Plató: Metafísica, Coneixement i Ànima

PLATÓ: Metafísica

Idea

Objecte ideal, realitat estable, que perdura. No està sotmesa ni al canvi, ni al moviment, ni al temps; i tampoc la podem situar en cap espai. Per això, les Idees són invariables, eternes i immutables. Existeixen al marge de la nostra existència; si nosaltres no existíssim o no les descobríssim, seguirien existint. Per aquesta raó Plató afirma que les Idees són veritats necessàries, absolutes, no poden no ésser.

Les Idees són transcendents, són més reals que les coses sensibles. N'hi ha de diversos tipus: les idees de coses, idees matemàtiques, idees de valors i la Idea de Bé (la més important de totes). Com que són pures, no hi pot haver idees de coses innobles (com per exemple la brutícia o els vicis).

Idea de Bé

Idea suprema, la mare de tota la resta d'idees. Plató no especifica el significat complet de la Idea de Bé. La Idea de Bé no es pot explicar posant exemples pràctics, no és un descobriment que fa el filòsof i que pugui compartir amb tot el món. Ens diu que és un coneixement privilegiat, fruit de molts anys d'estudi i, en conseqüència, no es pot resumir en poques paraules. Però sí que ens donarà algunes pistes: sabem que el Bé fa referència al bé de la polis i això significa que el Bé comú sempre estarà per sobre del bé particular.

Cosa

Objecte del món sensible, sotmès al canvi, al moviment i al temps. Les coses, per Plató, són còpies, imitacions, i existeixen perquè participen de les idees. Sense idees no hi ha coses; tenen una relació de dependència unidireccional.

Món Intel·ligible

És on Plató situa les Idees. És un món incorpori, immaterial, perquè no està situat a cap espai, no està sotmès al temps i tampoc es veurà afectat pel canvi. El Món Intel·ligible és, per tant, superior al Món Sensible.

Món Sensible

Està situat en l'espai, hi experimentem el pas del temps i està sotmès al canvi i al moviment. Totes les coses que puguem conèixer són materials i no són eternes perquè, encara que algunes durin més que d'altres, totes acabaran per desaparèixer.

Jora

El lloc, l'espai, el receptacle en el qual el Demiürg situarà el Món sensible.

Demiürg

(Déu immortal) la funció del qual és ordenar.

Significat i Simbologia del Mite de la Caverna

• Els homes encadenats representen la condició humana i les cadenes, els sentits.
• Les ombres són els objectes del Món Sensible i els objectes exteriors, les Idees.
• El procés d'alliberació de les cadenes és equivalent al procés de coneixement.
• El sol representa la idea de bé, la mare i fonament de la resta d'idees.
• El presoner alliberat que baixa de nou al món de la caverna simbolitza l'obligació moral del filòsof de tornar i ajudar als demés companys a alliberar-se.

Teoria del Coneixement i Psicologia

Episteme

(Ciència, saber) Fa referència al coneixement d'allò intel·ligible, de les Idees.

Doxa

(Opinió) Fa referència al coneixement sensible i, per tant, no és fiable.

Eikasia

És el grau de coneixement més baix. Es constitueix per aquelles afirmacions que només es recolzen en l'observació sensible (per exemple, “la lluna creix i decreix”, “els pals es torcen quan els introduïm en l'aigua”).

Pistis

Grau de coneixement basat en l'observació sensible, però des d'una perspectiva crítica. Constitueix l'intent d'entendre els fenòmens basant-nos en hipòtesis explicatives (per exemple, “la lluna té fases perquè l'ombra de la terra la cobreix durant el seu cicle”). Per a Plató, aquest tipus de coneixement no és un saber, però sí que es pot considerar una opinió raonable.

Dianoia

Grau de coneixement superior perquè estudia objectes intel·ligibles, però no tots; només arriba a les Idees matemàtiques. És un saber en si mateix, però necessita fer hipòtesis explicatives, raonaments discursius i sovint s'ajuda de representacions sensibles, per això no és perfecte.

Noesis

El saber absolut. Segons Plató, implica una visió, una intuïció directa de les Idees i s'hi arriba mitjançant la dialèctica.

Dialèctica

És una tècnica d'anàlisi conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquia que hi ha entre les Idees.

Ànima

Subjecte de coneixement. Forma part del Món Intel·ligible i comparteix la mateixa naturalesa que les idees (objecte de coneixement). Plató ens explica en el Fedre que, tot i el seu origen diví, l'ànima es troba empresonada en un cos a causa d'un accident: per això pot fer d'intermediària entre els dos mons; la seva funció és recordar (conèixer). L'ànima també determina les classes socials de República de Plató: depenent de la part de l'ànima que ens domini, formarem part de la classe dels artesans (ànima concupiscible orientada a buscar el plaer), els guardians (ànima irascible caracteritzada pel valor) o els governants (ànima racional interessada en el saber).

Cos

Presó de l'ànima, pertany al Món Sensible.

Home

El fruit d'aquesta unió antinatural i accidental entre ànima (espiritual) i cos (material). Amb aquesta metàfora podem veure que l'home també integra un dualisme: cos i ànima posseeixen orígens i essències diferents (sensible i ideal respectivament). Plató dirà que “l'home és ànima i té cos”.

Teoria de la Reminiscència

Teoria segons la qual conèixer és el mateix que recordar. Segons Plató, l'ànima ja posseeix el coneixement, perquè té la mateixa naturalesa que les idees (“el semblant coneix el semblant”); però accidentalment es troba tancada en el cos de l'home (en el Món Sensible) que l'ha fet oblidar el seu origen, per això conèixer és recordar. L'home, mitjançant la raó, és capaç de recordar que la seva ànima posseeix la mateixa naturalesa que les Idees i té la possibilitat de recuperar allò que havia perdut.