Plató: Dualisme Ontològic i Nivells de Coneixement

El pensament de Plató: La Teoria de les Idees

El pensament de Plató és vast i tracta tots els temes. La Teoria de les Idees és, essencialment, una teoria metafísica que ens parla de la realitat, però també és gnoseològica (ens explica com coneixem), antropològica i psicològica (ens descriu com és l'home i la seva ànima), i constitueix el fonament de la seva ètica i la seva política.

El dualisme ontològic: Món sensible vs. Món intel·ligible

Plató divideix la realitat en dos:

• El món sensible: És el que nosaltres coneixem i representa la realitat aparent. Es veu afectat pel canvi, pel moviment i pel temps; aquí trobem les coses que són inestables i temporals.
• El món intel·ligible (el món de les idees): És el verdader, el que representa la veritat. Aquí no existeix el canvi, ni el moviment, ni el temps. No hi ha coses, sinó idees, les quals són invariables i eternes.

Aquest contrast evidencia que les idees són superiors a les coses. Plató va més enllà i afirma que les coses són còpies de les idees; és a dir, les coses existeixen perquè existeixen les idees de les coses. Per exemple, les taules particulars del món sensible existeixen perquè existeix la idea de taula. Això significa que les coses depenen de les idees i mantenen una relació de participació o imitació.

Jerarquia de les idees

En el món intel·ligible, les idees estan jerarquitzades:

1. Idees de coses: (ex. la idea de taula).
2. Idees matemàtiques: (ex. el teorema de Pitàgores).
3. Idees de valors: (ex. la justícia).
4. La Idea del Bé: La més important de totes, la mare de les idees.

Aquesta caracterització mostra que les idees són tan perfectes que escapen a la nostra percepció sensible.

Els nivells de coneixement

Per conèixer les idees, Plató proposa ascendir pels diferents nivells de coneixement:

• Eikasia: El nivell més baix, un coneixement molt limitat basat en l'observació sensible.
• Pistis: Implica una creença raonable; intenta donar explicació sobre els fenòmens, però es fonamenta en la realitat aparent.
• Diànoia: Ens possibilita conèixer les idees, arribant al límit de les idees matemàtiques.
• Dialèctica: Mitjançant la intuïció i la dialèctica, arribem a les idees supremes i a l'episteme, el coneixement verdader.