Plató: La Teoria dels Dos Móns i el Mite de la Caverna

La Teoria dels Dos Móns de Plató

Plató afirma l'existència de dos móns diferents:

• El Món Sensible: Format pels objectes materials, és exactament igual al món d'Heràclit, fent que el seu dinamisme el faci completament incognoscible.
• El Món Intel·ligible: Format pels universals (les Idees), és un món perfecte, immutable i, per tant, cognoscible.

La interrelació entre els dos móns

Aquests dos Móns estan interrelacionats. En primer lloc, el Demiürg crea el Món Sensible a partir de la Perfecció Intel·ligible, però sotmès al canvi (temps i espai). És a dir, el Món Sensible és una còpia imperfecta de la Realitat Intel·ligible.

Plató no deixa gaire clara quina és la realitat pròpia del Demiürg, al qual compara amb un bibliotecari que crea una biblioteca perfecta seguint un model ideal. Amb el pas del temps, però, els llibres es deterioren, l'ordre desapareix i es perd aquesta perfecció inicial, tal com succeeix al Món Sensible, sotmès al canvi.

La Participació i la jerarquia de la realitat

Una segona relació, totalment vinculada a la primera, és que si el Món Sensible és una còpia del Món Intel·ligible, els objectes sensibles s'assemblen més o menys als objectes intel·ligibles. A aquesta relació de similitud Plató l'anomena Participació. Així, com més perfecte sigui un objecte sensible, com més s'assembli a la Idea, direm que hi participa en major mesura.

Cal dir que per a Plató existeix una clara jerarquització dels Móns. L'autèntica realitat no és la realitat sensible, sinó la Intel·ligible. El Món Sensible no és real; la realitat és el Món Intel·ligible, ja que els objectes sensibles són còpies de l'autèntica realitat (els universals).

El Mite de la Caverna (La República)

Per explicar millor quina és la relació existent entre els dos Móns, Plató, a La República, ens ho explica a través del Mite de la Caverna:

Dins d'una caverna hi ha tancats uns presoners des del moment del naixement. Estan lligats de tal forma que l'únic que poden veure és una paret davant d'ells. Veuen com en aquesta paret s'hi reflecteixen una sèrie d'ombres, i com que és l'únic que han vist, creuen que tota la realitat està formada per ombres i que, fins i tot ells mateixos, són ombres.

Un dia, però, un presoner pot escapar-se. En sortir fora de la caverna, en un primer moment, la llum del Sol el cega, però, a poc a poc, es va acostumant a la nova intensitat de la llum i descobreix un nou món, molt més perfecte i més real que el que, fins aquell moment, considerava la realitat. És capturat de nou i intenta explicar als seus companys que les ombres que creien reals no ho són, ja que l'autèntica realitat és un altre món més perfecte i que és la causa d'aquestes ombres.

Interpretació del Mite

L'explicació del Mite de la Caverna és clara i estableix les següents correspondències:

• Les ombres que els presoners creuen que són la realitat: Són els objectes sensibles.
• Els presoners: Som nosaltres (l'ésser humà atrapat en el Món Sensible).
• La nova realitat descoberta a través de la llum del Sol: És la Realitat Intel·ligible (l'autèntica realitat).
• El presoner que aconsegueix escapar: És l'ànima del filòsof, capaç de descobrir les Idees.

La naturalesa de les Idees i la Idea del Bé

Les Idees són els universals, l'essència dels objectes sensibles, allò que fa que un objecte sigui el que és. Per això el Món Sensible és còpia de l'Intel·ligible i per això es dona la relació de participació entre les dues realitats.

Les Idees existeixen des de sempre i per sempre; és a dir, formen part d'un món immutable. Això significa que les Idees existeixen encara que no hi hagi objectes sensibles que hi participin. L'autèntica realitat és la Realitat Intel·ligible i la seva existència no està determinada pel Món Sensible.

Finalment, cal tenir present que aquest Món Intel·ligible és jerarquitzat, sent la Idea més important la Idea del Bé (o Idea de Bellesa), la qual tindrà una gran importància dins del procés de coneixement.