La Placa Seca de Gelatina Bromur: Revolució Fotogràfica
Clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,86 KB
La Placa Seca de Gelatina Bromur
Encara que el procés del col·lodió humit s'havia perfeccionat, el seu principal problema persistia. Es van intentar diverses barreges per millorar la conservació de les plaques, però sense èxit. Leach Richard Maddox (1816-1902), científic britànic, va buscar una alternativa. Va barrejar gelatina com a component sec i bromur com a component sensible, inventant la placa seca de gelatina bromur.
El 8 de setembre de 1871, Maddox va publicar el procediment a la revista British Journal of Photograph, sense patentar-lo. No va rebre cap recompensa fins un any abans de la seva mort, quan li van atorgar la medalla del progrés.
Característiques
- Suport: placa de vidre
- Emulsió: gelatina bromur de cadmi i nitrat de plata
- Positiu/negatiu
- Revelat: mateixos productes que el col·lodió humit
Avenços Posteriors
El procés positiu-negatiu permetia fer còpies. Els temps d'exposició es van reduir a 1/30 de segon. Charles Bennet, el 1874, va aconseguir reduir el temps a mil·lèsimes de segon madurant les plaques a 32º, donant pas a la fotografia instantània.
La Revolució de Kodak
George Eastman (1854-1932)
Eastman va democratitzar la fotografia creant la multinacional Kodak. El 1879 va patentar una màquina per aplicar la capa de gelatina bromur. El 1881 va substituir la placa de vidre per paper, creant els carrets.
La Càmera Kodak
El 1888, Eastman va inventar la càmera Kodak de 100 vistes, coneguda com a Stripping. La càmera es venia carregada i només calia disparar. Kodak va popularitzar la fotografia amb l'eslògan: "Vostè premi el botó, nosaltres fem la resta". També es van crear els laboratoris fotogràfics.