Plans Urbanístics i Classificació de les Ciutats

Plans Urbanístics

Els plans urbanístics poden ser de caracter:

• Condicionat: parteixen d'una situació preexistent, si vols canviar les coses del poble, parteixen del que hi havia abans o ho treuen tot o fan alguna cosa per canviar-ho
• Correctiu: pal·liar els dèficits i problemes existents, necessita fer el canvi sí o sí
• Prospectiu: fa una previsió de les inversions i actuacions amb relació a les zones, els tipus i els ritmes de creixement, fer canvis perquè la població serà diferent
• Normatiu: llei obligatòria per a tothom, si ho controla Madrid i diu que per cada 10.000 habitants ha d'haver 2 poliesportius, es fa sí o sí

Classificació pels Plans

Classificació per terreny

• Plans parcials: per actuar amb més detall sobre algunes zones concretes de la ciutat
• Plans territorials: afecten a comarques, regions i països sencers

Plans Urbanístics

A escala municipal, cada ajuntament decideix l'orientació que vol donar al seu pla urbanístic a través de la qualificació del sòl

Funcions de les Ciutats

• Residencial
• Comercial
• Industrial
• Militar
• Política
• Cultural
• Lúdica turística

Ciutat Preindustrial

Ciutat romana (molt ben estructurada), medieval (majoria d'origen musulmà, carrers estrets, irregulars foscos i humits), moderna (centralització de l'estat, afegien ravals i altres barris)

Característiques

• Ciutats com a nuclis aïllats, habitades per comerciants, artesans, terratinents i funcionaris
• Perímetre reduït, envoltades per muralles

Societat Industrial (s XIX)

Instal·lacions de fàbriques (impacte ambiental i visual), augment de la població, es van enderrocar les muralles, es van crear eixamples, es van necessitar barris perifèrics, noves classes socials: proletariat obrer i burgesia industrial

Ciutat Industrial (s XX)

Expansió interrompuda, centres urbans molt poblats, construcció descontrolada a la perifèria, desenvolupament de metròpolis, conurbacions i àrees metropolitanes, barris amb especialització funcional, àrea dormitori, polígons industrials, zones comercials i d'oci

Ciutat Postindustrial

Creixement de l'activitat urbana, formació de regions metropolitanes (BCN i Madrid), creixement de conurbacions, ciutats sostenibles segons la UE

Ciutats Globals

Cooperació (xarxes de diferents tipus, lobbies de ciutats), competència (per aconseguir millores en la seva ciutat, infraestructures, telecomunicacions, imatge internacional)

Classificació per la Jerarquia de les Ciutats

• Metròpolis Globals Nacionals: BCN i Madrid, ja que tenen milions d'habitants i la seva influència és nacional i internacional
• Metròpolis Regionals: regions extenses, poblacions no superiors a 500.000-1.500.000 habitants
• Metròpolis Subregionals: petites poblacions no superiors a 500.000 habitants, ciutats mitjanes i aglomeracions de 50.000 a 200.000 habitants

Ciutat Episcopal i Vila Franca

Ciutat Episcopal

Ciutat on té la seu un bisbe, es converteix en centre de la divisió territorial eclesiàstica

Vila Franca

Vila creada a l'empara reial per afavorir el poblament de la zona

1 Corona i 2 Corona

1 Corona: conté urba que inclou BCN i les ciutats que l'envolten

2 Corona: cinturó de ciutats adjacents a la primera corona i dins de l'àrea d'influència de la metròpoli, conurbació i àrea metropolitana

Conurbació

Conjunt de diverses ciutats d'importància similar que acaben formant un contubu urbà i una unitat funcional

Àrea Metropolitana

Aglomeració urbana dominada per una gran ciutat que forma una unitat funcional amb diversos municipis del seu entorn