Plató: Teoria de les Passions, Justícia i Virtuts

Teoria de les passions

• Si fins ara el diàleg ha transcorregut en l'àmbit de la política (de com s'ha d'organitzar la realitat col·lectiva), a partir d'ara passa a l'àmbit de la psicologia i de la moral (de com organitzar la realitat individual).
• Si en l'àmbit polític s'han distingit tres parts que constituïen la ciutat, en l'àmbit psicològic també s'han de distingir tres parts.
• Per aconseguir això, sembla que ha de rectificar la psicologia dualista que ell mateix havia defensat en el Fedó, segons la qual existien dues tendències freqüentment oposades: la racional i la irracional (analogia de l'arquer).
  1. La irracional impulsa a través dels desitjos i les passions a satisfer una necessitat, a assolir un plaer.
  2. La racional, en canvi, reprimeix la primera, l'ajorna o fins i tot l'elimina. (439 b-d)
• En el Llibre IV de La República defensa una concepció tripartida de l'ànima humana, d'acord amb la concepció tripartida de la societat.
• La seva correcció de la seva psicologia anterior de caràcter dualista es fonamenta en l'anàlisi del coratge, la tendència pròpia dels auxiliars.
• Sembla que el coratge, en un principi, pertanyi a la part irracional (concupiscible) de l'ànima.
• Tanmateix, sovint la veiem que actua donant suport a la part racional quan aquesta s'oposa a la part irracional.
• Per exemple, davant d'una injustícia es genera un sentiment d'indignació dintre nostre que ens impulsa a corregir-la.

Teoria

• Paral·lelament, observem en l'àmbit polític que els governants (la raó) utilitzen els auxiliars (el coratge) per restablir l'ordre amenaçat per la manca de temprança dels productors (el desig).
• Sòcrates utilitza la següent imatge retòrica: els pastors utilitzen els seus gossos per evitar que les ovelles marxin fora del ramat (440 c-d).

Filosofia i medicina

• Al llarg de l'obra de Plató són freqüents les al·lusions a la ciència mèdica i a la seva terminologia.
• En el Llibre II, recordem, a la primera ciutat l'anomena ciutat sana per diferenciar-la de la segona, la ciutat malalta.
• Al final del Llibre IV apareixen de nou l'ús d'analogies de la filosofia amb la medicina.
• La justícia és a l'ànima el que la salut és al cos: ordre, harmonia, excel·lència.
• La justícia és un ordre adequat a la naturalesa de les tres parts que constitueixen l'ànima o la ciutat.
• La injustícia, en canvi, és la malaltia, desacord, dissensió entre les parts de l'ànima o de la ciutat (435 a/444 b).

Valor (andreia)

• A diferència de la temprança, només cal que una part de la població posseeixi aquesta virtut: només cal que els guardians siguin valents perquè la ciutat pugui ser anomenada valerosa.
• Sòcrates defineix valor (andreia) com “la força i preservació en tota circumstància de l'opinió recta i legítima sobre les coses que han de ser temudes i de les que no” (430 b).
• El legislador determina quines coses han de ser temudes i quines no (filòsof/governant).
• Quines són aquestes coses que han de ser defensades fins al punt de donar la vida per elles? Tot allò que fa possible la llibertat i autonomia de tots els ciutadans.
• El valor és el resultat primer: d'una selecció dels més aptes per a la tasca militar, i segon: d'una formació fonamentada en la música i en la gimnàstica.

Prudència (phrónesis)

• Anomenem prudent una ciutat que encerta en les seves determinacions, decisions (428 b).
• Aquest encert és el fruit d'una ciència, d'un saber i no pas de la ignorància, de l'opinió.
• Aquest saber o ciència només és exercitat per la part menys nombrosa de la població que integra la ciutat: els guardians perfectes, els filòsofs governants (428e-429a).
• La prudència és una mena de saviesa de la dimensió pràctica.
• És una virtut clarament política, pròpia dels governants.