Plató, Sòcrates i Aristòtil: Filosofia Clàssica i Conceptes Clau

Plató: Obres i Etapes del Pensament

Plató: Joventut – Protàgores, Gòrgies, Critó, Apologia, Menó. Maduresa – El Banquet, La República, Fedó. Vellesa – Fedre, Teetet, El Sofista, El Polític, Les Lleis, Fileb.

Antropologia Platònica

L'ànima és el presoner i el cos la presó (influència òrfica) – naixement, mort (record, oblit).

Si l'ànima racional (cap) no ha pogut controlar el carro (ànima irascible i concupiscible), és castigada i torna a caure al món de les coses (oblit però intuïció-record).

Gnoseologia Platònica

Coneixement racional i sensible. 1. Al·legoria de la llum. 2. Al·legoria de la línia (reflex d'imatges d'imatges). 3. Al·legoria de la caverna.

Política Platònica

1. Ànima racional – govern (justícia) – savi (governant). 2. Ànima irascible – defensa (fortalesa) – guerrer. 3. Ànima concupiscible – nutrició – artesà. La política de Plató es troba explicada a La República: 1. Joventut de Plató. 2. Origen de la ciutat. 3. Educació dels artesans. 4. Virtut de la ciutat. 5. Educació dels guerrers. 6/7. Educació dels filòsofs. 8/9. Decadència de la ciutat. 10. Mite escatològic.

El món de les coses es transforma i es deteriora, i cada vegada, la ciutat és menys justa (ciutat justa – aristocràcia (guerrers) – oligarquia (rics) – tirania (artesans)).

Cosmologia Platònica

Malalties de l'ànima – ignorància i demència. El demiürg espia el món de les idees, se n'enamora i reprodueix un món semblant (món de les coses).

Sòcrates: La Recerca de la Veritat Ètica

Sòcrates: La veritat ha d'existir separada de la realitat. S'ha de buscar la veritat ètica fent servir la maieútica, a través del diàleg, motoritzat per la ironia i amb l'objectiu de fer néixer conceptes.

Aristòtil: Física, Metafísica, Teologia i Ètica

Aristòtil:

Física Aristotèlica

Món supralunar (estrelles fixes, planetes i lluna). Món infralunar (el moviment de les esferes traspassa al món infralunar on hi ha els 4 elements. Cada element ocupa el seu lloc natural però el moviment de les esferes els barreja i es formen parts. Aquestes parts són homòmeres i es combinen donant lloc a parts anhomoheres. Aquest últim té vida i per tant ànima, tres tipus: A. Nutritiva: vegetals (dalt i baix). A. Sensitiva: animals (també tenen nutritiva) (davant-darrere). A. Racional: humans (també tenen sensitiva i nutritiva) (esquerra/dreta).

Metafísica Aristotèlica

Primer motor immòbil es transforma en la translació circular del món supralunar, és constant i perfecte. Aquest moviment passa a l'infralunar i es transforma en el canvi. Hi ha dos tipus de canvi: Substancial: pas del no ser al ser (néixer) – pas del ser al no ser (morir) generació i corrupció (entre contraris). Canvi accidental: 1. Segons qualitat. 2. Quantitat. 3. Lloc. Si no hi ha canvi substancial no hi ha accidental (fa falta estar viu per poder fer qualsevol acció. El substancial és el fonament i l'accidental es basa en el fonament.

Metafísica Aristotèlica (Causes)

Va d'un punt d'inici a un final (contraris) – per morir cal estar viu. Tot punt d'inici té 4 causes: 1. Causa material: matèria on es fa el canvi. 2. Causa eficient: qui provoca el canvi. 3. Causa formal: objectiu. 4. Causa final: el perquè del canvi. Perquè el canvi sigui complet i per tant perfecte, el final i el formal han de tenir la mateixa resposta.

Teologia Aristotèlica

Tot moviment ha de tenir com a origen el moviment que imprimeix l'univers. Una realitat que ha de ser primera, immòbil i motora. Primera perquè no pot ser anterior i si ho fos, no seria immòbil. Immòbil perquè sinó no seria primera. L'origen de tot moviment (mou però no és mogut) és acte pur perquè no té cap potència, és possessió pura perquè no té cap privació i és forma pura perquè no té matèria. Aquest moviment es va multiplicant fins arribar a l'últim element, que és mogut però no mou, aquest moviment és potència pura, privació pura i matèria pura.

Ètica Nicomàquea

L'ésser humà té com a finalitat la felicitat, és a dir, aconseguir el bé màxim. El bé màxim és desenvolupar la potència màxima que un té per naturalesa i aquesta és la tasca de l'home.

La Virtut Segons Aristòtil

Què és una virtut? És l'acció que és un terme mig entre excés i defecte: racional, habitual, oportuna, socialment acceptada.

Vida Contemplativa

És la vida que recull la màxima felicitat, allò que fa l'home perfecte, consisteix a pensar purament i d'alguna manera aquest pensament reprodueix l'univers i l'home esdevé primer motor immòbil – per ser feliç has de semblar a Déu. Els déus contemplen així que has de contemplar. L'única felicitat possible és la contemplació.