Plató i Aristòtil: Comparativa i Dualisme Ànima-Cos

Idees i coses en Plató i Aristòtil: visió comparativa

Plató divideix la realitat en dos mons: el món de les essències i el món dels objectes sensibles, on el primer representa l’autèntica realitat i el segon és només aparença. En canvi, Aristòtil fusiona els dos mons en un de sol, el sensible, format per matèria i forma. La forma equival a les essències o idees platòniques i és l’acte, mentre que la matèria és la potència de la substància.

Epistemologia i coneixement

Plató és un racionalista que creu en l’existència d’idees innates. El camí del coneixement és el record o reminiscència. En canvi, Aristòtil és empirista, ja que considera que el coneixement s'assoleix a través dels sentits i nega les idees innates. Vol assolir el veritable coneixement a través d’un procés d’abstracció de matèria i forma mitjançant l’observació i l’enteniment.

Antropologia i ètica

També sabem que Plató era dualista, amb un concepte de l’home compost per ànima i cos. Afirma que l’ànima és immortal i el seu lloc natural és el món de les idees. Plató assenyala la justícia com la virtut per excel·lència, la qual s’assoleix amb el domini de les passions per la raó.

Aristòtil també és un autor dualista, però defensa la unió substancial del cos i l’ànima de l’home. Diu que l’home és feliç fent allò que li és propi.

Semblances polítiques

Per últim, tenen semblances com la consideració de la polis com una institució natural i l’únic marc en què l’home pot desenvolupar les seves capacitats. Denuncien l’actitud dels sofistes, per als quals les institucions i lleis són meres convencions. L’Estat ha de cercar el bé i la felicitat de tots els ciutadans.

La dualitat ànima-cos en Plató

Plató reconeix una dualitat fonamental entre l’ànima i el cos:

• El cos: pertany a la part sensible de l’home; és canviant, mutable, físic i té un fi.
• L’ànima: pertany a la part intel·ligible; és immutable, eterna i intel·ligible.

Per tant, l’home té dues parts: una pertany al món sensible i l’altra al món intel·ligible o món de les idees. A partir d’aquí, podem dir que l’ànima humana també és dual: té una part racional i una altra que es deixa endur per les passions.

El Mite del Fedó i la Reminiscència

Segons el Mite del Fedó, l’home està instal·lat en les idees encara que no en sigui conscient; per això, és a l’interior de l’home on es troben les idees, ja que aquestes existeixen abans que allò material. La reminiscència explica que la idea o l’ànima existeixen abans de l'existència de la persona i són anteriors al cos.