Plató: Ànima, Ètica, Política i Societat

Tipus de Coneixement

• El saber (consciència) té com a objecte el món intel·ligible de les idees.
• La creença (opinió) té com a objecte el món sensible dels objectes físics.

La Concepció de l'Ànima en Plató

La concepció de Plató de l'ànima (psyché) està íntimament connectada amb la seva teoria de les idees. Si tenim coneixement de les idees és perquè l'ànima va existir en una vida preterrenal en la qual les va poder contemplar. L'ànima és d'origen diví i, per culpa d'alguna falta (un pecat), fou condemnada a viure en un cos material. Amb la mort del cos arriba l'alliberament de l'ànima, sempre que es trobi prou purificada per una vida digna; si no és així, es veurà obligada a transmigrar a un altre cos humà o animal. Plató afirma que l'ànima és immortal.

Tripartició de l'Ànima

• Divisió de la psyché en tres parts o funcions: la raó, l'ànim (o voluntat) i l'apetit (o desig corporal).
• L'ànima està dividida en tres parts: la part racional, la funció de la qual és conèixer; la part irascible, que representa la força de voluntat; i la part concupiscible, que és la causa del desig corporal.
• Dualisme antropològic d'influència pitagòrica: l'ésser humà està format per dos components diferents; un és la raó, que està emparentada amb la divinitat i és immortal, i l'altre està format per la voluntat i els apetits físics, relacionats amb el cos.

L'Ètica i la Política de Plató

Per a Plató, l'ètica i la política són inseparables. No es pot concebre el bé o la felicitat dels individus al marge del bé o de la justícia de la ciutat (polis) que els acull o de les lleis que els regeixen. En la concepció política platònica es pot veure la permanent influència de la teoria de les idees. Només qui hagi pogut conèixer el món intel·ligible de les formes, i particularment contemplat la idea del bé, només qui tingui saber, podrà aplicar-lo i governar amb justícia.

Les Classes Socials

L'estructura de la polis és semblant a l'ànima humana; és com una ampliació a gran escala de la psyché individual. Segons quina sigui la part que domina en cada individu, aquest tindrà un tarannà o un altre: serà una persona racional, o bé una persona animosa i coratjosa, o bé una persona que es deixa portar fàcilment pels plaers corporals o els interessos materials.

Quan Plató dissenya l'Estat ideal (o perfecte), el divideix en tres classes socials:

• La dels governants o filòsofs reis; els quals, per la seva extraordinària preparació, vocació política i desinterès per la riquesa, estan destinats a dirigir els assumptes de la ciutat.
• Els guardians, la missió dels quals és defensar l'estat de tots els seus enemics.
• Els artesans i camperols, que han de produir tot allò que necessita la polis per a la seva supervivència.

Les Virtuts de l'Individu i de la Societat

• Cada estament social té una funció pròpia dins de l'estat de Plató. La virtut de la justícia apareix quan cada estament realitza la funció que li és pròpia. La saviesa és la virtut o excel·lència dels governants. El tret principal dels guardians ha de ser el valor o coratge. La moderació és la virtut pròpia de la classe dels artesans.
• La ciutat sàvia és aquella en la qual governen sàviament, cercant el millor no per a ells sinó per a tothom. Si l'exèrcit dels seus guardians es comporta amb valor i sense temor a la mort a la guerra, la ciutat serà valenta. Quan els governats se sotmeten a les decisions dels seus governants, la ciutat tindrà la virtut de la moderació.
• L'harmonia entre les classes socials culmina en la virtut de la justícia social. Un estat és just quan els tres estaments fan la funció que els és pròpia, així com un individu és just quan les tres parts de la seva ànima fan la seva funció.