Pistolerisme i Llei de Fugues a Catalunya (1919-1923): Context i Repressió
Clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,78 KB
Fenòmens de Violència i Repressió a Espanya (1919-1923)
El Pistolerisme a Catalunya
El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1919 i el 1923 a l'Estat Espanyol. Va tenir una importància especial a Catalunya, on es va produir després de l'espectacular ascens numèric de l'afiliació de treballadors al sindicat de la CNT (Confederació Nacional del Treball) durant 1918 i 1919.
Finançament i Protecció de les Bandes
- La Federació Patronal, a més d'intentar una política de total intransigència enfront de les demandes obreres, va finançar una onada d'atemptats contra els quadres sindicals.
- Les bandes de pistolers van comptar amb la protecció dels governadors civils del moment: el comte de Salvatierra, el general Martínez Anido i del cap superior de la policia Miguel Arlegui.
- Fins el 1920 els pistolers, sota el comandament successiu de Bravo Portillo i el baró de Köning, van actuar amb una relativa independència.
La Llei de Fugues
La Llei de Fugues és coneguda com la pràctica consistent en simular la fugida d'un detingut i abatre'l a trets amb aquesta excusa. Va ser ideada el 1920 pel governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido.[1]
Aplicació i Víctimes
Va ser molt usada a l'Estat Espanyol, especialment entre els anys 1920 i 1923, per a reprimir el moviment obrer i anarquista. El seu punt àlgid va ser el 1921. Es considera que Gregori Daura Ràdua, militant de la CNT, mort el 5 de desembre de 1920, va ser la primera víctima de la llei de fugues.
El Lerrouxisme
Lerrouxisme: Política demagògica, espanyolista i anticatalana.
L'Acció Directa
Definició i Abast
L'Acció Directa és la intervenció sense mediadors aliens a un problema per tractar de donar una solució, i fer valer la raó per una sortida adequada. Sovint s'ha confós (per anarquistes i no anarquistes) amb el recurs a la violència, si bé en un sentit estricte no té res a veure amb l'ús de la força bruta.
Associació amb la Imediatez
Per altra part s'associa al concepte d'immediatesa, és a dir, sense deixar anar les coses segons els que representen a les parts.
Democràcia Directa vs. Representativa
La democràcia directa seria una aplicació d'aquest principi, distinta de la democràcia on els càrrecs només són controlats en el moment de les eleccions. En la democràcia directa els representants ho són per una comesa determinada, donen compte de la seva gestió als seus electors, reclamen l'opinió si surten canvis importants en la negociació, i tenen constantment el seu lloc a disposició de les bases.