Plató, Locke i Descartes: Comparativa Filosòfica Clau

Comparació entre Plató i John Locke

Plató

Estil

Obra extensa, escrita en forma de diàleg. Sovint recorre al mite i la metàfora.

Realitat

Existeixen dos mons: el món intel·ligible (el veritable) i el món sensible, que és una còpia del primer.

Idea

Les idees són realitats extramentals, immaterials, eternes i invariables, que són el fonament i model dels objectes sensibles. Formen part del món intel·ligible i són dins de l'ànima de l'home, per tant, són, d'alguna manera, innates.

Coneixement

La raó és la que ens condueix al món veritable. Hi ha quatre classes de coneixement (els dos primers constitueixen l'episteme o ciència, i els dos darrers la doxa o opinió):

• Noesi: intuïció de les idees.
• Dianoia: raonament a partir d'idees.
• Pistis: creença raonable.
• Eikasia: representació, conjectura.

John Locke

Estil

Escriu un tractat filosòfic on els temes que tracta estan ordenats de forma sistemàtica.

Realitat

Pressuposa l'existència d'un món exterior a nosaltres com a causa de les nostres idees.

Idea

Totes les nostres idees procedeixen de l'experiència i són continguts mentals (no pertanyen a un altre món). No accepta l'existència d'idees innates. La nostra ment, en néixer, és una tabula rasa.

Coneixement

L'experiència és el substrat del nostre coneixement. Hi ha tres tipus de coneixement:

• Intuïtiu: coneixement evident que proporciona el més alt grau de certesa.
• Demostratiu: precisa d'idees secundàries i proves.
• Sensible: no és un coneixement evident, sinó més aviat probable.

Comparació entre Plató i René Descartes

Plató

Estil

Obra extensa, escrita en forma de diàleg. Per fer-se entendre, sovint recorre al mite i la metàfora.

Realitat

Existeixen dos mons: el món intel·ligible (el veritable) i el món sensible, que és una còpia del primer.

Idea

És una realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, fonament i model dels objectes sensibles. N'hi ha de quatre tipus: de les coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé, que és la causa de la resta d'Idees (connexió amb l'ètica platònica).

Coneixement

Els sentits només serveixen per al coneixement de l'aparença. La raó és la que ens condueix al món veritable. El coneixement és propi de l'ànima, és un record (reminiscència).

René Descartes

Estil

Obra que segueix el model científic. Vol crear un mètode universal i segur, basat en la reflexió sobre veritats evidents.

Realitat

Existeixen tres substàncies diferenciades: Déu (res infinita), el Jo (res cogitans) i el Món (res extensa).

Idea

És una representació mental. N'hi ha de tres classes:

• Adventícies: provenen de l'experiència.
• Factícies: les construïm nosaltres combinant altres idees.
• Innates: el pensament les posseeix per si mateix. A partir d'aquestes demostra l'existència de Déu.

Coneixement

Cal dubtar dels sentits, ja que les coses que mostren són confuses i obscures. El coneixement clar i evident només prové de la raó, que segueix un mètode basat en regles segures.

Comparació entre René Descartes i John Locke

René Descartes

Substància

És allò que no necessita de cap altra realitat per existir. N'hi ha tres (Jo, Déu i el Món) que constitueixen els tres àmbits de la realitat.

Idea

Són els continguts mentals del jo. N'hi ha de tres tipus:

• Adventícies: extretes de l'experiència sensible (no vàlides per al coneixement).
• Factícies: construccions de la nostra imaginació (no vàlides).
• Innates: impreses a la ment (les úniques a partir de les quals es pot construir el coneixement).

Coneixement

Vol crear un mètode universal basat en la raó. No ens podem refiar de l'experiència sensible, ja que podem dubtar-ne (parteix de l'escepticisme metòdic).

John Locke

Substància

És una idea complexa que imaginem o suposem com a suport de les nostres idees simples, però no podem demostrar empíricament la seva existència.

Idea

Totes les nostres idees procedeixen de l'experiència. N'hi ha de diverses classes:

• Simples: la ment les rep de forma passiva, ja sigui de l'exterior (idees de sensació) o de l'experiència interna (idees de reflexió).
• Complexes: l'enteniment és actiu i crea idees de tres tipus (substàncies, relacions o modes).

Coneixement

Percebem la realitat a través de l'experiència, que és el substrat de les nostres idees i el fonament del coneixement.