugeres, i va voler aplicar aquesta forma de construcció a l'arquitectura.
• La seva visió era diferent: parlava de com l'arquitectura evoluciona a partir de la manera de tractar el material.