Planificació Lingüística: Models i Exemples Internacionals

Planificació Lingüística: Organització i Objectius

La planificació lingüística és l'intent de modificar la realitat sociolingüística d'un territori mitjançant l'organització, la posada en pràctica i l'avaluació d'un conjunt coherent d'actuacions de política lingüística.

Monolingüisme com a Objectiu

Un primer cas de planificació és el monolingüisme com a objectiu. Aquest model segueix en estats on només hi ha una llengua oficial, considerada alhora estatal. Sovint es tracta d'estats, en el cas europeu, on no s'inverteix diners per part del govern, per tant la llengua passarà a desaparèixer, ja que no es protegeix ni es finança.

França és un bon exemple. La llengua oficial és el francès, però s'hi parlen altres llengües com ara el provençal, el bretó, el català, l'èuscar...

Protecció de les Minories Lingüístiques

Un segon cas és el de la protecció de les minories lingüístiques. Aquest model únicament té algun reconeixement institucional, però alhora cap normativa que la reguli, com és el cas d'Holanda.

La llengua pròpia i oficial és el neerlandès, però a Frísia es parla el frisó. Les lleis holandeses reconeixen l'existència i possibiliten l'ensenyament als primers cursos, encara que als superiors no es vehicular.

Model d'Autonomia Lingüística

El cas espanyol és un model d'autonomia lingüística, on les diferents regions tenen la capacitat per legislar i regularitzar la seva pròpia realitat lingüística, fins al punt que les llengües minoritzades poden arribar a equiparar-se, als seus respectius territoris, a la llengua reconeguda com a oficial a l'estat.

Federalisme Lingüístic

Un altre cas és el federalisme lingüístic, on la diversitat lingüística està regida pel principi de territorialitat. En cada regió administrativa només és oficial la llengua pròpia de la població de la regió en qüestió.

Són exemples Suïssa, on es parla l'alemany i el francès, i Bèlgica, on el flamenc és l'única llengua oficial a Flandes i el francès a la regió de Valònia. En canvi, a Brussel·les, l'administració usa les dues llengües i hi ha dos sistemes d'ensenyament: el flamenc i el francès.

Bilingüisme Institucional

Finalment trobem el bilingüisme institucional, el model més ambiciós. La doble oficialitat lingüística s'aplica des de les més altes instàncies de l'administració de l'estat i n'afecta al territori. És el cas de Finlàndia, on el finès i el suec són llengües oficials. La llei garanteix el dret de tots els ciutadans a usar la seva llengua materna en les seves relacions amb l'administració.

Existeixen altres casos com el polonès, el francès i l'anglès al Canadà, i per últim l'hebreu.