Plató: Vida, Filosofia i Conceptes Clau (República, Amor, Justícia)
Clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,74 KB
Plató
Vida
Plató (el seu sobrenom significava 'espatlles amples') va néixer a Atenes en una família il·lustre, on s'exercità en la gimnàstica, després aprengué filosofia i compongué tragèdies.
Més tard cremà la seva pròpia obra i esdevingué seguidor de Sòcrates. Quan Sòcrates s'oposà als ideals d'Atenes, aquest fet desenganyà Plató de la democràcia atenesa. Més tard, aparegué a Atenes l'oligarquia (govern de pocs). Plató hi simpatitzà, ja que dos familiars seus hi estaven implicats, però després veié que la situació no anava bé a causa dels crims que es perpetraven. Tornà la democràcia. L'assemblea democràtica condemnà Sòcrates a mort per corrompre els joves i introduir nous déus. Plató es desenganyà de nou de la democràcia. Ell i uns quants socràtics marxaren fastiguejats d'Atenes.
En els dotze anys següents viatjà a Egipte, on fou iniciat en els Misteris. Feu amistat amb un pitagòric.
Primer viatge a Sicília. Conegué Dió, que esdevindria deixeble seu. Dió el posà en contacte amb Dionisi I, tirà de l'illa. Plató volgué influir-lo per fer-ne un bon governant, però no s'entengueren. Volgué marxar de Sicília, però Dionisi el vengué com a esclau.
Fou comprat i alliberat per un conegut i tornà a Atenes.
Influït per les comunitats pitagòriques, fundà l'Acadèmia a Atenes.
Morí Dionisi I de Sicília. Pujà al tron el seu fill, Dionisi II.
Dió escrigué a Plató perquè tornés a Sicília per ajudar-lo a millorar el govern. Plató hi anà. Però Dionisi II cedí als contraris de Dió i el desterrà. Plató es quedà sol i temé per la seva vida.
Tornà a Atenes. Aristòtil esdevingué deixeble seu.
Dionisi II el tornà a cridar. Plató desconfià, però finalment hi anà. Dionisi II, en realitat, només el volia per obtenir prestigi. Se'n tornà a Atenes, definitivament decebut amb la tirania. Allí escrigué la majoria dels seus diàlegs, entre ells la República: la recerca d'una societat justa i ideal, un cop la democràcia, l'oligarquia i la tirania havien fracassat. Morí a Atenes el 347 a.C.
Graus de l'Amor Platònic
- Buscar l'amor en una persona.
- Adonar-se que es pot trobar allò que es busca en més d'una persona.
- Adonar-se que l'amor és qüestió de percepció espiritual.
- Adonar-se que tots tenim bellesa en nosaltres mateixos.
- Esdevenir aquella bellesa.
La República: El Règim Just
La República: la recerca d'un règim i una societat justos.
Segons alguns sofistes, la llei és establerta pels dèbils per defensar-se dels més forts.
La Ciutat i l'Ànima: Analogia Platònica
Els desitjos (o la part concupiscible de l'ànima), que busquen la satisfacció de les necessitats bàsiques, són com els òrgans vitals de la ciutat, sense els quals no es pot viure. Representen allò que el cor ens impulsa a fer, fins i tot si no hauria de ser així.
La ira (o la part irascible de l'ànima) és allò que ens impulsa a no fer el que la nostra"mala men" ens diu de fer. Aquesta part es correspon amb els guardians de la ciutat.
L'enteniment (o la part racional de l'ànima) mana sobre la ira, actuant amb mesura i sense reaccionar de manera excessiva. Aquesta part es correspon amb el governant de la ciutat.
La justícia s'assoleix quan hi ha harmonia entre les parts de la ciutat i de l'ànima, i cadascuna fa el que li correspon. Allò que fa cadascuna ho decideix el governant o l'enteniment.