Els Pirineus: Formació i Característiques Geològiques

Els Pirineus: els Pirineus formen una alineació contínua de muntanyes d'uns 440 km de longitud que s'estén des del golf de Biscaia fins al cap de Creus, i dibuixa el límit de la península amb la resta d'Europa. La serralada, amb amplàries de més de 100 km, forma una sèrie d'alineacions paral·leles. Dues grans unitats formen aquesta serralada que presenta una estructura complexa: els Pirineus axials o centrals i el Prepirineu.

• El Pirineu axial o central és on es troben les altituds més notables, com l'Aneto (3404 m), al massís de la Maladeta, el Mont Perdut (3355 m) i la Pica d'Estats (3142 m), s'hi mantenen glaceres per al clima d'alta muntanya.

• El Prepirineu, de menys altitud i de formes més suaus, el formen dues alineacions muntanyoses paral·leles a la zona axial i de materials secundaris calcaris: les Serres Interiors (amb més altitud) i les Serres Exteriors (amb menys altitud); entre tots dos grups de serres sobre la Depressió Mitjana pirinenca..

Era Primària o Paleozoica:

• Al principi de la història de la Terra, la Península Ibèrica no existia, el seu espai era ocupat pel mar.

• A l'era Primària, fa uns 250 milions d'anys, es va produir el moviment orogènic hercinià, durant aquest moviment es van crear importants sistemes muntanyosos formats per roques metamòrfiques.
• Aquests relleus foren llargament atacats per l'erosió fins a quedar arrasats, formant sòcols aplanats de materials rígids i resistents.

Era Secundària o Mesozoica:

• Els materials que formaven els relleus hercinians de l'era Primària foren erosionats i transportats per l'aigua i el vent.

• Part d'aquests materials es van disposar en estrats als fons marins propers al sòcol, estaven formats per fres, margues i arguiles, i per importants dipòsits de restes d'animals marins.

• Aquests dipòsits marins, sotmesos a grans pressions i altes temperatures a causa del pes dels successius estrats, van formar les roques calcàries.

Les Costes Atlàntiques
A les costes atlàntiques peninsulars hi distingim: la costa cantàbrica, la costa gallega i la costa atlàntica andalusa.

1. La costa cantàbrica:

• Hi predominen les formes altes i rectilínies, platges i planes escasses.

• Els penya-segats es troben allà on els pendents de la muntanya arriben a la costa.

• Les ries del Cantàbric són, en general, curtes i estretes, són el resultat de valls excavades per l'erosió fluvial en els estrats de roques toves, que han estat envaïts pel mar.