Planificació i organització empresarial: guia completa

Planificació

Consisteix a fixar uns objectius, marcar estratègies per aconseguir-los, definir les polítiques de l'empresa i establir criteris de decisió.

Naturalesa i característiques

• Metes: Fins perseguits per l'empresa. Exemple: Empresa tèxtil – teixits de llana.
• Objectius: De caràcter general i engloben tota l'empresa. Exemple: Incrementar les vendes.
• Subobjectius: Afecten àrees concretes de l'organització i decisions específiques. Exemple: Políticament personal estable.
• Procediments: Passos a seguir per executar una acció.
• Regles: Indiquen què es pot fer i què no, són molt estrictes. Exemple: No fumar.
• Pressupostos: Expressió numèrica del pla escrit. Exemple: Campanya publicitària.

Dimensió temporal

• A llarg termini: Aquells plans que es preveuen superiors a 5 anys.
• A mitjà termini: Entre 1 i 5 anys.
• A curt termini: Un departament només gastar-se 1.000 €.

Etapes del procés de planificació

1. Anàlisi de la situació de partida: S’analitza la situació actual de l'empresa i del seu entorn i es pren consciència de les oportunitats existents. Exemple: Les necessitats de mercat.
2. Fixació dels objectius: Es marquen els objectius, tant els generals com els subobjectius, per veure on es vol arribar.
3. Creació d'alternatives: Es marquen els diferents camins que duran l'empresa cap als objectius proposats.
4. Avaluació d'alternatives: Avaluar i analitzar les alternatives i estudiar els punts forts i els febles, els riscos, etc.
5. Elecció d'alternatives: Decisió de quin pla s'executarà.
6. Control: Del que s'ha previst, què ha passat, explicar les diferències dels resultats amb els objectius que teníem.

La comunicació a l'empresa

La comunicació és un dels punts més importants perquè l'empresa funcioni amb total garantia.

• Comunicació ascendent: És la que es forma de baix a dalt. S'origina en els empleats i finalitza en la direcció (les seves queixes, idees, etc.).
• Comunicació descendent: Comunicació vertical que té el seu origen en la direcció i acaba en els treballadors, és més habitual que l'ascendent (informar dels objectius de l'empresa).
• Comunicació horitzontal: S'origina entre persones en un mateix nivell jeràrquic, entre persones de diferents departaments i és imprescindible perquè l'empresa funcioni com un tot.

Teoria de Maslow

Piràmide de necessitats:

1. Necessitats fisiològiques: Necessitats bàsiques, menjar, beure. La persona se sent satisfeta i no desitjarà més.
2. Necessitats de seguretat: Serveix per consolidar el que s'ha obtingut fins ara.
3. Necessitats socials: Necessitats d'amor, d'afecte, en una empresa sentir-se considerat, respectat, etc.
4. Necessitats d'autoestima: Arribar a tenir confiança amb tu mateix, tenir fama, prestigi, valorar el seu treball, el faria sentir bé.
5. Necessitats d'autorealització: Desig de ser més i més el que un és, arribar allà on pugui ser capaç d'arribar.

Estructura organitzativa

• Model lineal: Tothom depèn d'un superior, que dona ordres i només les poden rebre d'aquesta persona. És un model per a empreses petites i mitjanes o grans amb explotacions simples.
• Model funcional: Existència d'especialistes que dediquen tot el seu esforç a una tasca concreta i els inferiors estan connectats a diversos caps i cadascú desenvolupa una funció especialista. No depenen d'un superior immediat.
• Model en línia (staff): Estructura central de manera jeràrquica, amb un suport per part dels departaments d'assessorament, que no tenen cap tipus d'autoritat dins de l'organització.
• Model matricial: Combinar com a mínim dues variables organitzatives, com ara funcions i projectes, que s'enllancen per mitjà d'unes relacions d'autoritat.