Plató: Ànima, Ètica, Política i Coneixement

Per què existeix el món sensible?

El món sensible existeix perquè hi ha un món superior on es troben les idees (món intel·ligible). El Demiürg, com a artífex, connecta tots dos mons: pren les idees del món superior i les materialitza en el món sensible per donar-los forma.

Demiürg: Superior o inferior?

El Demiürg és inferior al món de les idees perquè no el crea, només el fa servir com a model. La seva funció és organitzar el caos de la matèria i donar-li ordre a través de les idees, però no és un creador absolut com en les religions monoteistes. És teleològic (orientat a un objectiu): busca donar sentit i finalitat al món sensible.

Antropologia dualista i tipus d'ànima

Segons Plató, l'ésser humà està format per dues parts:

• Cos: material, mortal i canviant.
• Ànima: immortal, vinculada al món de les idees.

Coneixement: Reminiscència

Segons Plató, l'ànima és immortal i existia abans d'unir-se al cos. Abans de la vida sensible, l'ànima habitava el món superior i coneixia totes les idees. Quan l'ànima entra al cos, oblida aquestes idees, però pot recordar-les observant els objectes materials que participen de les idees del món superior. Aquest procés de recordar és el que Plató anomena reminiscència, una forma de coneixement basada en el record.

Reminiscència i dialèctica

Són dues formes d'arribar al coneixement:

• Reminiscència: Cal recordar les idees a partir de les coses materials del món sensible.
• Dialèctica: Ascendir cap a la idea del Bé, el màxim coneixement del món superior.

Exemples: Llibres on Plató parla de la reminiscència i l'amor: El banquet i Menó.

Fragment de Menó: El text defensa que l'ànima és immortal i ha viscut moltes vides. Per això, aprendre és recordar coneixements que ja tenia.

Ètica i teoria de les virtuts

Plató analitza l'Atenes del seu temps i detecta dos grans problemes:

1. Incompetència dels dirigents polítics.
2. Ignorància, que afecta la seva capacitat de govern.

Aquests problemes provoquen conflictes entre grups socials i fan que els interessos particulars prevalguin sobre el bé comú i les necessitats de la polis.

Proposta de Plató

Establir el que és just tant en la persona com en la polis. Una polis ben organitzada compleix les necessitats de cada individu i de la comunitat. Es basa en la justícia, que és la coordinació correcta entre les tres parts de l'ànima i les seves virtuts corresponents.

Visió política de Plató

A les seves obres principals (La República i Les Lleis), proposa:

1. Construir una ciutat justa basada en la cooperació i la igualtat entre els ciutadans.
2. El govern ha de ser un art que estigui basat en un coneixement veritable, i aquest solament s'aconseguirà si ens fixem en el món superior i en la idea del Bé.
3. La societat ideal és una mútua satisfacció d'interessos entre els seus membres.

Tres elements per aconseguir la justícia

1. Superar l'egoisme particular: Prioritzar el bé comú.
2. Educar els ciutadans: L'educació és fonamental per formar persones justes.
3. Formar una classe dirigent de persones intel·ligents i generoses.

Exemple de la virtut de la justícia: Es defineix com un estat d'equilibri de l'ànima, on cadascú compleix el seu paper sense interferir en les tasques dels altres.

Mite d'Er, l'Armeni

Er va tornar de la mort per explicar que havia vist com cada ànima ha de triar la seva futura vida. Ell tria la vida de l'home corrent, perquè li agradaria ser una persona totalment normal.

Classes socials segons Plató

• Governants:
  • Funció social: Buscar el bé comú.
  • Part de l'ànima: Part racional.
  • Principal virtut: Saviesa i prudència.
• Guardians:
  • Funció social: Protegir.
  • Part de l'ànima: Part irascible.
  • Principal virtut: Fortalesa.
• Productors:
  • Funció social: Produir béns materials.
  • Part de l'ànima: Part apetitiva.
  • Principal virtut: Temprança, desig.

La política i la justícia (continuació)

Governants com a filòsofs-reis

Plató defensa que els governants han de ser persones justes, generoses i altruistes, amb accés al coneixement superior de les idees. La seva missió és aplicar el bé a la polis.

Funcions de les classes socials

• Guardians o guerrers: Protegeixen la polis de perills externs i interns.
• Classe productora: Formada per comerciants, artesans i treballadors. La seva funció principal és mantenir les altres classes.

Tipus de règims polítics segons Plató

• Aristocràcia: Govern de persones amb la millor educació i virtut (ideal platònic).
• Timocràcia: Govern dominat per guardians o guerrers, que poden exercir opressió sobre altres grups.
• Oligarquia: Control per part d'un grup polític egoista, que oprimeix la resta.
• Democràcia: Govern del poble, on els representants sovint no estan preparats.
• Tirania: Un grup accedeix al poder aprofitant les lleis de la democràcia, però instauren una dictadura injusta.

Conceptes clau en la filosofia de Plató

• Món intel·ligible: És el món de les idees o formes perfectes que només es poden conèixer amb la raó, no amb els sentits.
• Participació: És un procés en el qual les coses del món aparent tenen connexió o semblança amb les idees perfectes del món intel·ligible.
• Idea del Bé: És la idea més elevada en la filosofia de Plató i el que representa la font de veritat i bondat.
• Doxa (opinió): És la creença o opinió sobre tot el que ens envolta, però que no és veritat absoluta, ja que es basa en els sentits i no en la raó.
• Dialèctica: És l'art del raonament que ens porta a la veritat.
• Reminiscència: És la idea de les virtuts universals perquè l'ànima ja les sabia abans de néixer i només les recordem.
• Ànima racional: És la part de l'ànima que pensa i raona.
• Justícia: És l'harmonia o equilibri perfecte dins de l'ànima.
• Cal·lípolis: Ciutat ben organitzada on les classes socials són el resultat del valor dels ciutadans i la seva capacitat per exercir les diferents funcions socials.