Plató: Teoria de les Idees i Dualisme Antropològic

Vida i Obra de Plató

Plató (Aristocles), nascut a Atenes al segle IV a.C. (va morir als 80 anys), va intentar aplicar les seves idees polítiques a Siracusa. El governant Dionís el va vendre com a esclau, però un amic el va reconèixer i el va comprar, permetent-li tornar a Atenes. Allà, va fundar l'Acadèmia Platònica, on s'estudiaven diverses ciències. Va realitzar dos viatges més a Siracusa per intentar establir el seu programa polític, però no ho va aconseguir.

Va escriure diàlegs, que es poden dividir en quatre èpoques:

• Època 1 (Joventut o Socràtica): Diàlegs curts i bells, influenciats per Sòcrates. Tracten temes morals i qüestions ètiques relacionades amb conceptes importants de la cultura grega, com ara la justícia, l'educació, l'amistat i la creació poètica.
• Època 2 (Transició): Diàlegs més llargs, on apareixen idees platòniques. Coincideix amb la fundació de l'Acadèmia i un període d'inestabilitat política. Plató volia influir en la vida pública. S'hi tracten temes presocràtics, com el dualisme de l'ésser humà.
• Època 3 (Maduresa): Magnífics diàlegs que inclouen les seves tesis i mites més reconeguts (com La República). S'hi desenvolupa la Teoria de les Idees i el Mite de la Caverna.
• Època 4 (Vellesa): Durant el segon i tercer viatge a Siracusa, Plató revisa les seves pròpies teories, afegeix crítiques i s'interessa per problemes de lògica, medicina i altres ciències naturals.

El Problema del Canvi

Plató, com Parmènides, intenta solucionar el problema del canvi: com fer compatible l'ésser, que és immòbil i etern, amb les coses, que són variables.

Teoria de la Realitat (Metafísica)

La metafísica platònica es basa en l'existència d'una realitat suprasensible, més enllà dels sentits. Plató experimenta un canvi radical:

• Primera navegació: El món dels sentits.
• Segona navegació: El món de la raó.

La Teoria de les Idees

Segons Plató, la Teoria de les Idees postula que hi ha dues dimensions de la realitat: el món intel·ligible i el món sensible. El primer, l'únic veritable, conté les Idees i es pot conèixer a través de la raó. Al segon, s'hi troben els objectes físics, les coses, i s'hi accedeix a través dels sentits. Aquest món ha estat construït pel Demiürg a partir del món de les Idees i, per tant, en la mesura que hi participa, és real, encara que només sigui una còpia del primer. Els dos mons són eterns.

Per explicar l'estructura de la realitat, Plató utilitza el Mite de la Caverna, on presenta la situació de l'ésser humà en relació amb l'estructura de la realitat i el coneixement, i la seva percepció d'aquesta.

Dualisme Antropològic

Plató concep l'ésser humà com un compost de dues parts:

• Cos: Pertany al món sensible.
• Ànima: Pertany al món de les Idees.

L'ànima es divideix en tres parts:

• Ànima irascible: On se situen la voluntat i el valor. Plató la situa al pit (cor).
• Ànima concupiscible: Part mortal de l'ànima humana, responsable de les passions, plaers i desitjos sensibles. La situa a l'abdomen (fetge).
• Ànima racional: Part superior de l'ànima humana, immortal i divina. Gràcies a ella, s'arriba al coneixement i a la vida bona. La situa al cap (cervell).

La Maièutica Socràtica

La maièutica, mètode utilitzat per Sòcrates, es pot dividir en tres moments:

1. Ironia: Un to irònic amb la intenció de fer dubtar i qüestionar les creences dels interlocutors, per tal que tots els participants estiguin al mateix nivell. Perquè hi hagi un bon diàleg, no hi ha d'haver desnivell.
2. Diàleg: Un cop tots els presents reconeixen la seva ignorància, comencen a buscar la veritat a través de preguntes i respostes.
3. Conclusió: Així sorgeix la dialèctica socràtica, que consisteix a passar de petits acords entre els interlocutors a la definició del tema, és a dir, passar de la ignorància a la saviesa, a la veritat.