Pioners del Jazz: Buddy Bolden i Jelly Roll Morton, Llegendes de Nova Orleans

Buddy Bolden: El Rei de la Corneta de Nova Orleans

Un Pioner del Jazz amb una Vida Turmentada

Conegut com "King" Bolden, era un home amb els clàssics trets de negre "crioll" de Nova Orleans, procedent del districte negre d'aquesta ciutat americana. Amb greus problemes d'alcoholisme i mentals (era esquizofrènic), faldiller, de caràcter violent i fanfarró, era un perruquer que de dia tallava i afaitava els seus clients i al vespre prestava els seus serveis com a músic. Aquelles actuacions el van fer conegut com la millor corneta de tota Nova Orleans i qui més magistralment tocava el blues.

Declivi i Llegat

La conducta excèntrica de Bolden, els seus problemes amb la justícia (va ser detingut i empresonat el Dia del Treball de 1906) i la seva addicció a l'alcohol li van provocar un agreujament del seu trastorn mental que el va portar a ser ingressat per la seva família durant 1907 en un hospital per a malalts mentals a Jackson (Louisiana), on va romandre fins a la seva mort el 1931.

La llegenda de Buddy Bolden s'incrementa pel fet de no haver cap enregistrament disponible de la seva música. Tot i que sí que va arribar a realitzar gravacions, cap d'elles ha sobreviscut, afegint un vel de misteri al seu innegable talent.

Jelly Roll Morton: El Mestre del Piano de Jazz

Inicis i Ascens en el Jazz de Nova Orleans

Dedicat a la música des de nen, Jelly Roll Morton es va convertir a partir de 1902 en una de les figures senyeres dels bordells de moda de la ciutat. Des de llavors, va desenvolupar una carrera musical caòtica i una vida desordenada que, però, no van influir en el seu talent. El 1920 el trobem a Chicago i, l'any següent, a Nova York. Entre 1912 i 1922 va recórrer tota Amèrica del Nord cantant i tocant el piano. Aquest any va tornar a Chicago i va formar una banda, gravant els seus primers registres en solitari o al costat de King Oliver. Va ser entre 1926 i 1930 quan va arribar al zenit del seu èxit, amb els seus Red Hot Peppers.

Redescobriment i Últims Anys

Desfeta la banda cap a 1930, es va convertir en un pianista esporàdic de clubs foscos, fins que Alan Lomax el va redescobrir tocant en un local de Washington. Ja el 1938, Lomax li va realitzar les valorades enregistraments de la Biblioteca del Congrés, les primeres des de 1930. En els seus dos últims anys de vida va tornar a muntar una banda, amb reduït èxit, tot i comptar-hi amb músics de la talla de Sidney Bechet, Wellman Braud o Zutty Singleton, i amb qui va realitzar diversos enregistraments sota el nom de New Orleans Jazzmen.

Obres Clàssiques del Jazz

Les seves obres es van convertir en clàssics del jazz:

• King Porter Stomp
• Wolverine Blues
• Kansas City Stomp