Plató: Virtut, Justícia i la Societat Ideal

Les virtuts i la justícia segons Plató

Segons Plató, només aquelles persones amb una ànima predominantment racional poden aspirar a la idea de Bé. Els altres, tot i ser incapaços de l'ascensió dialèctica, poden comportar-se moralment dins dels límits del seu tipus d'ànima. Cada forma de vida té una virtut associada.

Una persona amb ànima racional excel·leix conreant la intel·ligència. Si predomina l'ànima irascible, la virtut a desenvolupar és la valentia. Aquells amb ànima concupiscible han de buscar la moderació o temprança per controlar els desigs.

Per damunt d'aquestes qualitats, hi ha la justícia. Plató creia que la justícia individual requereix que la dimensió racional de l'ànima controli les parts irascible i concupiscible.

L'al·legoria del carro alat al Fedre

Al diàleg Fedre, Plató compara l'ànima amb un carro guiat per un auriga (ànima racional) i tirat per dos cavalls alats: un de noble (ànima irascible) i un altre de mandrós (ànima concupiscible). L'auriga ha de dominar els cavalls per avançar i ascendir al món de les idees. La incapacitat de l'auriga per controlar els cavalls fa caure el carro al món sensible, material i imperfecte.

La passió política de Plató

Una realitat imperfecta

Plató, provinent d'una família noble i influent, sempre va tenir un gran interès per la política. La derrota d'Atenes a la guerra del Peloponès i la posterior instauració del govern dels Trenta Tirans, seguit de la restauració de la democràcia que va condemnar Sòcrates, el van convèncer que els sistemes polítics existents eren injustos. Plató va concloure que un sistema polític just requereix que les decisions siguin preses per aquells que realment coneixen el bé comú.

La ciutat ideal: La República

La proposta política de Plató, exposada a La República, està lligada a la seva teoria antropològica. Una societat ben ordenada és aquella on regna la justícia i els governants busquen el bé comú. Això només és possible si cada persona es dedica a allò per a què està més ben dotada.

• Ànima concupiscible: S'ocupen de les qüestions materials (agricultura, ramaderia, etc.).
• Ànima irascible: Han de ser soldats.
• Ànima racional: Han de governar la ciutat, ja que són els únics capaços de comprendre el Bé i la Justícia. El govern ha de ser confiat als filòsofs.

El model polític de Plató és una utopia, un disseny d'una societat ideal i perfecta per resoldre les insuficiències dels estats reals. És una ordenació social rígida on l'activitat de cada persona està determinada des de la infantesa segons el seu tipus d'ànima, sense llibertat d'elecció ni participació en les decisions comunes.

La vigilància de l'art

Plató, conscient de l'impacte de l'art, sotmetia els artistes a una vigilància severa, controlant la literatura, la música i les arts plàstiques.

Igualtat entre homes i dones

Un element sorprenent de la proposta de Plató és l'afirmació que homes i dones tenen les mateixes capacitats i, per tant, poden dedicar-se a la filosofia i al govern si tenen una ànima racional. Plató es va avançar al seu temps en considerar la igualtat entre els sexes.