Plató i la seva Teoria de les Idees
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,68 KB
Plató (427-347 AC)
Context:
El segle V és conegut com el 'segle d'or' d'Atenes. El context històric de Plató està marcat per la derrota dels atenencs a mans dels espartans a les guerres de Peloponès i la imposició del govern dels 'trenta tirans'. El 399 AC el poble d'Atenes condemna Sòcrates, l'admirat mestre de Plató, a mort. Plató atribueix la decadència de la seva pòlis al relativisme i escepticisme de la filosofia sofista i cercarà el món de les idees per construir la seva 'kapolis'. Plató era un filòsof dualista.
Teoria de les idees:
'Allò que no està sotmès al canvi', 'és real allò que dura sempre, sa definició, els conceptes'. El temps per Plató és una condició, ses idees no són productes d'elements. Existeix un món de idees. Un món material però és un món de conceptes. Plató pensa que el que desapareix no és real, que el real són les idees perquè són eternes.
Les idees:
- no són físiques
- Intel·ligibles (EPISTEME)
- són eternes, invariables, plenament reals, estructurades, jeràrquiques (ONTOLÒGIC)
- les podem conèixer a través dels pensaments
NO SÓN productes de l'ànima, SÓN arquetips, formes pures que donen unitat a una pluralitat.
Tipus de idees:
- idea del bé (jeràrquicament la més important)
- ètiques i estètiques (justícia i bellesa)
- objectes matemàtics (unitat pluralitat)
- objectes materials (NO hi ha idees de coses negatives com brutícia)
Problema:
La relació entre el món natural i de les idees. L'ORIGEN I CAUSA DEL MÓN NATURAL (diàleg Timeu) és que la natura és una còpia imperfecta del món de les idees.
Antecedents:
Paral·lelisme de Pitàgores: dona importància a la raó i la matemàtica i implica menyspreu als sentits i al món sensible.
Paral·lelisme de Sòcrates: rebuig al relativisme i escepticisme SOFISTA implica la recerca del bé.
Els escèptics creuen que és impossible arribar a conèixer res. És impossible assolir la veritat i, per tant, no cal preocupar-se'n. Qui m'assegura que quan veig clarament que quelcom és cert no m'equivoco, no estic somiant? No podria ser tot plegat un gran somni? Què em garanteix que em puc refiar del que veig o del que penso?
'Si afirmo que no puc afirmar res caic en una contradicció, perquè ja estic afirmant quelcom.'
Dogmàtic: està convençut d'estar en possessió de la veritat. Per tant, els que no pensen com ell s'equivoquen, viuen en l'error. El dogmàtic més perillós és el que vol 'salvar' als altres de l'error: no respecta el pensament dels altres i a sobre diu que ho fa pel seu bé.