Plató, Coneixement i Govern: Reflexions Filosòfiques

Plató i la Voluntat Individual: Un Debat Liberalista

La idea expressada parteix del fet de no triar allò que volem sinó allò que millor sabem fer, que devem a la societat com a individus, i que aquesta relació està per sobre de la voluntat individual. No estem d’acord amb aquesta idea de fonament platònic, ja que tenim experiència històrica que demostra que, seguint els arguments exposats, podem donar la raó a altres perspectives. Per això, i defensant el pensament liberalista, no estem d’acord en el fet que el nostre lloc social vingui determinat per l’aptitud i no per la voluntat, ja que no podem entendre que només som una peça d’una gran màquina.

L'Existència dels Nombres i la Ciència Cerebral

«Ningú no pot dubtar que els nombres (el nombre 3, el nombre 7, etc.) existeixen. Però sembla obvi que no existeixen en cap lloc del món físic (ningú no podria anar allà on hi ha el nombre 7 i tocar-lo!). Per tant, han d’existir en un altre lloc, o d’una altra manera. Això ens dóna una bona raó per a creure que hi ha un món de les idees similar al que va descriure Plató.»

El nostre cervell no reacciona igual davant d'un nombre. Per això, un grup de científics de la Universitat de Stanford va decidir analitzar la nostra reacció cerebral davant dels números aràbics. Quan veiem un nombre, el nostre cervell reacciona de manera diferent. Segons un estudi realitzat per científics de la Universitat de Stanford, s'activen entre un i dos milions de cèl·lules nervioses en una regió superficial de l'escorça externa del cervell.

Descobriment de Cèl·lules Nervioses per a Numerals

El professor associat de neurologia i ciències neurològiques, Josef Parvizi, va afirmar que aquesta és la primera investigació que aconsegueix determinar l'existència d'un grup de cèl·lules nervioses encarregades del processament dels numerals.

La Filosofia Política de Plató i la Recerca del Bé

«Qui no hagi dedicat temps i esforç a estudiar a fons què és el bé, no hauria de poder tenir cap responsabilitat de govern important.»

«Si algú sap com s’ha d’actuar, aleshores actuarà rectament.» (Idea del Bé)

«Una persona actua adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l’acció.»

«Per a saber actuar bé, cal tenir coneixement teòric de què és el bé.»

Per a Plató, com per a tots els grecs en general, l'home és un ésser social per naturalesa i el seu desenvolupament no es pot entendre a part de la ciutat. Més encara, l'individu només pot assolir la perfecció en el si de l'Estat. Plató planteja una organització estratificada de la societat en tres grups força rígids: productors, guardians o guerrers i governants-filòsofs. Si seguim la filosofia de Plató, els governants han de ser intel·ligents, per tant, han dedicat temps i esforç a estudiar, una vida dedicada a la recerca del bé. Per això, puc dir que sí que estic d'acord amb Plató, ja que la gent que realment s'esforça és la que després veu resultats. No pots pretendre ser metge si no et poses a estudiar mai, i clarament no ho podràs aconseguir, ja que si et donen feina de metge sense haver estudiat, pots posar en perill la vida d'algú. Un altre exemple el podem veure en la política, ja que aquest any s'ha descobert que molts polítics no tenien els estudis que van dir que tenien, tant carreres com màsters. Aquesta falta de la idea del bé la veiem reflectida en la corrupció, ja que els polítics són corruptes perquè no són bons governants ni s'han dedicat a la idea del bé.

Nelson Mandela: Un Exemple de Bon Governant

Per exemple, Nelson Mandela va ser un bon governant, no va ser corrupte i va dedicar tota la seva vida a la via de la dialèctica i la idea del bé. Va ser el primer mandatari de raça negra que va encapçalar el Poder Executiu, i el primer a resultar elegit per sufragi universal al seu país. El seu govern es va dedicar a desmuntar l'estructura social i política heretada de l'apartheid a través del combat del racisme institucionalitzat, la pobresa i la desigualtat social, i la promoció de la reconciliació social.

Corrupció Política: Casos Històrics a Espanya

La corrupció ha ocupat l'atenció de la societat espanyola, contribuint fins i tot a fer caure governs com els de Alejandro Lerroux (polític espanyol d'ideologia republicana) amb l'escàndol de l'estraperlo, és a dir, el comerç il·legal de béns sotmesos a algun tipus d'impost o taxa per l'Estat. Per extensió, és una activitat que es fa servir com a sinònim de mercat negre. A més, la seva imatge va quedar danyada amb l'assumpte Nombela (1935), un cas de corrupció de gran impacte polític que es va produir a Espanya a la fi de 1935 durant el segon bienni de la Segona República Espanyola.