Pipí el Breu, Carles Martell i Carlemany — Història medieval

Pipí el Breu, Carles Martell i Carlemany

Pipí el Breu

Pipí III dels Francs, més conegut com Pipí el Breu, d'on comencen gran part de les dinasties merovíngia i carolíngia, va ser el fill petit de Carles Martell.

Carles Martell

Carles Martell va ser majordom de palau del regne d'Austràsia des de l'any 715 fins a la seva mort. El seu fill era Pipí el Breu (anomenat el Breu o Pipí III) i de la seva primera dona, Rotrudis de Trèveris. Segons el manuscrit medieval «Crònica de Saint Denis», Carles Martell deu el seu sobrenom al fet que, com el martell, fallava i picava el ferro, l'acer i altres metalls; així trencava i colpia els seus enemics.

Carlemany

Carlemany va succeir al seu pare i va regnar juntament amb el seu germà Carloman I. Tot i que les relacions entre tots dos es van tornar tenses, la mort sobtada de Carloman va evitar que esclatés la guerra. Carlemany va reforçar les relacions amistoses que el seu pare havia mantingut amb el papat i es va convertir en el seu protector després de derrotar els llombards a Itàlia. Va combatre els musulmans que amenaçaven les seves possessions a la península Ibèrica i va intentar apoderar-se del territori; encara que va haver de retirar-se a causa d'un atac dels vascons, va perdre tota la seva rereguarda així com a Roldán al congost de Roncesvalles.

• Protector del papat després de derrotar els llombards
• Campanyes contra musulmans a la península Ibèrica
• Derrota a Roncesvalles i pèrdua de la rereguarda

Les marques

Marques: eren territoris fronterers d'un imperi o regne relativament extens. Estaven governades directament per un margrave o senyor feudal que exercia en elles poders civils i militars.

Dependència o independència feudal

La dependència o independència del senyor feudal pel que fa al poder central depenia de la major o menor capacitat d'aquest per mantenir la seva autoritat i el control efectiu sobre la llengua del seu territori, qüestió especialment delicada, donada la tendència del feudalisme a la disgregació del poder.

On existien aquestes marques

Aquestes marques van existir en diverses entitats polítiques de l'Edat Mitjana: sota l'Imperi carolingi, el Sacre Imperi Romà-Germànic i en al-Àndalus.

Ducats

Ducats: els ducats arrels foren territoris que van constituir el Regne Franc Oriental, o el futur Regne d'Alemanya. Tot i que en el futur es convertirien en ducats, el nom no fa referència a una regió administrativa amb fronteres definides sinó als territoris habitats per les tribus germàniques principals.