Plató: Teoria de les Idees i Filosofia Essencial

Plató (427-347 aC): La Teoria de les Idees

La Teoria de les Idees constitueix la base a partir de la qual s'articulen tots els temes del pensament de Plató. Els seus motius principals van ser:

• Continuar l'obra del seu mestre, Sòcrates.
• La defensa de la polis.
• El desig d'elaborar una teoria de l'ésser que integrés la diversitat de respostes donades per alguns dels filòsofs presocràtics.

Aquesta teoria té implicacions en diverses dimensions:

• Metafísica: estudia la realitat i l'estructura de l'ésser.
• Gnoseològica: aborda el coneixement i com l'adquirim.
• Antropològica: reflexiona sobre l'home.
• Psicològica: analitza l'ànima.

Visió Antropològica: L'Home segons Plató

Plató concep l'home com un compost d'ànima i cos. Considera que aquesta unió és antinatural, ja que l'ànima pertany al Món de les Idees i posseeix una naturalesa divina. Les Idees són els objectes del coneixement, mentre que l'ànima és el subjecte del coneixement. Per explicar la naturalesa i el destí de l'ànima, Plató utilitza el Mite del Carro Alat.

La Dualitat dels Mons: Sensible i Intel·ligible

Segons la Teoria de les Idees, existeixen dos mons:

• El Món Sensible (realitat aparent): És la realitat de la qual és impossible obtenir un coneixement segur, ja que té un caràcter canviant (naturalesa dinàmica). Està format per les coses que percebem amb els sentits.
• El Món Intel·ligible (la veritat): És la realitat que és objecte de coneixement científic (episteme), amb un caràcter etern i immutable (naturalesa estàtica). Està format per les Idees o Formes pures.

Comparació entre el Món Sensible i el Món Intel·ligible

1. Món Sensible: El món de les coses particulars, perceptibles pels sentits. / Món Intel·ligible: El món de les Idees universals i perfectes.
2. Món Sensible: Imatges, objectes reflectits, ombres. / Món Intel·ligible: Essències ideals, arquetips.
3. Món Sensible: Còpia (els objectes sensibles participen de les Idees). / Món Intel·ligible: Model original i perfecte.
4. Món Sensible: Subjecte a la dimensió espaciotemporal. / Món Intel·ligible: Anespacial i atemporal.
5. Món Sensible: Dinamisme, canvi constant. / Món Intel·ligible: Estatisme, immutabilitat.
6. Món Sensible: Corruptible i imperfecte. / Món Intel·ligible: Incorruptible i perfecte.
7. Món Sensible: Conegut a través de la sensació (aisthesis). / Món Intel·ligible: Conegut a través de la intel·lecció (noesis) i la raó.
8. Món Sensible: Particular i contingent. / Món Intel·ligible: Universal i necessari.

Les Idees i el Camí cap al Coneixement

Plató estableix una jerarquia entre els diferents tipus d'Idees, ordenades de menor a major importància i abstracció:

• Idees de coses sensibles (ex: idea de cavall, idea de taula).
• Idees matemàtiques (ex: idea de triangle, idea d'unitat).
• Idees de valors ètics i estètics (ex: idea de justícia, idea de bellesa).
• Idea de Bé: La idea suprema, la "mare" de la resta d'Idees i la més important, font de tota realitat i coneixement.

Per conèixer les Idees, hem d'ascendir pels diferents nivells de coneixement, des del més baix fins al més alt:

• Eikasia (Imaginació o Conjectura): Nivell més baix del món sensible. Coneixement molt limitat, basat en l'observació d'imatges i ombres.
• Pistis (Creença): Segon nivell del món sensible. Creença raonable sobre els objectes sensibles, però encara no és coneixement veritable.

Eikasia + Pistis = Doxa (Opinió), coneixement del món sensible.

• Dianoia (Raonament discursiu): Primer nivell del món intel·ligible. Raonament que utilitza elements sensibles com a trampolí (ex: les matemàtiques) i ens permet arribar a les Idees matemàtiques i altres Idees inferiors.
• Noesis (Intuïció Intel·lectual o Intel·lecció pura): Nivell suprem del món intel·ligible. Intuïció directa de les Idees superiors, especialment la Idea de Bé. S'hi arriba mitjançant la dialèctica.

Dianoia + Noesis = Episteme (Ciència o Saber veritable), coneixement del món intel·ligible.

El coneixement, per a Plató, és l'apropament a la veritat a partir d'un procés de contemplació de les Idees.

Mites Fonamentals en la Filosofia de Plató

El Mite de la Caverna (exposat a La República)

Plató il·lustra la seva teoria del coneixement i l'educació amb el Mite de la Caverna. Uns homes estan lligats amb cadenes en una caverna, mirant cap a una paret. Darrere d'ells, hi ha un foc i uns altres homes que transporten objectes diversos, les ombres dels quals es projecten a la paret. Com que els presoners no han vist mai res més, pensen que les ombres són la realitat (eikasia). Les cadenes simbolitzen el coneixement limitat pels sentits, i les ombres representen les coses del món sensible.

Si un presoner s'alliberés de les cadenes, en girar-se i veure els objectes i el foc, inicialment dubtaria, però acabaria entenent que les ombres només eren projeccions (pas cap a la pistis). El món de la caverna simbolitza el món sensible, mentre que l'exterior de la caverna representa el món intel·ligible.

En sortir de la caverna, el presoner alliberat veuria un món més gran i lluminós. Observaria els objectes naturals (arbres, animals, etc.), que representen les Idees, i arribaria així a la dianoia. Finalment, en mirar directament el sol (que simbolitza la Idea de Bé), comprendria que tot el que existeix a l'exterior depèn de la seva llum i escalfor, assolint així la noesis, el coneixement més elevat.

El Mite del Carro Alat (exposat a El Fedre)

Per explicar la naturalesa tripartida de l'ànima i la seva caiguda al món sensible, Plató utilitza el Mite del Carro Alat. L'ànima és comparada amb un carro tirat per dos cavalls alats i conduït per una auriga:

• L'auriga representa la part racional de l'ànima, que ha de guiar les altres dues.
• Un cavall blanc, noble i dòcil, representa les tendències nobles i espirituals (part irascible).
• Un cavall negre, rebel i difícil de controlar, representa les tendències materials i els desitjos (part concupiscible).

En un moment donat, el cavall negre es desboca, i l'auriga, incapaç de controlar les tendències oposades dels dos cavalls, fa que el carro perdi l'equilibri i caigui del món intel·ligible al món sensible. Així, l'ànima cau i queda empresonada en un cos. A més, en caure, l'ànima oblida la seva veritable naturalesa i el món de les Idees al qual pertany.

Per això, segons Plató, l'home ha de recórrer tots els nivells de coneixement per "recordar" allò que la seva ànima ja coneixia però havia oblidat. Aquesta és la Teoria de la Reminiscència: conèixer és recordar.

Fonaments de l'Ideal Ètic i Polític de Plató

La filosofia de Plató té profundes implicacions ètiques i polítiques, que es basen en la seva Teoria de les Idees. Alguns aspectes clau són:

• Pedagogia: L'educació és fonamental per guiar l'ànima cap al coneixement del Bé.
• Visió de l'Estat: Proposa un model d'estat on l'individu se subordina al bé comú.
• Família: En la seva proposta per a les classes governants, planteja la comunitat de béns, dones i fills.
• Art (Pintura i Poesia): Plató és crític amb certes formes d'art mimètic, ja que considera que són còpies de còpies i allunyen de la veritat.
• Igualtat de gènere: En termes de capacitats per governar i rebre educació, Plató no exclou les dones, si tenen les aptituds necessàries.

Plató defensa un Estat d'orientació ètica, on l'objectiu principal és el bé de la comunitat. Aquest bé s'aconsegueix quan els més savis (els filòsofs, aquells que han contemplat la Idea de Bé) governen.

L'Estat Ideal: Ànima, Classes i Govern

Plató estableix un paral·lelisme entre les parts de l'ànima individual i les classes socials de la seva polis ideal. Segons la part de l'ànima que domini en cada ciutadà i la seva naturalesa, tindrà una funció específica a la polis:

• Part Racional (predomini de l'auriga): Correspon als Governants-Filòsofs. Són els savis, capacitats per conèixer i fer el bé. La forma de govern ideal associada és l'Aristocràcia (govern dels millors) o la Monarquia (si governa un sol filòsof-rei).
• Part Irascible (predomini del cavall blanc): Correspon als Guardians o Guerrers. Són valerosos i defensen la ciutat. Les formes de govern degenerades associades a un excés d'honor o riquesa en aquesta classe són la Timocràcia (govern dels honorables/militars) i l'Oligarquia (govern dels rics).
• Part Concupiscible (predomini del cavall negre): Correspon als Productors (Artesans, Comerciants, Agricultors). Es preocupen principalment per les necessitats materials i els plaers sensibles. Les formes de govern degenerades on les passions descontrolades prenen el poder són la Democràcia (govern del poble, que Plató veia com a desordenat) i la Tirania (la pitjor forma, govern d'un dèspota mogut pels seus desitjos més baixos).