Plató i Aristòtil: Filosofia, Idees i Política a l'Antiga Grècia

Plató: Vida i Context Filosòfic

Els seus pares eren aristòcrates, amb molts recursos, i per això, Plató disposava de molt de temps lliure que l'aprofitava per escriure.

Atenes travessava problemes, i Plató relacionava aquests problemes amb la democràcia, que considerava corrupta. Per això, la ciutat vivia un mal moment.

Plató va tenir la idea de canviar el sistema polític d'Atenes, eliminant la democràcia per implantar un altre tipus de govern que ell mateix havia elaborat.

El rei de Siracusa va voler que Plató implantés el seu model de govern a Siracusa; però no va tenir gaire èxit.

Va tornar a Atenes i va fundar una acadèmia on s'estudiaven matèries de l'època com ara matemàtiques i retòrica. Aristòtil va ser alumne i posteriorment professor d'aquesta acadèmia.

De Plató en coneixem 35 obres, majoritàriament diàlegs, ja que la filosofia es practicava dialogant.

Etapes de la Vida i Obra de Plató

La seva obra es divideix tradicionalment en tres etapes:

• Joventut: Una de les seves obres més destacades és l'Apologia de Sòcrates (Sòcrates era el seu mestre).
• Maduresa: Època on perfecciona l'expressió literària i desenvolupa la seva Teoria de les Idees.
• Vellesa: Elabora un diàleg on exposa els seus punts més febles, fent una autocrítica.

La Teoria de les Idees de Plató

Plató és una figura fonamental en la cultura occidental, conegut principalment pel seu concepte d'Idea. Defineix les Idees com a entitats immutables, eternes, perfectes i universals, que constitueixen la veritable realitat. Els objectes físics no són Idees. Per exemple, una cadira física no és una Idea, però la Idea de Cadira sí que ho és. Plató, en aquest sentit, s'alinea amb el pensament de Parmènides.

La Divisió dels Dos Mons

Segons Plató, la realitat es divideix en dos àmbits:

• Món Intel·ligible: És on es troben les Idees. Només s'hi pot accedir mitjançant la raó.
• Món Sensible: És on es troben els objectes físics. Només s'hi pot accedir mitjançant els sentits.

Plató afirmava que el món sensible participa del món de les Idees. És a dir, el món sensible té les Idees com a model i les imita. El món de les Idees és immutable, perfecte i ordenat; mentre que el món sensible és caòtic i desordenat.

Jerarquia de les Idees

Plató va establir un ordre jeràrquic de les Idees (de menys a més importància):

• Idees d'objectes físics (p. ex., taula).
• Idees d'objectes matemàtics.
• Idees de valors morals (p. ex., justícia, valor).
• La Idea de Bé (al cim de la jerarquia).

Cada Idea superior dona sentit a les inferiors. Plató creia que tot tenia una funció i que l'objectiu era complir-la bé. Tota la realitat posseeix una funció que ha de realitzar correctament. Com per exemple:

Vaca < Idea de Vaca < Mamífer < Vertebrat < Animal < Ésser Viu < Ésser < Bé

*La vaca realitza bé la seva funció gràcies a les categories anteriors. La Idea de Bé és la causa última de la realitat.

El Mite de la Caverna de Plató

Plató il·lustra la seva Teoria de les Idees a través d'aquest famós mite:

• Persones encadenades: Representen els individus ignorants que només perceben les ombres a la paret, creient que són la realitat. Es guien pels sentits.
• Portadors de figures: Són els que projecten les ombres. Segons Plató, simbolitzen els Sofistes, que manipulen la percepció de la realitat.
• Foc: Projecta les ombres dels objectes a la paret, que són vistes pels presoners.
• Persona alliberada: Representa el filòsof que, mitjançant l'aprenentatge i la raó, ascendeix al coneixement de les Idees. Quan torna per explicar la veritable realitat als seus companys, és pres per boig.

El món exterior a la caverna simbolitza el Món Intel·ligible, el món de les Idees.

La Teoria Política de Plató

La teoria política de Plató està estretament lligada a la seva concepció de l'ànima i la justícia. La part concupiscible de l'ànima desitja objectes i béns materials. Si aquests desitjos es gestionen de forma equitativa i equilibrada, la funció es realitzarà correctament, ja que estarà dirigida per la part racional de l'ànima.

• La part concupiscible (associada als productors i comerciants) és virtuosa si es deixa guiar per la raó; altrament, pot caure en la cobdícia o la corrupció.
• La part irascible (associada als soldats i guardians de la polis) és valenta si es deixa guiar per la raó; altrament, pot ser temerària o violenta. Plató postula que dins dels irascibles hi ha una elit que, després d'un gran aprenentatge i sota la guia de la raó, esdevindran els governants: els filòsofs. D'aquí sorgeix la cèlebre afirmació: «El governant ha de ser filòsof i el filòsof ha de ser governant», coneguda com la Teoria del Filòsof Rei.
• La part racional (associada als governants/filòsofs) és la que ha de guiar les altres. Si totes les parts de l'ànima (i, per extensió, les classes socials) es deixen guiar per la raó, la polis funcionarà de manera justa i harmònica.

Aquest sistema platònic, tot i buscar la justícia, pot ser interpretat com a totalitari, ja que assigna a cada individu una funció social segons la seva naturalesa i educació.

Aristòtil: Vida i Context

Nascut a Estagira, Macedònia, Aristòtil va arribar a Grècia com a estranger. Per tant, no gaudia dels drets d'un ciutadà grec i no podia participar en la vida política. En aquella època, ni les dones, ni els nens, ni els estrangers tenien dret a participar en la política.