Plató: Biografia, Teoria de les Idees i Mite de la Caverna

Escrito el 13 de Febrero de 2025 en catalán con un tamaño de 10,87 KB

Plató (427 aC – 347 aC)

Els seus pares eren aristòcrates i, com que tenien molts diners, Plató tenia molt de temps lliure, cosa que li va permetre escriure força. No li agradava el que estava patint Atenes, ja que creia que tots els problemes d’Atenes eren deguts a la democràcia, que considerava corrupta i el principal mal de tot el que estava succeint. Per tant, tot l’edifici intel·lectual i teòric que elaboraria Plató tindria un objectiu polític: canviar el govern d’Atenes, treure la democràcia i posar un altre tipus de govern, el que ell havia elaborat. Plató elaborava una teoria política i era molt amic del rei de Siracusa; aquest rei li va dir a Plató que implantés el seu sistema polític a Siracusa, però li va sortir malament (gairebé va ser executat).

Després d’això, va tornar a Atenes i va fundar una acadèmia: la precursora del que entenem avui dia com a universitat, és a dir, on s’estudiaven les matèries de l’època (matemàtiques, retòrica,...). Plató va tenir a l’acadèmia com a alumne i després com a professor a Aristòtil (va entrar amb 17 anys i va marxar als 37). Aristòtil pensava que l’acadèmia quedaria per a ell quan marxés, però Plató la hi va donar al seu nebot; i Aristòtil es va enfadar i va criticar el model de Plató. De Plató tenim 35 obres/diàlegs. La filosofia es feia dialogant. De totes aquestes obres van arribar desordenades, i un grup de persones les va agafar i les va ordenar temporalment. Ells consideren que Plató va tenir tres etapes:

Joventut: les obres/diàlegs més famoses van ser: Apologia de Sòcrates (es considera el primer diàleg i Plató defensa les idees del seu mestre, és a dir, de Sòcrates; criticant la democràcia, els sofistes,..).
Maduresa: és l’època on Plató cuida més l’expressió literària i és quan enuncia la seva teoria de les Idees, per exemple: Convit, Fedó, Fede i República.
Vellesa o senectut: fa un diàleg d’autocrítica, com per exemple: Teetet, Parmènides, Timeu,... Són diàlegs difícils de llegir, ja que explica els seus punts febles, més científics.

La Teoria de les Idees

Plató és el responsable de la cultura occidental que tenim avui dia; i és famós per la seva teoria de les Idees. El seu concepte d’Idea la defineix com que existeixen unes entitats que són immutables, eternes, infinites, perfectes i universals; es diuen Idees. I són l’autèntica realitat. Si jo conec les Idees també conec la veritat. Les Idees són la realitat i els objectes físics no, per dir això, s’ha de justificar segons els pensaments de Plató.

Exemple: la cadira física no és real, la Idea de cadira sí que ho és.

Ell justifica que el concepte és real però l’objecte no perquè:

Quan es diu taula estic parlant de tot tipus de taules, les que hi ha hagut, les que hi haurà, les que hi ha, de totes les formes, colors,... Només amb el concepte taula.
Per a Plató les Idees existeixen encara que no hi hagi homes que les pensin; encara que no existís la humanitat les Idees existirien; perquè les Idees són infinites, han existit sempre.

Plató pensa semblant a Parmènides.

Divisió dels dos móns

Segons Plató la realitat està dividida en dos:

Món intel·ligible: on estan les Idees. En aquest món només s’hi pot accedir mitjançant la raó (món de la ciència i el coneixement). Són els savis.
Món sensible: on estan els objectes físics, només s’hi pot accedir amb els sentits (vista, tacte, olor,...). És el món dels ignorants.

Per a Plató la majoria estem al món sensible, és a dir, dels ignorats. Molt pocs arriben al món intel·ligible, només aquells que assoleixen un ensenyament i preparació.

Aquests dos móns estan relacionats per la participació. El món sensible participa del món de les Idees, és a dir, que el món sensible té com a model les Idees, el sensible imita el món intel·ligible. Com millor l’imita, més a prop de la perfecció està (l’objecte). Assolir la perfecció arriba a assolir la Idea de la circumferència. Perquè sigui perfecte ha de ser una Idea, si és un objecte mai podrà ser perfecte.

La participació és: depenent de l’objecte pot participar en diverses, ja que un objecte està format per diferents Idees.

Les Idees estan generalitzades. El món de les Idees és immutable, perfecte i ordenat; mentre que el món sensible és caòtic, desordenat,... i està sotmès al canvi constantment (ens  no-ens).

Ordre jeràrquic que Plató va dir que tenien les Idees (de menys a més):

Idea d’objectes físics (Idea de taula, casa,...)
Objectes matemàtics
Valors morals (justícia, valor,...)
Bé (a dalt de tot de la cúspide)

Exemple: VACA < la Idea de VACA < mamífer < vertebrat < animal < ésser viu < ésser < bé

Cada Idea que posem li dona sentit a les altres anteriors. Plató pensava que tot tenia la seva funció i l’objectiu era fer-la bé. Tota la realitat té una funció, i l’ha de fer bé.

La vaca fa bé aquesta funció degut a totes les anteriors. El bé és la causa de la realitat.

Mite de la caverna

Amb el mite de la caverna expressa la seva teoria de les Idees.

Persones encadenades: només poden mirar cap a una direcció, cap a la paret. Són persones ignorants, només es creuen allò que veuen, es guien pels seus sentits i pensen que les ombres són reals.
Persones més altes: aquestes persones porten unes figuretes i fan les ombres. Segons Plató, aquests són els sofistes, els que manipulen.
Foc: projecta l’ombra d’aquests objectes a la paret, aquestes ombres les veuen les persones encadenades. Arriba un moment en què aquesta persona encadenada s’allibera i veu les ombres i decideix sortir de la cova, fins que surt al món exterior.
Persona que s’allibera: per poder sortir necessita un aprenentatge de certes Idees. El sol l’enlluerna i s’ha d’acostumar. Quan aquesta persona torna amb els seus companys dient que coneixia l’autèntic món, el van prendre per un boig i la polis el va executar. Seria el filòsof.

El món exterior són les Idees. El Sol és la causa de tot, com la Idea de BÉ.

Aquesta metàfora l’explica Plató.

Antropologia

Plató diu que l’home està constituït per dues matèries: el cos (part material, que pertany al món sensible) i l’ànima (és immortal, seguint la transmigració de les ànimes; vivia en el món de les Idees i el coneixement però per una falta entra al cos; quan aquest mor, torna al món de les Idees). Quan l’ànima acaba d’entrar al cos humà, és sàvia, ja que prové del món de les Idees; però quan entra en el cos, s’oblida tot el que havia viscut en el món de les Idees. L’ànima per conèixer ha de recordar les Idees i el que havia viscut quan estava en el món de les Idees. Per tant, podem dir que conèixer és recordar; i això té un nom segons Plató: Teoria de la Reminiscència (que vol dir record). Si acceptem aquesta teoria el nostre coneixement és innat, ja que tots naixem amb l’ànima, ja que ell ja ho sap. Quan nosaltres estem aprenent coses noves, segons Plató només estem recordant.

La Idea d’igualtat és certa si l’objecte és exactament igual. La Idea és prèvia a l’acte.

L’ànima és tripartida, és a dir, està dividida en tres parts: depenent de quina part de l’ànima predomina seràs una persona d’una manera o d’una altra.

Una part racional: la raó
Una part irascible: part emotiva (ve de ira).
Una part concupiscible: on es troben els desitjos.

Tothom té les tres però no equilibrades; una predomina per sobre de les altres. I depenent de qui siguis, tindràs una funció en la polis.

Si es deixa portar pels desitjos i la part racional serà una persona que té béns i les podrà repartir d’una manera equilibrada i justa: comercial.
Si es deixa portar per la part irascible o emotiva i es deixa portar per la raó serà portat pel valor, la defensa de la polis,...: soldat.
Aquells que només es deixen portar per l’emoció o pels desitjos i no per la raó seran persones “dolentes” com per exemple uns penitenciers, delinqüent,...

Dins dels soldats trobem una elit, que si s’entrenen i aprenen (són superiors als altres) seran els governants. S’anomena l’elit governant. Els reis han de ser filòsofs i els filòsofs han de ser reis. L’objectiu de Plató és polític: perquè la polis funcioni bé.

Els governants han de ser filòsofs i els filòsofs han de ser governants ja que segons Plató és l’única manera d’assolir un Estat adient i satisfactori. Plató va dissenyar un model de la societat perfecte en el qual el govern de l’Estat era confiat als més savis.

Plató diu que un Estat necessita una persona intel·ligent i sàvia per poder dirigir a tota una població. Aquestes persones sàvies i intel·ligents són les que provenen del món de les Idees, és a dir, els filòsofs.

Ell creia que una societat ben ordenada és aquella en la qual regna la justícia i on els governants pensen en el bé comú. Però això només serà possible quan cada persona es dediqui a allò que fa més bé, sense interferir en aquelles activitats per a les quals no està ben dotada.

Aquesta manera de ser ve influenciada per l’ànima, és a dir, segons la part de l’ànima que més predomini (la part racional, la irascible o la concupiscible) seràs d’una manera o d’una altra, o tindràs un paper en la societat o un altre paper.

És a dir, Plató atorga a cada persona un lloc diferent en la societat segons el tipus d’ànima que té. El règim de Plató és un règim totalitari, no és igualitari.

Segons Plató la democràcia és el pitjor de tots els mals de la polis, ell prefereix l’oligarquia.

El mite del carro alat

Aquest mite narra que hi ha un carro amb dos cavalls: un blanc (que tira cap amunt el món sensible) i un negre (que tira cap a baix cap al món intel·ligible). Hi ha una auriga (el conductor) és qui dirigeix la direcció dels cavalls. I tot això és l’ànima. L’auriga (part racional i la raó) i els dos cavalls són l’emocional i la concupiscible.

Elements: el carro (la nostra vida), l’auriga (la raó) i el control dels dos cavalls (la passió i els desigs).

Entradas relacionadas:

Etiquetas: