Plasticitat Sinàptica: PLT, DLT i els Mecanismes de la Memòria

Plasticitat Sinàptica: PLT i DLT

La Potenciació a Llarg Termini (PLT) és la principal forma de plasticitat sinàptica.

Potenciació a Llarg Termini (PLT)

Manteniment de la PLT

El manteniment de la PLT comprèn:

• Canvis postsinàptics, com l'augment d'efectivitat dels receptors AMPA.
• Canvis presinàptics, com l'augment d'alliberament de glutamat.
• Canvis en l'estructura de les sinapsis. Aquests últims són deguts a l'acció de les proteïnquinases en la modificació del citoesquelet de la neurona, i en la formació de nous receptors AMPA que migren als llocs modificats de la membrana.

Depressió a Llarg Termini (DLT)

La Depressió a Llarg Termini (DLT) és totalment el contrari de la PLT. És un mecanisme que s'ha observat a les sinapsis, que fa que, davant d'una estimulació, la sinapsi faci una resposta molt més disminuïda del normal, i no és fugaç, sinó que és a llarg termini. És un fenomen menys estudiat que la PLT i s'ha vist sobretot en el cerebel.

Relació entre PLT i Memòria

Paral·lelismes entre PLT i Memòria

La PLT és important en la fisiologia de la formació hipocampal, una estructura que està molt relacionada amb la memòria. A més, la PLT té un desenvolupament ràpid i dura molt de temps, fet esperable en un mecanisme de memòria. Altres paral·lelismes són:

• Especificitat: Similar als records (recordem episodis específics relacionats amb una persona o objecte).
• Associativitat: Associem estímuls, i estímuls amb resposta.

D'altra banda, l'augment de receptors NMDA augmenta l'aprenentatge en diverses tasques, i el bloqueig d'aquest receptor deteriora l'aprenentatge espacial. Finalment, les experiències d'aprenentatge produeixen canvis sinàptics en la formació hipocampal, l'amígdala, etc.

Dinàmica Temporal i Canvis Anatòmics de la Memòria

Dinàmica Temporal de la Memòria

La memòria es classifica temporalment en:

1. A curt termini: De naturalesa neuroquímica i electrofisiològica, làbils i transitoris.
2. A llarg termini: De naturalesa neuroanatòmica, estructurals, permanents i robustos.

Variacions Anatòmiques Associades a la Memòria

Els canvis estructurals associats a la memòria a llarg termini inclouen:

1. Variacions microanatòmiques en les sinapsis ja existents: Augment de zones actives, receptors i ramificacions dendrítiques (mitjançant transcripció gènica).
2. Variacions macroanatòmiques: Augment del gruix de les capes de l’escorça i del pes cerebral.
3. Neurogènesi: Augment de cèl·lules glials. Actualment es creu que també es produeix neurogènesi en cervells adults i en l’hipocamp.