Plagues, Malalties i Males Herbes: Impacte i Control Agrícola

Plagues, Malalties i Males Herbes: Impacte i Control

El morrut roig de les palmeres, Rhynchophorus ferrugineus, va ser detectat a Espanya per primera vegada l’any 1993. En els últims anys ha colonitzat tota la Mediterrània i les Illes Canàries i podria posar fi a la producció de palmeres.

El Nematode del Pi

El nematode del pi: Bursaphelenchus xylophilus.

El Foc Bacterià

El foc bacterià, produït per Erwinia amylovora (Proteobacteria: Enterobacteriaceae), limita el cultiu de la perera i d’altres rosàcies sensibles, de manera que només els cultivars resistents a aquesta malaltia poden ser cultivats amb èxit.

La Fil·loxera de la Vinya

L’arribada a Europa, durant el segle XIX, de la fil·loxera de la vinya, Viteus vitifoliae (= Daktulosphaira vitifoliae) (Hemiptera: Phylloxeridae), va suposar l’arrancada de totes les vinyes europees.

Virus del Bronzejat de la Tomatera (TSWV)

El virus del bronzejat de la tomatera (TSWV), transmès per Frankliniella occidentalis (Thysanoptera: Thripidae), va limitar la rendibilitat del cultiu de la tomatera i d’altres solanàcies. Fins que els milloradors van aconseguir cultivars resistents a aquesta malaltia, aquest cultiu va haver d’abandonar-se en moltes zones productores.

La Flora Adventícia (Males Herbes)

La flora adventícia, popularment coneguda com a males herbes, provoca pèrdues per competència directa amb el cultiu per l'aigua, els nutrients i l'espai. A més, sovint, aquestes espècies poden servir de refugi per a espècies fitòfagues que posteriorment colonitzaran el cultiu.

Jonça o Xufa Borda

Jonça, o xufa borda, Cyperus rotundus (Cyperaceae), una herba molt freqüent als nostres camps i difícil d’eradicar de forma mecànica a causa dels tubercles amb què es propaga.

Danys per Corythuca ciliata en Plàtan d'Ombra

Danys per Corythuca ciliata (Heteroptera: Tingidae) sobre plàtan d’ombra. La zona picada es descolora i la cara inferior de la fulla apareix plena d’excrements de l'insecte. Així, la presència d’aquesta xinxa disminueix el valor ornamental d’aquesta espècie vegetal.

L'Ergotisme: Intoxicació per Sègol

Què és l'Ergotisme?

L’ergotisme és una afecció que es caracteritza per l’aparició de problemes greus lligats a la vasoconstricció perifèrica (dolors cutanis, necrosi que poden acabar en la pèrdua de les extremitats que es gangrenen) i als efectes psíquics provocats per alguns alcaloides del sègol infectat.

Causa i Símptomes

La intoxicació es produeix per haver menjat sègol, o farina de sègol, infectat per l’ascomicet Claviceps purpurea (Ascomycota: Hypocreales). Aquest fong produeix un alcaloide, l’ergotina, responsable de la intoxicació. A la fotografia podem veure els grans afectats, hipertrofiats (les “banyes” del sègol), i que contenen estructures del fong (esclerocis) que resulten tòxiques tant per a humans com per a animals.

Importància de Plagues, Malalties i Males Herbes

• Limiten els cultius i, conseqüentment, les indústries d’una zona.
• Redueixen la quantitat i/o la qualitat dels productes agrícoles (invendibles).
• Provoquen que les plantes resultin tòxiques per a animals i humans (ex: xinxes en cereal, micotoxines, etc.).
• Provoquen pèrdues econòmiques.
• La lluita contra plagues, malalties i males herbes origina uns costos directes de producció (tractaments, llavors resistents, tractaments postcollita, etc.).

Història del Control de Plagues Agrícoles

Orígens de l'Agricultura i el Control Biològic

L’aparició de l’agricultura (10.000 a.C.) i l’apicultura (7.000 a.C.) marca l'inici de la interacció humana amb els cultius. El control biològic, per la seva banda, es remunta al 1.000 a.C.

Pràctiques a l'Antiga Roma

A Roma es practicaven mètodes com la resistència genètica, pràctiques esotèriques, l’ús de plaguicides botànics i el control cultural.

Fites Científiques Clau

• Mètode científic: Francis Bacon.
• Microscopi: Anton van Leeuwenhoek.
• Taxonomia: Carl von Linné.

Grans Epidèmies Agrícoles Històriques

El Míldiu de la Creïlla i la Gran Fam Irlandesa

L’arribada a Europa de l’agent causal del míldiu de la creïlla va provocar terribles episodis de fam, sobretot al NW del continent. Els danys provocats per aquest oomicet van ser l'origen de les migracions massives d’irlandesos cap als Estats Units durant el segle XIX.

Altres Esdeveniments Destacats

• Míldiu de la creïlla
• Oïdi i míldiu de la vinya
• Rovell del cafè
• Fil·loxera de la vinya

Solucions i Fites en el Control de Plagues

• Sals inorgàniques (Cu2+: brou bordelès, verd de París) contra el míldiu.
• Control biològic amb Rodolia cardinalis contra la cotxinilla acanalada dels cítrics, Icerya purchasi (1888).
• Primers programes de millora per a resistència a malalties (Fusarium en meló i cotó) (1899-1909).
• Control biològic d’una adventícia (lantana).
• Invenció de la màquina pulveritzadora.
• Empelts.